Si no pots guanyar, intenta sumar. La llei de mínims s’imposa en una tarda gris a Montilivi i el Girona suma un bon punt davant un Rayo Vallecano que ara mateix és el rival a batre per a intentar assaltar la zona de Play-Off (0-0). Els de Francisco saben que el seu porter, Juan Carlos, està en estat de gràcia i ben fet que fan d’aprofitar-ho. Una aturada de somni només començar i l’ajuda del pal en una jugada anterior han fet que el Girona mantingui intactes les opcions per celebrar el Nadal entre els sis primers de la taula.
I és que si alguna cosa ha fet el Girona és resistir. Aquest nou caràcter, imprimit per Francisco, ha possibilitat que enguany els catalans hagin sobreviscut a multitud de situacions adverses. El partit davant el Rayo Vallecano, doncs, no n’ha estat una excepció. Sobretot perquè només començar el conjunt madrileny ha desaprofitat un extens ventall d’ocasions: primer el pal, després Juan Carlos, també l’oportunisme de Santi Bueno… els futbolistes del Rayo no s’ho podien creure.
A la represa, el Girona necessitava consistència per a intentar, com a mínim, inquietar la porteria rival. El que s’ha acabat aconseguint, però, ha estat un pacte de no agressió. El Rayo ha fet la passa enrere que els catalans necessitaven per respirar i l’empat, tal com han anat les coses, se celebra com un triomf a Montilivi.
