Els jugadors del Borussia Dortmund acaben de golejar el Schalke 04 en el derbi del Ruhr i, “espontàniament”, decideixen apropar-se a la Südtribune, el cor del Westfalenstadion. Avui, el mur groc que constitueix una de les grades més emblemàtiques del futbol continental no és ni mur ni groc. Les cadires estan buides. Els futbolistes de Lucien Favre alcen els braços i realitzen el ritual que duen a terme religiosament després de cada triomf. No reben resposta, és clar. Però ho continuen fent perquè saben que aquesta és la realitat que els acompanyarà, com a mínim, fins al final d’aquesta temporada. Vist des de fora no té cap mena de sentit, però és que pràcticament res del que ha passat en els darreres dues hores n’ha tingut. És la nova normalitat; una normalitat anormal.
La jornada inaugural de la primera lliga europea a reprendre’s després de l’aturada forçada pel coronavirus, la Bundesliga, ja és història. Per les circumstàncies del país i les decisions del govern i els organitzadors, la competició de la regularitat alemanya ha estat el conillet d’Índies del continent. El retorn ha rebut elogis i crítiques. D’una banda, el bàndol d’afeccionats més romàntics no ha pogut deixar de pensar durant tot el cap de setmana en el fet que, sense públic a les grades ni abraçades en les celebracions dels gols, el futbol ha perdut bona part de la seva essència; l’altra línia de pensament ha estat més benevolent amb els interessos econòmics i esportius de determinats agents a l’hora de finalitzar la temporada i ha demostrat que està disposada a acceptar aquest espectacle tan diferent si això implica poder gaudir de partits a través de la televisió.
En aquest segon col·lectiu s’hi troben, és clar, els polítics i els dirigents de les altres grans lligues d’Europa, que tenen entre cella i cella seguir els passos de la Bundesliga. “El futbol és part de la cultura alemanya i dona suport a la solidaritat al nostre país. Gràcies al comportament professional dels equips i la prudència dels afeccionats, el concepte de seguretat de la Lliga Alemanya de Futbol s’ha vist confirmat de forma impressionant”, ha assegurat el ministre alemany d’Interior, Horst Seehofer. “S’ha demostrat que podem acabar la temporada. Ens hauria agradat que el primer cap de setmana de futbol després de l’aturada pel coronavirus es disputés a Espanya. Però estic molt content i ja he felicitat el director executiu de la Budesliga, són un gran exemple. Hem intercanviat protocols i idees”, ha afegit Javier Tebas, president de LaLiga, que com la Premier League anglesa i la Serie A italiana té previst reiniciar-se a mitjan juny.
Els jugadors del Bayern i l’Union Berlin, durant el gol de Pavard | EFE
Tots els jugadors, els protagonistes dels compromisos que han donat el tret de sortida al nou futbol, s’han posicionat en la mateixa direcció i han titllat “d’estranyes” les sensacions que han viscut els últims dies. La majoria d’ells ha trobat a faltar els espectadors, però també ha celebrat que s’hagi iniciat la remuntada contra la Covid-19. La competició no serà igual, però serà. I això, tenint en compte les circumstàncies, ja és una bona notícia. Els esportistes, no obstant això, ja han començat a notar les conseqüències d’haver estat més de seixanta dies sense jugar cap partit: una desena d’efectius, entre ells el blaugrana Jean-Clair Todibo, ha tingut molèsties físiques i s’ha hagut de retirar dels terrenys de joc abans d’hora. La xifra, segons les previsions dels preparadors dels clubs professionals, no ha estat exageradament elevada, però ha evidenciat que l’absència de ritme competitiu provocarà més contratemps en forma de lesions i que, per tant, els equips hauran de comptar amb plantilles més àmplies, sobretot tenint en compte també que fins al 2021 es podran fer cinc substitucions per duel.
Més enllà del debat sobre la conveniència dels canvis que el futbol està decidit a assumir amb l’únic objectiu d’aprimar la crisi econòmica que estan patint –i patiran durant força temps– els clubs, les entitats i les federacions esportives, la realitat és que, si la celebració de partits no col·labora amb la propagació de la pandèmia, als seguidors més romàntics no els quedarà més remei que acceptar la nova realitat. Així ho han decidit els encarregats de prendre les decisions, els que insisteixen en el fet que el futbol és dels afeccionats però ni s’ho creuen ni s’esforcen a fer-ho. El seu empeny a aconseguir exactament el contrari, de fet, ja fa molt de temps que va començar. I ara ja és tard, encara que segueix sent molt important, rebel·lar-s’hi.
