Machín destacava després de la victòria per 2 a 0 enfront de l’Athletic de Bilbao el valor de l’afició. Filant prim, preguntàvem al tècnic pel focus d’animació situat darrere la porteria del gol sud. “Que hi hagi gent jove que sentí el Girona i que a més l’animi, és un pas endavant. En els partits, els que tiren de l’afició són ells”. El tècnic posava un “10” als joves aficionats, mentre feia públic el desig personal de què el grup, actualment format per uns 50 membres, “acabi sent de 150 o 200”, assegurant que “els futbolistes ho agraeixen molt”.
Quatre dies abans de llençar-li la pregunta a Machín, ens citàvem amb dos responsables del grup en un bar pròxim a Montilivi, l’habitual punt de trobada per fer les prèvies abans d’enfilar entre càntics el camí a l’Estadi. Volem conèixer qui són, què fan i com pensen. Les respostes en nom del grup ens les donen l’Aleix, el Portaveu i en David, el President de la Penya que va rebre l’oficialitat del Girona FC un parell de mesos enrere.
Com i quan va néixer el grup?
L’any passat, quan ens jugàvem l’ascens a Tarragona. Uns quants amics, i amics d’amics, durant el desplaçament vam començar a plantejar la idea de crear un grup i proposar al Club fer una grada d’animació. Unes setmanes més tard d’assolir l’ascens, ens reuníem amb el Girona. D’inici ells no ho veien gaire viable, ja que tenien pendent l’ampliació de les graderies de Preferent i Gol Nord, i la nova llei de l’esport obliga a les grades d’animació a estar sectoritzades i amb un accés únic.
Per tant, vau néixer com a iniciativa pròpia i no del club, tal com acusaven algunes veus crítiques.
Sens dubte. La nostra intenció era fer la grada d’animació, però com era inviable fer-la aquesta temporada, el club va proposar que ens registréssim com a Penya i així obtenir els permisos per entrar els bombos, els megàfons i la resta de material d’animació.
Així doncs, encara no sou una grada d’animació formal.
No, des del Club sempre ens han dit que els interessa, però el passat estiu encara no era possible. A final de temporada ens asseurem i ho tornarem a parlar.
Quants membres teniu avui dia?
Som 85 socis.
Tots socis del club i amb accés a Montilivi?
La meitat sí. Però ens movem per aconseguir carnets d’altra gent que no pot venir. Fem tot el que podem.
A principi de temporada estàveu situats al córner entre Gol sud i Preferent, posteriorment varen reubicar-vos a la zona alta del Gol Nord fins a situar-vos on sou ara, darrere la porteria del Gol Sud.
Primer van haver de reubicar els socis que s’asseien a la zona on estem ara. El club ens va delimitar uns 70 o 80 seients, i no podem ficar-hi 200 persones perquè no donaria l’abast.
Quina relació teniu amb la resta de socis? Heu tingut algun problema?
Hi ha gent que els hi agrada més la nostra idea i gent que menys, que a la mínima es queixa. Som conscients i els entenem, no pots agradar a tothom.
La relació amb el Club, pel que comenteu, és bona.
Sí. Mantenim un contacte freqüent amb l’encarregat de l’àrea social. Des del Club ni ens controlen ni ens han posat impediments.
Fa uns mesos vam veure al Palau Blaugrana com el FC Barcelona requisava una pancarta amb referències independentistes al grup Sang Culé excusant-se en què prèviament no se’ls hi havia notificat el contingut d’aquesta. El Club us fa passar algun filtre, us han establit uns límits?
L’únic requeriment era que les pancartes fossin ignifugues. Pel que fa als temes polítics, nosaltres procurem no entrar-hi. Com a grup no ens volem posicionar, no ens interessa. El Club també hi està a favor, des dels inicis se’ns va traslladar que volien que fos una grada únicament del Girona, sense barrejar-ho amb política.
En el 17:14, tot i que a Montilivi no és una tradició tan establerta com altres camps, en algunes ocasions s’han escoltat càntics d’independència. Com reaccioneu?
Si estem en un càntic seguim animant, si no ens mantenim en silenci respectant. Hi han aficionats que xiulen, nosaltres no ens posicionem. Si anéssim al camp com a persones individuals poder sí que ho cantaríem o algú altre ho xiularia, però quan anem com a grup no.
Dintre del grup tothom té llibertat d’expressió?
Tots els membres entenem la posició del grup. Cadascú pot tenir les seves idees polítiques, però com a Jovent no ens posicionem.
Quins són els vostres referents a nivell de grada?
La Juvenil de l’Espanyol sempre s’ha mantingut apolítica i no s’ha ficat en merders. És la idea que tenim nosaltres. A Catalunya la majoria de grups són polítics, però l’àmbit estatal ens podem fixar en les Juventudes Verdiblancas del Racing de Santander o els Symmachiarii de l’Oviedo. Pel que fa a membres, òbviament ens agradaria tenir una grada com la de l’Atlètic de Madrid o la del València. Però a Girona hauran de passar anys per assolir una grada com aquestes. Si consolidéssim una grada de 200 persones, ja seria tot un èxit.
Quin tipus d’animació seguiu?
Fem de tot, apostem per l’animació amb tifos i pancartes i també pel show. Algun dia hem agafat globus i per nadal vam repartir barrets de Pare Noel.
Amb vista a la pròxima temporada, quins objectius us proposeu?
Amb el club seguim conversant per crear una grada d’animació o una zona d’animació.
