Zidane, estimat, no sempre pot ser. La broma de la flor del francès, guanyant Champions sense jugar a res en moltíssimes ocasions, ja es va acabar la temporada passada i aquest curs, malgrat que ha durat una mica més, ha tornat a passar el mateix. Un equip que en fase de grups havia estat superat en dues ocasions pel Xakhtar de Donetsk no podia arribar a la final i el Chelsea ha estat l’encarregat de fer justícia. Després de dues eliminatòries massa senzilles amb els pitjors Liverpool i Atalanta dels darrers anys, els de Zinédine Zidane han acabat caient a les semifinals davant un equip dirigit per Thomas Tuchel que ha estat absolutament superior durant els 180 minuts. A la tornada, els blancs s’han arrossegat per Stamford Bridge i el partit no ha acabat en golejada per la falta d’efectivitat dels davanters londinencs (2-0).
Molt atac, poc mig del camp
El partit ha començat com ha de començar una tornada de les semifinals de la Champions: els dos equips amb les idees clares i amb la voluntat de marcar. El Madrid ha tingut algunes possessions llargues que han fet intuir un cert domini blanc, però ha durat poc més de deu minuts. Quan el Chelsea s’ha adonat que podia fer mal al contraatac, han començat a explotar aquesta via. Han avisat de seguida amb una doble ocasió que ha tret Courtois i han marcat un gol que l’àrbitre ha anul·lat per fora de joc.
Les dues àrees han estat les protagonistes de la primera meitat, amb poc joc treballat al mig del camp. El Madrid ha intentat reaccionar buscant les genialitats de Benzema. En un xut a la mitja volta, Mendy, porter del Chelsea, ha fet una de les aturades del campionat amb una estirada monumental. A la jugada posterior, Kanté ha tornat a fer la màgia de l’anada. Ha regalat una assistència per a Havertz, que s’ha plantat sol davant de Courtois. Ha buscat la vaselina i ha impactat contra el travesser, però Werner, atent al rebot, ha marcat de cap a porteria buida.
El Madrid ha quedat tocat i li ha costat reaccionar. Werner, que ha fet un partit terrorífic més enllà del gol, ha errat una passada de la mort que era el 2-0. Tanmateix, Benzema ha pogut tornar a tenir un moment d’inspiració amb un cop de cap molt perillós després d’una centrada de Modric. Mendy ha tornat a fer una aturada espectacular per impedir l’empat. Els de Zidane ho han seguit intentant, però ha quedat clar que estaven molt incòmodes sobre el terreny de joc i han acabat agraint el descans per intentar canviar les coses.
Piconadora londinenca i el Madrid s’arrossega
Els blancs han acabat el primer temps sense saber ben bé què estaven fent sobre el terreny de joc i què volien fer i semblava que el descans els havia d’anar bé. Doncs res més lluny de la realitat. El Chelsea ha sortit amb unes intencions letals del vestidor i el Madrid s’ha començat a arrossegar, sense forces, sobre la gespa d’Stamford Bridge.
Durant els quinze primers minuts, els londinencs han tingut fins a tres ocasions claríssimes de gol. D’aquelles que quan es veuen per televisió, els espectadors asseguren que ells, sense tenir ni idea de jugar a futbol, les haurien marcat. Primer, Havertz ha rematat una pilota al travesser. Després, Mount ha enviat als núvols un mà a mà amb Courtois. Finalment, Havertz un altre cop, ha fallat la més clara davant del porter belga.
El Madrid s’ha intentat refer amb canvis ofensius. Han aconseguit un cert domini de la pilota, però el Chelsea ha continuat sent molt clarivident al contraatac. Ara bé, tota la brillantor a l’hora de deixar jugadors sols davant de Courtois, s’acabava amb rematades molt defectuoses. Quan Kanté ha perdonat la quarta ocasió claríssima consecutiva, tot plegat ha començat a semblar una broma de mal gust.
Malgrat que el Chelsea ha tingut les ocasions més clares a l’inici de la segona meitat, els minuts posteriors han continuat sent de domini anglès. El Madrid s’ha mostrat com un equip absolutament fos i sense idees, i els de Tuchel, sòlids en defensa, autèntics punyals al contraatac. L’entrada de Pulisic ha donat encara més verticalitat als londinencs. Però, això sí, totes acabaven igual: amb errades incomprensibles.
Han començat a arribar els minuts finals i Ramos s’ha començat a fregar les mans. Males sensacions. Perdonar el Madrid acostuma a ser un error mortal, però aquest cop, per sort, ja no. Els de Zidane han aconseguit tancar el Chelsea a la seva àrea, però Kanté, que ha estat el millor de l’eliminatòria, ha recuperat una gran pilota a la zona de tres quarts. Ha trobat Pulisic, l’altre heroi londinenc, a l’interior de l’àrea i aquest, amb un bon joc de peus, ha fet la passada de la mort a Mount, que no ha perdonat. El Madrid, definitivament i fent justícia a una eliminatòria on s’ha arrossegat, eliminat de la Champions.
8 
