El Girona s’ha plantat aquest matí al Ciutat de València amb la ferma intenció de fer valer la històrica victòria aconseguida enfront del Reial Madrid el passat diumenge. Van ser tres punts dels què a principi de temporada no t’esperes; però al cap i a la fi, tres punts com els que avui estaven en joc al Ciutat de València contra el Llevant, un rival directe per evitar el descens a final de temporada. Els dos conjunts arribaven al partit amb dinàmiques contraposades. Els granota no coneixien la victòria en els darrers cinc partits, on han aconseguit tres dels quinze punts en joc. Els gironins en canvi, venien de sumar els darrers sis punts en joc, aconseguint amb la victòria d’avui un nou de nou que els situa provisionalment en la novena posició.

Pablo Machín ha repetit l’onze que va batre el passat cap de setmana al Reial Madrid, donant confiança al bloc que s’està mostrant més acoblat al sistema Machín. És destacable que a l’onzena, després de la profunda remodelació que va viure l’equip el passat estiu, tornin a haver-hi vuit jugadors dels quals van aconseguir l’ascens a l’onze titular. Amb la confiança i l’embranzida que et donen els darrers resultats, el Girona s’ha mostrat des de l’inici segur i dominador del joc i del ritme del partit. D’entre tots, han destacat Portu i Granell. El murcià ha estat un corcó, fent anar de bòlit Toño, Chema i Lerma, els tres defensors que actuaven per la seva banda. Al minut 12, en una de les constants internades de Portu, Chema s’ha vist forçat a aturar-lo cometent una falta clara que li ha suposat la targeta groga. Un minut més tard, el veloç mitja punta gironí, posava la directa quan ha estat enderrocat de nou per Chema a pocs centímetres de l’àrea. Tot i la claredat de l’acció, el col·legiat Munuera Montero no ha xiulat falta, estalviant la segona groga que hauria marcat l’esdevenir del partit abans del primer quart d’hora.

 

Si Portu ha estat la velocitat, Granell ha estat la pausa i la classe. El gironí s’ha disfressat de Messi per definir dins de l’àrea a partir d’una mitja volta magistral que ha obligat a Raúl a lluir-se. Més enllà d’aquesta acció, el capità s’ha encarregat de regalar assistències amb la prodigiosa cama esquerra que atresora, filtrant passades i gestant perill en totes les accions a pilota aturada, ja fos finalitzant-les ell mateix o centrant-les perquè fossin rematades.

La segona meitat ha mantingut la tònica viscuda en la primera. El Girona ha estat dominador, acumulant les accions més perilloses a l’àrea rival. Al minut 58 ha arribat el primer gol. Una fuetada de Borja García des de fora de l’àrea ha entrat per l’escaire. El porter blaugrana únicament ha pogut desviar-la lleugerament abans de picar el travesser. El xut del madrileny era inapel·lable. Amb el gol, Machín ha optat per modificar l’equip, retirant el golejador Borja García i donant entrada a Timor. El moviment era clar, un mig centre defensiu substituïa una de les mitges puntes. Machín donava per bo el resultat, i tocava aguantar. Lluny de patir davant la previsible empenta local a la recerca de l’empat, els gironins han sentenciat a set minuts del final amb un gol d’Stuani que permet somiar als aficionats gironins. Més enllà dels 15 punts, l’equip transmet bones sensacions. Un conjunt compacte i difícil de batre, que respira alleujat a la novena posició després d’enfrontar-se a primeres espases com l’Atlètic de Madrid, el Sevilla, el Vila-real, l’Athletic o el Reial Madrid.

 

Amb el partit pràcticament finalitzat, Ünal ha rematat de cap una centrada d’Ivi situant l’1 a 2 definitiu al Ciutat de València. No quedava temps per a més, i el Girona s’ha estalviat els patiments. La pròxima setmana una nova aturada per seleccions, la tercera des de principi de temporada. Cinc futbolistes blanc-i-vermells estan cridats amb els seus combinats nacionals, mentre la resta es quedarà a Girona preparant el pròxim compromís lliguer, el divendres 17 de novembre contra la Reial Societat a Montilivi.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa