Un terratrèmol de 48 hores al futbol europeu

La Superlliga ha quedat suspesa de forma temporal dos dies després d'haver estat anunciada

Com deia l’enyorat Pau Donés en una cançó de Jarabe de Palo, “hi ha dos dies a la meva vida que no existeixen per a mi”. El futbol europeu ha passat 48 hores duríssimes des de l’anunci de la Superlliga la matinada del 18 al 19 d’abril, fins a la seva suspensió cautelar la nit del 20 al 21 del mateix mes. Després que la notícia esclatés com una bomba, totes les reaccions han forçat els clubs britànics a abandonar el vaixell i la competició ha hagut de prendre mesures dràstiques per aturar un projecte condemnat al fracàs.

Així doncs, com ha anunciat el periodista referent en tot aquest cas, Fabrizio Romano, en el comunicat de la Superlliga s’especifica que “tenint en compte les circumstàncies actuals, hem de reconsiderar els passos a seguir per tal de reflotar el projecte”, frase que s’ha interpretat en clau de suspensió temporal. En el text s’insisteix que els clubs anglesos han estat forçats a marxar per les pressions rebudes i que la Superlliga ha estat creada perquè “el sistema actual no funciona”, de la mateixa manera que Florentino Pérez va assegurar que “estem salvant el futbol”.

El cert, però, és que hem viscut un cas en el qual, per primera vegada després de molts anys, l’esport, la passió, el sentit comú i, sobretot, l’aficionat, han passat per damunt del negoci. Els clubs britànics han vist com els seus seguidors es tornaven completament bojos a l’hora de pensar en una competició que anava en contra de la meritocràcia i que, sobretot, posava en risc la Premier League. Després d’una reunió nocturna, tots els equips anglesos fundadors, el big six, han emès comunicats en cascada per anunciar la seva desvinculació del projecte.

Ara queda veure què passarà amb els altres clubs, entre els quals n’hi ha dos de molt involucrats, el Reial Madrid i la Juventus, i quatre que no han fet gaire soroll. Ja s’especula amb l’abandonament de Barça, Atlètic i Inter de Milà i el cert és que la gran acollida que ha tingut entre seguidors la renúncia dels clubs anglesos faria sumar punts a tots aquests clubs. Malgrat tot, també ha quedat demostrat que aquesta Superlliga ha estat una bona eina de pressió que ha fet trontollar tot el model de negoci fubolístic, així que, potser en un futur no tan llunyà, tornarem a sentir-ne a parlar.

Més informació

Comentaris

    ton c. Abril 21, 2021 8:08 am
    el sr. Laporta aquí es va equivocar, abans de donar el vist i plau en nom del BARÇA, HAURÍA D´HAVER CONSULTAT ALS SOCIS, O POTSER EL CLUB NO ÉS DELS SOCIS?
    Ricard Abril 21, 2021 8:20 am
    Jo sóc a favor d'una Lliga europea. Perquè ens hem de cenyir una la lliga d'abast estatal quan som europeus? Simplement és ampliar l'àmbit d'actuació. I ha de substituir les lligues estatals. En tot cas la uefa i la fifa no són caus de netedat i professionalitat. Cobren moltíssim i fan el que fan: no res tret de cobrar i remenar...
    Ricard Abril 21, 2021 8:31 am
    És interessant el paper jugat per un castellà tan castellà com el president del Madrid. Tan "constitucionalistes" que diuen ser, i fan un cop per carregar-se el sistema. El colpista castellà, arrauxat, insolidari, supremacista, xenòfob, etc. Dncs ara en Laporta és el moderat, constitucionalista, demòcrata, legal, etc.

Respon a Ricard Cancel·la les respostes