L’afició del Girona, trista, deprimida, ha abandonat avui l’Estadi Municipal de Montilivi pràcticament convençut que el seu equip s’ha acomiadat avui de la Primera Divisió en perdre contra el Llevant per un 1 a 2 tan ajustat com dolorós per la família blanc-i-vermella, que s’ha avançat en el marcador per mitjà de Cristhian Stuani i que ha acabat caient rendit, incapaç d’entendre perquè la pilota és sempre tan cruel amb ella. Els càlculs per evitar el descens són senzills pel conjunt de Montilivi, que ha perdut vuit dels últims partits que ha disputat: cal que sumin els tres punts al camp de l’Alabès i han d’esperar que el Celta de Vigo perdi a Balaídos amb el Rayo Vallecano, ja descendit. I, per si encara no fos prou difícil, cal que remunti un goal average advers de fins a sis gols en contra.
El Highwhay to hell que amenitzava l’escalfament dels blanc-i-vermells semblava tristament premonitori, però els homes d’Eusebio Sacristán, esperonats pel Girona és de Primera i el Sí se puede amb què l’afició de Montilivi els ha donat ales, han fet gala de l’orgull gironí que llueixen a la part posterior del coll i han sotmès al Llevant, que, amb la tranquil·litat de tenir un coixí de tres punts sobre l’abisme, ha sortit a veure-les passar. Cristhian Stuani, amb dos xuts en els primers instants del partit, el ‘Choco’ Lozano, amb un cop de cap que ha obligat Aitor Fernández a vestir-se d’heroi per firmar una aturada extraordinària, i Portu han estat a punt de fer explotar Montilivi, però la fortuna i el destí, tan sovint esquius amb el Girona, els han negat el somriure una vegada més. L’incontestable domini del Girona s’ha anat difuminant amb el pas dels minuts, a mesura que els resultats dels altres partits accentuaven els nervis dels blanc-i-vermells i dels valencians, que s’han vist obligats a realitzar dos canvis abans del minut 20 per les lesions de Toño García i Rober Pier. Conscients que podien estar vivint l’últim partit del Girona a Montilivi com a equip de la màxima categoria del futbol estatal, conjurats sota el “ens ha costat molt arribar a Primera i no ho deixarem escapar” que pregonava Àlex Granell en la prèvia de la final en l’asfixiant lluita per regatejar el descens que era aquest partit, aficionats i jugadors s’han buidat per intentar oferir la seva millor versió, la que fa dues setmanes els va permetre recuperar l’esperança i tallar la pitjor ratxa de la curta història del club a l’elit en derrotar el Sevilla protagonitzant una autèntica demostració d’amor propi. Ho han intentat de totes les maneres possibles, encara que, orfes de la brúixola que Borja García té als peus, han tingut massa problemes per apropar-se amb perill a l’àrea del Llevant.
El respecte i la por a encaixar un gol que podia convertir-se en una estocada definitiva, en una llosa insalvable, han regnat en els primers minuts del segon acte. Fins que, al minut 60, Stuani ha acudit a la seva cita amb el gol i ha provocat el deliri a les graderies de Montilivi, ple a vessar. L’ariet uruguaià, dotat d’un insaciable olfacte golejador, ha caçat el refús d’Aitor Fernández a un xut del Choco des del vèrtex de l’àrea i, des del balcó de l’àrea petita, ha dibuixat un somriure a la cara de cada aficionat amb la que és la seva dinovena diana del curs. L’eufòria, però, tan sols ha durat dos minuts. Els dos minuts que ha necessitat José Luis Morales per dinamitar Montilivi en aprofitar una imperdonable concessió dels blanc-i-vermells per restablir l’equilibri inicial amb un cop de cap que ha glaçat les esperances de l’afició. El Girona, conscient que havia d’aixecar-se del cop encaixat i continuar assetjant la porteria rival, ha recuperat les constants vitals ràpidament i ha estat a punt de tornar a posar-se per davant en el marcador, però Stuani, sol al punt de penal, ha fallat el que no falla mai. Obviant, una setmana més, el potencial de Pedro Porro i Patrick Roberts, Eusebio ha intentat sacsejar el partit donant entrada a Kévin Soni i Johan Mojica i el Girona ha estat molt a prop d’obtenir el premi a la seva incansable persistència. El futbol, però, ha tornat a ser extremadament cruel amb els blanc-i-vermells, escrivint la penúltima línia de la surrealista història que està sent aquesta temporada en clau gironina. Primer el VAR ha anul·lat un penal sobre Àlex Granell quan Stuani ja es preparava per donar mitja salvació al Girona. I després, al minut 85, Enis Bardhi ha escrit l’esquela del conjunt d’Eusebio en anotar el 2 a 1 definitiu, condemnant a mort a un Girona que haurà de protagonitzar una proesa en l’última jornada per salvar-se.
