El Girona Futbol Club va començar la temporada sent un conjunt interessant a seguir que feia un bon joc i obtenia bons resultats, va evolucionar a equip revelació i, sent líder en solitari a la jornada tretze, s’ha convertit en un dels favorits a obtenir una plaça europea per al curs vinent i qui sap si fins i tot alguna cosa més. A diferència d’equips com el Futbol Club Barcelona o el Reial Madrid, els jugadors del Girona no són estrelles internacionals, sinó futbolistes triats amb moltíssima vista pel director esportiu, Quique Cárcel, i perfectament dirigits per l’entrenador, Míchel Sánchez. Gràcies a això, la plantilla del Girona s’ha revalorat i els noms ja comencen a ser més destacats.
Aleix Garcia
El millor migcampista de la Lliga fins al moment. El jugador d’Ulldecona, format a les categories inferiors del Vila-real i del Manchester City, ja va provar sort al Girona entre 2017 i 2019. No va acabar de funcionar i a partir d’aleshores va vagar per Bèlgica i Romania, però Quique Cárcel continuava confiant en ell. L’any 2021 va veure que estava lliure i no s’ho va pensar. El va incorporar gratuïtament i Míchel el va anar convertint en un gran futbolista, extraient-li tot el seu potencial, cosa que ni Pep Guardiola havia estat capaç de fer. Amb la marxa d’Oriol Romeu al Barça, aquesta temporada Aleix Garcia ha acabat de fer el pas endavant final i s’ha convertit en tota una estrella.
Artem Dovbyk
Un altre descobriment impagable de Quique Cárcel. Bé, impagable no, perquè és el fitxatge més car de la història amb els set milions d’euros que va pagar el Girona al Dniprò ucraïnès, que ara semblen irrisoris. Dovbyk no parla català, ni castellà, i amb prou feines anglès. Tot i això, l’idioma del gol és internacional i el davanter centre s’ha adaptat de meravella al conjunt de Míchel. Ha disputat tretze partits, ha marcat set gols i ha repartit cinc assistències. És un ariet pur, un golejador, i ho està demostrant dia rere dia. No és, però, un con, sap fer altres coses, baixar a rebre la pilota, fixa centrals, s’obre quan cal… tota una joia.
Savinho
Quan el Girona va anunciar la incorporació de Sávio Moreira, Savinho, venia de fer un gran Mundial sub-20 amb el Brasil i podia apuntar a futura estrella internacional. Ara bé, ningú no podia imaginar que l’esclat d’aquest futbolista arribés tan ràpidament, amb només dinou anys. Pertany al Troyes francès, que també és del grup City, i juga al Girona com a cedit. El seu desequilibri per banda és un dels trets diferencials d’aquest equip. Els rivals necessiten fer-li vigilàncies constants, cosa que allibera els seus companys. A més a més, marca i assisteix: quatre dianes i quatre passades de gol en els tretze partits que ha jugat.
David López
El veterà futbolista català no és cap desconegut a la Lliga. Va fer grans temporades a l’Espanyol i, quan el club blanc-i-blau va deixar de comptar amb ell de forma incomprensible, el Girona va estar molt atent per pescar-lo. Amb Míchel, David López ha continuat creixent malgrat la seva edat, trenta-quatre anys, i aquesta temporada ha arribat a la seva millor versió, aquella que va fer que el fitxés el Nàpols fa deu anys. És un jugador polivalent, que pot ocupar la posició de central, però també la de mig centre, pivot o migcampista defensiu.
Yangel Herrera
Pura empenta al mig del camp gironí, això és aquest futbolista veneçolà que ha jugat a diversos equips de la Lliga, però que, novament Míchel, ha sabut esprémer-lo millor que ningú. El Girona ha hagut de pagar cinc milions d’euros al Manchester City pel seu fitxatge, però li ha sortit rodó. Després d’haver demostrat la temporada passada que encaixava perfectament en el conjunt blanc-i-vermell, aquesta temporada està ensenyant coses que no havia mostrat fins ara, com per exemple gol. Yangel Herrera ja ha anotat fins a quatre dianes amb el Girona aquest curs.
Yan Couto
Propietat del Manchester City, ja va provar sort al Girona quan només tenia setze anys. Aleshores, Couto va demostrar talent, però es quedava curt per poder jugar a l’elit. El curs passat va tornar a Montilivi i, tot i que no va esclatar, Míchel i Quique Cárcel han volgut continuar comptant amb ell aquesta temporada. El premi ha estat gros. Yan Couto domina la banda dreta del Girona com ningú i fins i tot li ha pres el lloc a Arnau Martínez, que semblava un fix en aquesta posició. Ell també ha rebut un premi gros al seu gran joc: ha estat convocat amb la selecció absoluta brasilera.
Viktor Tsygankov
Abans de fitxar Dovbyk, el Girona ja havia fet fortuna a Ucraïna. La temporada passada, el conjunt català va incorporar el talentós i prometedor Tsygankov, que s’està confirmant a la Lliga com a futbolista més que capacitat per triomfar a Europa. Aquest curs ha tingut alguns problemes amb les lesions i no ha pogut disputar tots els partits. Tot i això, ja ha marcat dos gols i ha repartit dues assistències. Amb Savinho a la banda esquerra, Dovbyk al cenre i Tsygankov a la banda dreta, la davantera del Girona està plena de qualitat i de gol.
Eric Garcia
Quan l’últim dia de mercat el Futbol Club Barcelona va cedir Eric Garcia al Girona, tothom va coincidir a pensar que el seu rendiment seria tota una incògnita. Al Manchester City, aquest central català va mostrar talent, però al Barça va anar de més a menys i darrerament estava molt qüestionat. No obstant això, la seva adaptació al Girona ha estat immediata i ja és el líder de la defensa. Menció especial per a Daley Blind, que acostuma a fer parella amb ell a l’eix, i que amb la seva veterania també aporta molt a aquest equip.
