Despertin, no és un somni. És gairebé impossible trobar les paraules per descriure-ho, però el Girona, aquell equip que fa dues dècades deambulava sense rumb pels inferns del futbol català, s’ha classificat aquesta nit pels quarts de final de la Copa del Rei després de materialitzar la gesta d’empatar a tres gols al camp de l’Atlètic de Madrid en el que ha estat un dels dies més brillants i èpics de la història del conjunt de Montilivi.
Amb la voluntat d’anar madurant el matx a foc lent, els blanc-i-vermells han saltat a la gespa del Wanda amb la intenció d’esperar les seves oportunitats replegats al seu camp i de cedir la iniciativa a un Atlètic que quan està més còmode és quan no li toca portar el timó dels partits. Amb tot, els del ‘Cholo’ Simeone, que, tot i que ha donat descans a Antoine Griezmann, s’ha vist forçat a tornar a alinear a la majoria dels seus titulars, tan sols han necessitat onze minuts per deixar l’eliminatòria força encarrilada gràcies a un gol de Nikola Kalini?. Aprofitant un excés de confiança de la defensa visitant, l’ariet croat, molt discutit per la seva afició en aquest primer tram de la competició, ha guanyat l’esquena de Bernardo Espinosa i Marc Muniesa i s’ha plantat sol davant Gorka Iraizoz per superar-lo amb un xut centrat, però molt potent.
Amb l’1 a 0 s’ha accentuat el domini del conjunt local, incontestablement superior a un Girona que, tot i reunir el talent de Douglas Luiz, Aleix García i Àlex Granell a la sala de màquines, en la primera meitat ha tingut molts problemes per trenar jugades i per connectar amb les seves dues referències ofensives, el ‘Choco’ Lozano i Cristhian Stuani. De fet, l’Atlètic de Madrid fins i tot ha pogut multiplicar el seu avantatge per mitjà d’Ángel Correa, que ha inquietat Gorka amb un xut que ha sortit molt a prop del pal esquerre, o de Nikola Kalini?, que ha vist com Antonio Miguel Mateu Lahoz li anul·lava un gol al minut 32 per un fora de joc molt ajustat.
Però els incombustibles futbolistes blanc-i-vermells no es rendeixen mai. I ho han tornat a demostrar al minut 36, quan Valery Fernández, del filial, ha recollit un refús de la defensa local i ha batut Antonio Adán amb una volea preciosa, anotant l’1 a 1 en la que ha estat l’única ocasió clara de la primera meitat pels homes d’Eusebio. El jove carriler de l’Escala, que ha celebrat la seva primera diana amb el primer equip amb un sincer petó a l’escut, i Pedro Porro, que ha firmat la centrada que ha acabat en el gol de l’empat blanc-i-vermell, han passat de defensar la samarreta del juvenil del Girona a competir en estadis com el Wanda en tan sols uns mesos, una realitat que il·lustra a la perfecció el caràcter valent i lluitador d’un equip que continua gaudint del somni que va començar a viure aquell inoblidable 19 d’agost del 2017, quan va debutar a la màxima categoria del futbol estatal amb un empat a dos contra l’Atlètic.
Els blanc-i-vermells no han perdut cap dels cinc partits que han disputat contra l’Atlètic des que van aterrar a Primera Divisió, i avui han evidenciat el perquè per enèsima vegada. És cert que els locals han pogut tornar a posar-se per davant al minut 49, quan el pal dret de Gorka ha evitat que una errada del veterà porter navarrès en l’intent d’aturar un xut de Correa acabés amb el 2 a 1, però el que ha passat tan sols set minuts després ha servit per premiar la insaciable ambició del Girona i per engrandir la llegenda d’un Stuani que no ha fallat a la seva cita amb el gol. L’uruguaià, autor de fins a 34 dianes en 51 partits amb el conjunt de Montilivi, i de quatre gols en els tres duels que ha disputat contra l’Atlètic com a blanc-i-vermell, ha aprofitat una falta lateral servida per Aleix García, i forçada per l’incansable Pedro Porro, per aixecar-se de forma imperial entre la defensa local i emborratxar d’alegria l’afició gironina.
L’entrada de Griezmann, que ha substituït Koke just després de l’1 a 2, ha revitalitzat l’atac de l’Atlètic fins al punt que, al minut 65, Correa ha finalitzat una jugada iniciada per l’exquisit davanter francès superant Gorka en l’un contra un i restablint l’equilibri. Eusebio, conscient que el Girona ja tocava amb la punta dels dits la proesa de classificar-se per primera vegada pels quarts de final del torneig del KO, ha fet entrar Seydou Doumbia, Pere Pons i Borja García en el lloc del ‘Choco’, Granell i Stuani per donar aire a l’equip, però no ha pogut fer res per evitar que l’Atlètic, bolcat a l’atac, tornés a avançar els locals per mitjà d’un Griezmann que, després que Diego Godín rematés al travesser i que l’àrbitre anul·lés un gol de Santiago Arias per fora de joc, ha superat Gorka amb un xut que ha entrat per l’escaire de la porteria visitant.
Però no. Ni així. Ni així s’ha donat per vençut el Girona d’Eusebio Sacristán, un equip que ha esgotat tots els adjectius possibles. I és que al minut 87, quan ja se’l donava per mort, Doumbia, precisament Doumbia, l’home que durant tantes setmanes ha estat objecte de mofes per l’escàs rendiment que ha donat en aquests primers cinc mesos de lliga, ha aparegut a la frontal de l’àrea petita per inscriure el seu nom amb lletres d’or en la història del Girona en caçar un xut de Borja García i desencadenar, de la manera més heroica, l’eufòria en una ciutat que fa uns anys ni tan sols es podia permetre somiar amb el que està vivint avui.
