El Girona Futbol Club està aconseguint una gesta gairebé sense precedents. Amb un dels pressupostos més baixos de la Primera Divisió (el setè per la cua), el conjunt català és líder en solitari a la jornada dotze de la Lliga, amb dos punts d’avantatge sobre el Reial Madrid, segon, quatre d’avantatge sobre el Futbol Club Barcelona, tercer, i cinc sobre l’Atlètic de Madrid, quart. L’equip entrenat per Míchel Sánchez està desplegant un joc espectacular des de l’inici de curs, però ni en el millor dels pronòstics del gironí més optimista hi havia la possibilitat de ser líders després d’un terç de la competició.
“Gerona”, l’insult de l’espanyolisme al Girona
El fet que el Girona sigui ara líder en solitari i que el Madrid hagi caigut a la segona posició, és una cosa que no ha agradat gens a segons quins sectors de l’Estat espanyol. El club català s’ha posicionat sempre al costat dels valors del país i ha defensat els drets i les llibertats dels catalans. Que un equip com aquest estigui passant la mà per la cara a tots els altres de la Lliga, ha despertat la fúria de l’espanyolisme. Una mena de “moda” a les xarxes socials consisteix a faltar el respecte del Girona anomenant-lo “Gerona“ expressament per fer mal. En cap cas és una paraula que vingui de la innocència o el desconeixement, sinó que l’espanyolisme i el madridisme utilitza aquest terme de forma despectiva.
La fal·làcia ad cityum
D’altra banda, la nova “moda” és assegurar que els èxits del Girona són gràcies al Manchester City. Si bé és cert que tots dos clubs formen part del mateix grup, aquesta afirmació és una fal·làcia en tota regla i pura demagògia. Actualment, l’equip català només té dos jugadors cedits per part del City, Yan Couto i Savinho, qui, de fet, ve del Troyes, un altre conjunt del grup. Aquesta vinculació amb un club tan gran com el de Manchester és una bona ajuda per al Girona, però en cap cas és decisiva. Tot i formar part d’aquest grup, el Girona té el tretzè pressupost de la Lliga. L’èxit d’aquest equip s’entén, sobretot, gràcies a la gestió increïble del director esportiu, Quique Cárcel, i la direcció des de la banqueta de Míchel.
100 
3 
