Els més optimistes, ressaltant els bons resultats aconseguits lluny de Montilivi, diran que és un punt al qual aferrar-se per argumentar que el Girona començarà a millorar en les properes jornades, mentre que els més pessimistes lamentaran que l’equip continua sense esvair els dubtes. El que és indubtable, però, és que, amb l’empat d’aquesta nit contra la Reial Societat a Anoeta (0-0), els futbolistes d’Eusebio Sacristán, que tan sols han pogut sumar tres dels últims 15 punts possibles, augmenten fins a cinc les jornades consecutives sense conèixer la victòria.
Des del xiulet inicial, la igualtat ha estat la nota dominant del partit. Els dos conjunts s’han anat alternant en la possessió de la pilota, amb fases de domini per uns i altres. Els gironins, millorant la imatge que havien donat en les últimes jornades, han sotmès als txuri-urdin en diverses fases de la primera meitat; però, mancats de la pólvora d’un Cristhian Stuani que avui ha estat suplent per culpa d’unes molèsties i contagiant-se del desencert d’un Portu que fins i tot sembla haver-se oblidat de somriure, han estat incapaços d’inquietar en excés Miquel Àngel Moyà i de connectar amb Seydou Doumbia, que en el seu primer partit oficial com a titular amb la samarreta vermell-i-blanca s’ha mostrat profundament apàtic. De fet, els futbolistes d’Eusebio, incapaços de traduir la sensació de domini en ocasions clares, tan sols han pogut apropar-se amb perill a la porteria local a través de Juanpe, que als primers compassos de duel ha avisat Moyá amb un cop de cap que el porter mallorquí ha aturat sense massa problemes, i d’un Pedro Porro que a la mitja hora de joc ha estat aturat per Kevin Rodrigues dins l’àrea local en una acció en què Pablo González Fuertes podria haver xiulat penal.
Al primer temps, les ocasions més clares han estat les favorables al conjunt d’Asier Garitano; que, emmirallant-se en el 5-0 que va aconseguir la temporada passada contra el Girona, ha obligat Bono a lluir-se diverses vegades per evitar que els locals s’avancessin en el marcador. El porter marroquí, el millor jugador del Girona a la primera meitat, ha estat providencial al minut 6, quan s’ha estirat per desviar un xut de Jon Bautista des de la frontal de l’àrea, i al 21, quan ha enviat a córner una rematada llunyana de Rubén Pardo. Amb tot, en la ocasió més perillosa de la primera part, el protagonista ha estat el pal dret de la porteria de Bono, que ha escopit un xut des del vèrtex de l’àrea de Sandro Ramírez, un dels futbolistes més actius d’una Reial que, amb el pas dels minuts, ha anat creixent i aconseguint el control de la pilota.
A la represa, els dos tècnics, donant entrada a atacants de la categoria de Juanmi, Willian José, el Choco Lozano, Cristhian Stuani o el jove Luca Sangalli, han reafirmat la seva ambició per aconseguir una victòria molt esperada per ambdues aficions: per deixar de ser el pitjor equip de la competició com a locals en el cas de la Reial, per enterrar les males vibracions que han despertat els resultats de les últimes setmanes en el dels vermell-i-blancs; que, malgrat tot, poden continuar presumint de ser un dels tres únics equips de la lliga que encara no han perdut com a visitants. Els homes d’Eusebio, que avui ha tornat a utilitzar el 5-3-2 que tants bons resultats va donar al Girona en l’època de Pablo Machín, han estat molt més còmodes que els txuri-urdin en els primers minuts de la segona meitat, però al 66′ s’han espantat en veure com la Reial Societat disposava de l’ocasió més clara de tot el partit. Bono, omnipresent, s’ha aliat amb el seu pal esquerre per evitar que Sandro anotés l’1 a 0 amb un xut creuat i, en la continuació de la jugada, ha desviat una rematada de Mikel Oyarzabal que l’estadi d’Anoeta ja celebrava com si fos gol. Els gironins, incansables, han pogut aconseguir la victòria a les acaballes del partit; però, una setmana més, la fortuna no ha somrigut als de Montilivi i el cop de cap del Choco ha sortit lleugerament desviat, molt a prop del pal esquerre de la porteria de Moyà.
