El Reial Madrid s’ha proclamat, merescudament, campió d’Europa per dotzena vegada en la seva història. La Juventus només ha estat rival en els primers 45 minuts, en una primera part on els italians han estat superiors i on han demostrat el perquè de la seva brillant classificació per la final. Però la segona part ha estat una altra història. Els blancs han agafat les regnes del partit i, amb la pilota sota el seu domini, han esborrat la Juventus i l’han escombrat de la gespa. Un recital que l’ha acabat elevant a la categoria del millor equip del continent. Aquestes han estat, segons El Món, les tres claus de la final:
1. La Juventus no deixa elaborar el Madrid
La pressió a tot el camp, des de l’inici del partit, ha impedit el Reial Madrid sentir-se còmode sobre el terreny de joc. Ni amb Isco Alarcón, que ha ocupat el lloc de Gareth Bale i ha confirmat el seu salt definitiu a la titularitat, ajudant Kroos i Modric en la construcció, els blancs no han dominat el joc ni han pogut gestionat la pilota amb facilitat. La Juventus només ha deixat certs espais en la seva banda esquerra, on Carvajal ha aprofitat la concentració a l’altra extrem -amb Cristiano Ronaldo i Marcelo- per convertir-se en l’home clau del primer gol madridista. Tot i aquesta clariana, la Juventus ha format una bona teranyina al mig del camp i ha impedit la fabricació de futbol amb la pressió de Pjanic, Khedira, Dani Alves, Alex Sandro i Dybala, que ha recolzat els seus companys per generar superioritats al mig del camp.
2. Modric i Isco agafen les regnes
Al descans, el Madrid ha fet un ‘reset’ i s’ha transformat en un altre equip. Ha tocat la tecla adequada i ha saltat a la gespa per dominar, per tancar la Juventus al seu camp i per etzibar un cop de puny sobre la taula que deixés la Vecchia Signora tocada i enfonsada. Els blancs han passat per sobre la Juve en tots els sentits. Des de la pressió, passant pel domini de la pilota i dels espais i acabant amb el factor més important del futbol, els gols. En les dues primeres grans ocasions de la segona part, el Madrid ha fet dos gols i s’ha posat amb un 1-3 gairebé definitiu. Liderats per Modric i Isco, els de Zidane han ensorrat la Juve en base a una gestió intel·ligent de pilota, en una declaració d’intencions que demostra que el Reial Madrid ja se sent, com no se’n sentia anys enrere, molt còmode amb l’esfèrica.
3. Pjanic com a símptoma
Si el Reial Madrid és un equip absolutament diferent -i únic- quan Modric i Isco es troben, la Juventus també ho és quan Miralem Pjanic es converteix en protagonista. El bosni té una qualitat tècnica, un domini de la pilota i una intel·ligència tàctica espectacular, unes virtuts que, quan apareixen, canvien la cara a l’equip italià i el fan encara més perillós i dominador. A la primera part, Pjanic ha liderat la Juventus en la pressió, en la col·locació defensiva i en la distribució del joc. En aquest tram, els torinesos han estat superiors. Però a la segona part tot ha canviat. El Madrid ha tingut la pilota, ha pressionat bé la sortida de la Juventus i Pjanic ha desaparegut. I quan Pjanic desapareix, la Juventus s’ensorra. A la Vecchia Signora no li ha sortit res bé i el Madrid l’ha escombrat de la gespa. Un títol merescut.
