Córrer és de covards és el títol del documental que Mundo Deportivo acaba d’estrenar sobre la figura llegendària de Carles Rexach. El lema descriu una filosofia del futbol basada no pas en la superioritat física, sinó en el talent i la intel·ligència per fer que sigui la pilota la que corri més que no pas el jugador, amb l’objectiu d’atacar i dominar el rival. El concepte és potent i el Barça el té gravat al seu llibre d’estil, a les parets de la Masia i a les vitrines del Museu, però pot arribar a confondre. Això no va d’anar de sobrat o jugar de saló, sinó de córrer tant com calgui, quan calgui i amb la velocitat i intensitat que calgui, però quan toca i amb sentit.
El Barça de Flick és un bon exemple d’això. El seu inici de temporada és impactant. “Sembla que juguin a un esport diferent del que juguem nosaltres”, va dir fa uns dies Simeone, l’entrenador de l’Atlètic de Madrid. L’equip blaugrana ha guanyat tots els partits (set de Lliga i un de Champions), goleja amb facilitat, s’ha mostrat molt superior a quasi tots els rivals i lidera la Lliga amb sis punts d’avantatge sobre el seu rival directe, el Reial Madrid. Fa la sensació que aquell baby Barça de fa dues temporades ha madurat, ha fitxat molt bé aquest estiu i ha sumat el punt de lideratge, profunditat i competitivitat que li faltava per aspirar al màxim. Però també ha corregut.
El Barça és dels equips que més corren de la Lliga, el cinquè, amb 104,6 km per partit, només superat per Celta, Llevant, Elx i València i molt per davant del Madrid de Mourinho, que -casualitat o no- és el que menys corre dels 20 equips de la Lliga (96,5 km). El Barça també és l’equip que més vegades esprinta (142 cops per partit). I entre els 50 jugadors de la Lliga que més quilòmetres fan per partit hi ha Rodri (7è), Pedri (8è) i Fermín (43è), mentre que -oh sorpresa- no n’hi ha cap del Madrid. El quid de la qüestió és que tot aquest esforç està enfocat a sotmetre i desbordar el rival de torn. En altres paraules, córrer per pressionar la sortida de pilota del rival, per tancar línies de passada, per anar a tots els duels, per fer ajuts defensius quan la pressió ha fallat, per fer desmarcades a l’espai o per atacar l’àrea en el moment adequat.
El resultat és a la vista. El Barça utilitza el talent per fer córrer la pilota i utilitza cames i pulmons per optimitzar aquest talent i passar per sobre els rivals, per exemple, marcant 36 gols en vuit partits oficials (4,5 per partit). No sempre serà així, però de moment els partits del Barça són un espectacle.
