Nova declaració rellevant en el judici del cas Neymar. André Cury, qui va treballar pel Futbol Club Barcelona entre 2008 i 2020 com a caçatalents, ha donat una versió molt diferent de la que Florentino Pérez, president del Reial Madrid, va defensar prèviament en el mateix judici. El màxim dirigent del club merengue va explicar que havia fet una oferta per Neymar Jr. al Santos Futebol Clube de quaranta-cinc milions d’euros. En canvi, Cury ha assegurat que “el juliol de 2013 el Madrid oferia uns cent cinquanta o cent seixanta milions d’euros. El Madrid hauria pagat molt més que el Barça per Neymar”.
Les xifres del fitxatge de Neymar pel Barça continuen ballant
Així doncs, les xifres d’aquesta operació tornen a ballar. Per posar el tema en context, cal tenir en compte que el judici prové d’una denúncia del Grup DIS, que tenia el 40% dels drets de Neymar quan va ser traspassat del Santos al Barça, que assegura que es van falsejar els números reals d’aquest fitxatge. DIS defensa que els quaranta milions d’euros que van figurar públicament no corresponen a la realitat i que la xifra final va ser de vuitanta-cinc milions. En canvi, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, expresident i exvicepresident del Barça l’any 2013 respectivament, així com la part de Neymar i el Santos mantenen que no es va falsejar cap dada.
De quaranta a cent seixanta milions: una forquilla molt confusa
En aquest context, l’oferta que el Madrid va fer per Neymar l’any 2013 és molt rellevant, ja que indica quin era el valor de mercat que podia tenir el jugador en aquell moment. El club blanc va ser el gran rival dels blaugranes a la cursa per endur-se el davanter brasiler. Si la xifra de quaranta-cinc milions que va assegurar Florentino és real, significa que té sentit que el Barça en pagués quaranta. D’altra banda, si Cury diu la veritat i es van arribar a oferir cent seixanta milions d’euros per ell, resultaria molt estrany que el Santos acceptés una proposta tan inferior. Ara bé, la part de Neymar argumenta que el jugador volia anar al Barça tant sí com no i d’aquesta manera es vol restar importància al seu valor de mercat real i a les ofertes que poguessin existir en aquell moment.
