La classificació de la Lliga diu que, per la diferència de gols, el Reial Madrid és el primer classificat al final de la primera volta, empatat a punts amb el Girona Futbol Club, és a dir, els blancs figuren oficialment com a campions d’hivern. Ara bé, més enllà de l’anècdota de qui està per davant de l’altre per gols a favor o en contra, qui es pot considerar realment com a campió d’hivern és el Girona, un equip que està duent a terme una gesta històrica que serà recordada durant anys i anys. De fet, els blanc-i-vermells podrien tenir alguns punts de diferència amb els merengues, que de tota manera continuarien sent l’equip més campió del primer tram de temporada.
Els èxits del Girona i la influència del grup City
Ara, doncs, és un bon moment per posar context a la fita gironina. La millor manera de fer-ho és desmuntar la fal·làcia amb la qual els antigironistes s’omplen la boca darrerament per intentar entendre els èxits del Girona: tot és mèrit de la propietat del grup City. És cert que el conglomerat liderat per l’equip de Manchester forma part de l’administració del Girona i que els seus petrodòlars han donat una estabilitat clau al conjunt català en les darreres temporades. No obstant això, l’aportació del grup City no és, en cap cas, determinant per explicar que el Girona estigui empatat a punts al capdavant de la Lliga amb el Madrid al final de la primera volta.
L’economia del Girona
D’entrada, l’economia dels dos equips no té absolutament res a veure. El Girona va acabar la passada Lliga amb un pressupost de 60 milions d’euros, un dels més baixos de la Lliga. El Madrid, en canvi, comptava amb 762 milions, mentre que el Futbol Club Barcelona, per exemple, en tenia 1.065. A més a més, el límit salarial del Girona per a la temporada actual, 2023-2024, és de 52 milions d’euros, mentre que el del Madrid és de 727 milions. És a dir, el que pot gastar cada equip genera una diferència abismal i ja podria ser un exemple prou evident per demostrar la dimensió de la gesta del Girona.
Però això no és tot. El valor de tots dos equips també és molt significatiu. La suma de tots els jugadors de la plantilla del Reial Madrid abans de començar la temporada 2023-2024 era de 1.080 milions d’euros, mentre que la del Girona era de 127 milions. És a dir, el Madrid té un equip amb uns futbolistes que valen unes deu vegades més que els blanc-i-vermells. Actualment, la plantilla del Girona s’ha revaloritzat fins als 224 milions, cosa que demostra que la tasca del club i del cos tècnic ha consistit a fer millors els jugadors que tenien. Tot i això, continua estant molt lluny del Madrid.
Una feina excel·lent al mercat de fitxatges
Per acabar de desmuntar la fal·làcia que diu que els èxits del Girona són gràcies als petrodòlars del Manchester City, només cal veure com està conformat el conjunt de Montilivi. Només dos jugadors blanc-i-vermells són propietat del grup: Savinho i Yan Couto. A més a més, tots dos eren futbolistes gairebé desconeguts i descartats abans de l’inici d’aquesta temporada i ha estat la feina de Quique Cárcel a la direcció esportiva i de Míchel Sánchez a la banqueta la que els ha fet sobresortir. Fins i tot hi ha el cas de Yangel Herrera, un futbolista que era propietat del Manchester City i que el Girona va haver de pagar per fitxar-lo en aquest passat mercat d’estiu.
Si el Girona ha passat de valdre 127 milions abans de començar la temporada a posicionar-se fins als 224 quilos ha estat perquè la gestió del club s’ha basat a fer fitxatges estratègics de jugadors que estaven molt poc valorats i que amb Míchel han sabut trobar la seva millor versió. Artem Dovbyk, Viktor Tsygankov, David López, Daley Blind, Iván Martín o Miguel Gutiérrez són alguns dels noms de futbolistes que formen part de la columna vertebral del Girona i que no tenen absolutament res a veure amb el Manchester City.
El Girona lluitava per la permanència a la Segona Divisió fa només dos anys, quan ja era propietat del grup City des de feia moltes temporades. En aquell moment, ningú no atribuïa la mala situació de l’equip als petrodòlars de Manchester i el Pròxim Orient. De la mateixa manera que ningú no ho feia en aquell moment, ara no es pot parlar del City per explicar el Girona. La perseverança i la confiança en un projecte que ja estava triomfant anys abans de l’arribada del City són el que realment ha determinat els èxits d’aquest equip que, de moment, ha acabat la primera volta a dalt de la classificació i que somia a continuar fent història en aquest 2024.
2 
