Món Esport
Bale ja és millor que Cristiano (3-0)

El príncep de Gal·les ha fet el sorpasso. El Madrid ha guanyat a un dels pitjors equips de Primera, el Leganés (3-0) en un dels partits més ensopits de la temporada. El Reial Madrid no juga a res però Gareth Bale, que demà signarà la seva renovació milionària amb el Madrid, li ha guanyat la partida a Cristiano. És evident que el portuguès està lluny del seu nivell i també del rànquing de millors jugadors. Fa més mal que servei a l’equip, errant el treball dels seus companys, fallant gols pràcticament fets i fins i tot fent el ridícul en determinades accions.

  

  

 

 

Entre els escarafalls i estirabots de Cristiano (cada partit és una guerra del de Madeira contra el seu ego), un bon futbolista s’ha erigit com a líder d’aquest Madrid, que no se sap ben bé a què juga però com sempre viu de “la pegada”, inherent a l’ADN madridista. És Gareth Bale, considerat a Chamartín l’hereu de Cristiano.

 

Demà signa la renovació i aviat també ho farà Cristiano, però el traspàs de poders està fet sobre el camp. Bale és transcendent, es carrega l’equip a l’esquena, vehicula les accions de perill i defensa quan cal. És el contrari que Cristiano: un jugador silenciós, pacient, voluntariós, treballador, humil i decisiu.

 

Avui ha guanyat tot sol un partit lamentable del Madrid (un més) contra el Leganés al Bernabéu. Ha aprofitat dos rebots per fabricar els dos gols de l’equip, al 38 i al 45, per tancar un encontre avorrit, gris i pla del Madrid, que de vegades s’ha vist superat pel conjunt “pepinero”. Álvaro Morata, al minut 76, ha tancat el marcador, superant Serantes pel pal curt. 

 

No ha gaudit de gaires oportunitats més el conjunt blanc, més enllà de les desaprofitades per Cristiano, que no ha sabut jugar amb la defensa avançada del Lega, caient sempre en fora de joc. Avui no ha jugat d’inici Benzema i sí Morata, com reclamava part de l’entorn madridista.

 

Zidane ha donat la raó als que el criticaven, deixant clar un cop més que els seus equips inicials són més políticament correctes que per mèrits dels jugadors. El francès funciona sense criteri, en funció d’on bufa el vent, i al vestidor blanc ja comencen les crítiques a l’entrenador blanc.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa