La gran temporada que està quallant el Girona té les seves conseqüències. Especialment visibles són les positives, però també n’hi ha de negatives. L’extraordinari rendiment de la plantilla i la bona gestió tant al camp com als despatxos, està despertant l’interès dels rivals. D’uns rivals que a més, en la majoria dels casos, superen amb escreix el pressupost i els límits econòmics dels gironins. D’ençà del darrer partit de lliga i coincidint amb l’aturada per compromisos internacionals, el focus mediàtic entorn del Club s’ha centrat en la continuïtat de les peces clau del projecte.
Machín era el primer a avivar el foc l’endemà del 6 a 3 al Bernabéu, deixant la porta entreoberta a una possible sortida aquest estiu. “Si es presenta una oportunitat irrenunciable, la valoraré”, afegint que “la meva sortida no seria difícil”. Moment per fer-se estimar, mentre el Club vol retenir-lo més enllà del 2019, quan venç l’actual contracte renovat el passat estiu. Quique Cárcel no amagava el desig d’asseure’s a negociar l’ampliació de contracte per “dues o tres temporades més”, apuntant que la clàusula de rescissió, tot i no ser barata, “és assolible”. El director esportiu reconeix que el projecte “passa per les mans” del tècnic sorià, i que de la seva continuïtat dependrà l’arribada de nous futbolistes, ja que l’actual sistema requereix peces específiques per a cada posició.
La renovació de Cárcel també està a l’aire. El Girona és conscient de la importància i la necessitat de retenir el director esportiu que ha acompanyat Machín des de la seva arribada l’any 2014. Com en el cas del tècnic, el seu contracte expira la pròxima campanya, i ja ha rebut l’oferta de renovació. Un altre de les peces a renovar és Borja García, fixe a l’onze de Machín. Amb el final del seu contracte a l’horitzó (juny del 2019) Cárcel vol lligar-lo fins al 2021 (segons el diari ‘AS’). Ja sigui per mantenir-lo a la plantilla o per acabar ingressant una important quantitat de diners en cas de traspàs.
La dupla d’or blanc-i-vermella fa setmanes que desperta l’interès del mercat espanyol. El director esportiu feia públic la passada setmana un dels secrets més ben guardats del contracte de Portu renovat al juny. En una entrevista a ‘Radio Marca’ fixava la clàusula del murcià en 12 milions d’euros. Una quantitat assequible per la majoria d’equips de la part mitjana i alta de la lliga espanyola. Stuani, l’altre peça de la parella de moda tampoc s’escapa de l’atenció forana. Els 17 gols aconseguits fins a la data fan perillar la continuïtat del davanter uruguaià. Sevilla i Betis han estat els primers a interessar-se per la seva situació, però no seran els últims.