Sota el nom de Jovent Gironí o sota la nomenclatura “Grada d’Animació”?
De moment no serà una grada d’animació, estaríem parlant d’una zona d’animació. Pel primer supòsit et demanen molts requisits. La idea seria crear una zona nova entre el córner de gol sud i de preferent. Una àrea destinada a acollir unes 300 persones sota el nom de “zona jove”. Si fos per nosaltres, estaríem darrere la porteria, que és on es situen totes les grades, però com aquella zona actualment està ocupada per altres penyes, acceptem reubicar-nos. Esperem que l’any que ve puguem ser 200 o 300 persones, i llavors podrem demanar al club que ens ampliï la zona.
Veieu factible arribar a les 200 o 300 persones?
El que hem traslladat al club és que nosaltres no podem donar més de sí. Hem contactat amb familiars i amb amics d’amics, i ja no arribem a més. Ara demanem al club que ells facin la promoció, que la gent vegi que hi ha una zona d’animació. La nostra intenció és que Jovent Gironí porti l’organització juntament amb el club, ja que en som els precursors i aportem la massa social de base, acceptant en tot moment qualsevol altra persona o membre d’una altra penya amb ganes d’aportar.
Alguna idea per promocionar el sector d’animació?
Es podria seguir un model que ja s’està duent a terme a altres clubs de l’estat. Si t’uneixes a la grada d’animació, se t’aplica un descompte important en el preu de l’abonament, però et compromets signant uns papers a assistir a un mínim de partits i a què estaràs els 90 minuts animant. Si això no passa, allà està la porta. Ja entrarà gent nova amb ganes d’animar.
Fa pocs anys, en el període 2013-2015, va existir a Montilivi el grup Gerunda Sud. En un reportatge de La Directa se’ls acusava de comptar amb membres d’ideologia feixista.
Hi ha gent de Jovent Gironí que va formar part d’aquell grup, però no té res a veure amb el que va succeir. Amb Gerunda Sud el que va passar és que va aparèixer una notícia a l’Ariet, que posteriorment va ser compartida per La Directa, que titulava “Gerunda Sud, una escola de nazis a Montilivi” i no tot el que deia era veritat. Únicament generalitzava. El grup va néixer com a apolític, creixent fins als 40 membres i situant-se al córner de Gol Sud amb Preferent. Al cap d’uns quants partits és cert que va acostar-se a la zona dues o tres persones, socis de Gol Sud, que formaven part de Plataforma per Catalunya. Aquesta gent venia a la grada a animar, i van ser fotografiats amb el grup. Més endavant també es van fer fotos en un desplaçament a Palamós fent gestos i salutacions feixistes. Aquestes imatges les van compartir a les seves xarxes socials privades, no en les del grup.
Aquell dia va haver-hi una baralla.
Cert, van acabar barallant-se amb membres de Supporters Girona. Un grup que fa anys que està dissolt, però que eren reconeguts antifeixistes. Per últim, a tot plegat cal sumar-hi els incidents del 9N a l’Escola d’Hostaleria de Girona, on van tornar a ser fotografiats. El reportatge s’escrivia sol. No és cert que ells portessin el grup. Gerunda Sud no era nazi, tot i que aquells dos sí que ho eren. Podia haver-hi gent d’Arran o de les JERC.
Però se’ls va permetre que formessin part tot i saber qui eren i com pensaven.
És cert. Però aquell grup, format per gent molt jove, no tenia potestat per dir-li a certa gent, de major edat, que no entrés al camp. Aquesta feina havia de recaure en la seguretat privada.
Què feu o quins mitjans teniu per evitar que pugui passar això amb Jovent Gironí?
Aquesta gent no té cabuda al grup. Aquí a Girona es coneix tothom. El que va passar amb Gerunda Sud va ser un error. S’ha d’aprendre del que va passar per tal que no es repeteixi. Jovent Gironí comença de zero. Ser apolític et pot portar problemes tant amb grups de dretes com amb grups d’esquerres. Els d’esquerres et diuen que ets de dretes i viceversa. Si no és que et cataloguen com a ambigu, que pot ser pitjor.
Alguna enemistat?
A mort sempre amb el Nàstic [entre rialles]. Aquí a Girona a ningú li cau bé. També amb el Lugo, però s’estan podrint a segona.
Heu realitzat algun desplaçament?
El primer, tot i que no com a grup, el de Tarragona. Aquesta temporada vam viatjar dos cotxes a Bilbao, i al camp de l’Espanyol ja vam ser una trentena.
En teniu més al cap?
Tenim en ment desplaçar-nos contra els dos equips bascos que ens queden visitar, la Reial Societat i l’Alabès. Al Camp Nou, depèn del preu de les entrades. Per pagar 60 euros i situar-nos a tercera graderia, ens quedem a casa.
Heu rebut algun gest de complicitat des de dins del vestidor, sigui del cos tècnic o dels jugadors?
Alguns jugadors pengen fotos nostres a les xarxes socials i ens han llençat alguna samarreta. Àlex Granell per exemple, ens va gravar un vídeo a pretemporada animant a la gent a sumar-se a Jovent Gironí. Però sobretot destacaríem a Machín, que ens ha traslladat personalment el seu suport i que li encanta el que fem. Tot i això, els jugadors podrien tenir més gestos. El dia del 6 a 0 contra el Las Palmas, després d’estar animant tot el partit, únicament ens van aplaudir des del mig del camp. Podrien agrair-ho més.
