No doneu mai per mort el Girona. Mai. Mai. Mai. Després d’encadenar deu jornades consecutives sense conèixer la victòria i d’encaixar sis derrotes seguides, els blanc-i-vermells han escollit el Santiago Bernabéu per renéixer, per recuperar les bones sensacions. El que seria una epopeia impossible per qualsevol altre equip ho han fet realitat els de Montilivi, un equip que no té por de res ni de ningú. Ni dels seus propis fantasmes, ni de la lògica, ni de la història. Ni del passat, ni del present. Conscients que, com proclamava Eusebio Sacristán en la prèvia, el partit era una oportunitat per mostrar l’orgull d’un equip ferit i per intentar revertir la dinàmica, els blanc-i-vermells, amb l’ambició de rebel·lar-se contra la desoladora ratxa de resultats que els ha situat a tan sols un punt de l’abisme, han començat inquietant Thibaut Courtois gràcies a l’olfacte de Cristhian Stuani i al caràcter incansable de Portu, però, amb el pas dels minuts, els futbolistes de Santiago Solari han acabat trobant la tecla per desactivar la pressió alta i avançada dels visitants.
Bono s’ha vestit d’heroi per neutralitzar una preciosa acció individual de Lucas Vázquez, però el porter marroquí del Girona ja no ha pogut fer res per evitar que, al minut 24, Casemiro, un dels símbols de la resurrecció que ha protagonitzat el Reial Madrid en les últimes setmanes, anotés l’1 a 0 en rematar una centrada teledirigida de Toni Kroos. Il·lustrant la debilitat anímica que està evidenciant el Girona en aquest tram de la temporada i la seva preocupant fragilitat defensiva, la diana del centrecampista brasiler, la tercera que anota en els darrers cinc partits, ha provocat que, amb els de Montilivi deprimits, el domini incontestable del Madrid s’accentués fins al punt de convertir-se en un autèntic monòleg. Els locals han sabut trobar petroli en el solar que han detectat a l’esquena de Douglas Luiz, Pere Pons i Àlex Granell i, asfixiant-los, han condemnat el Girona a treure aigua contínuament del seu vaixell, una nau que, després de sumar només quatre dels últims 30 punts possibles, amenaçava amb enfonsar-se. Però no.
Perquè, emparant-se en les aturades d’un omnipresent Bono, els futbolistes d’Eusebio no només han aconseguit arribar vius al descans, sinó que, fent gala de la resiliència que els caracteritza, fins i tot han pogut restablir l’equilibri per mitjà d’un Àlex Granell que ha besat el pal de Courtois amb una canonada des del balcó de l’àrea. Valent, disposat a morir de peu i sabent-se a l’ull de l’huracà, el tècnic val·lisoletà del Girona, que ja havia sacsejat els seus esquemes alterant el 3-5-2 per disposar un 4-1-4-1 amb Pedro Porro com a extrem dret per tal d’intentar posar una bena a la sagnia que els blanc-i-vermells, que no deixen la seva porteria a zero des de l’11 de novembre, pateixen a la seva àrea, ha redoblat la seva aposta ofensiva a l’entretemps donant entrada a Aleix García i al Choco Lozano en el lloc de Pere Pons i de l’incombustible futbolista d‘Extremadura.
Un triomf històric i vital
El Girona, immers en una caiguda lliure que l’havia fet dilapidar una renda de fins a deu punts sobre les posicions de descens, ha aprofitat que el Madrid, centrant-se ja en futures batalles, ha baixat una marxa per treure a relluir el seu orgull, l’orgull que l’està permetent sobreviure en una temporada en què sembla que tots els elements s’han confabulat per alimentar els vells fantasmes. Però els blanc-i-vermells són conscients de tot el que els hi ha costat conquistar l’elit, i no estan disposats a acomiadar-se del somni tan aviat. I ho han demostrat per enèsima vegada al minut 61, quan, just després que Aleix García, amb Courtois vençut, malbaratés una ocasió manifesta de gol en rematar per sobre del travesser des de la frontal de l’àrea petita, Sergio Ramos ha comès un penal indiscutible que Stuani ha transformat enganyant el porter belga per consolidar-se al podi de la classificació del Pitxitxi.
Els catalans, que han marcat en els sis partits que han disputat contra el conjunt blanc des que van aterrar a l’elit de futbol estatal, han continuat buscant l’àrea local, posant contra les cordes un Madrid incapaç de comprendre la reacció que ha protagonitzat el Girona. Els deixebles d’Eusebio han materialitzat la proesa al minut 74, quan Portu, que uns minuts abans ja havia rematat al pal dret de Courtois, ha culminat una meravellosa acció de Douglas Luiz caçant un refús del porter local i desencadenant l’eufòria amb un precís cop de cap. El voluntariós futbolista murcià, que ha celebrat l’1 a 2 besant-se l’escut, simbolitza millor que ningú el present d’un equip que sap que no travessa el seu millor moment, però que no es rendeix. Mai. Mai. Mai. No doneu mai per mort el Girona.
