Per fi. Després de dotze anys i haver de suportar menyspreus del tot injustificats, Pep Guardiola ha demostrat que també és capaç de guanyar la UEFA Champions League amb un equip diferent al Futbol Club Barcelona. El Manchester City s’ha imposat a l’Inter de Milà en un duel que no s’ha caracteritzat pel bon joc amb el qual els sky blues havien arribat fins aquí, però que ha acabat amb victòria per als de Santpedor de totes maneres. D’aquesta manera, Guardiola aixeca la seva quarta Champions, una com a jugador i tres com a entrenador.
La crònica del Manchester City-Inter de Milà (1-0)
En el tram inicial del partit el City s’ha vist sorprès per l’Inter. Als anglesos els hi ha costat moltíssim desplegar el joc amb el qual han guanyat la Premier League i van eliminar el Reial Madrid a les semifinals i això ha agafat tothom desprevingut. Més enllà d’un intent de xut col·locat de Bernardo Silva a l’inici del duel, els de Manchester no han causat cap mena de perill a la porteria d’Onana. S’ha de dir, però, que per part milanesa tampoc no hi ha hagut cap ocasió clara.
Aquesta ha estat la dinàmica de gairebé tota la primera part. El cert és que la final ha començat amb un joc molt poc atractiu per a l’espectador neutral, si bé s’ha notat perfectament la tensió que caracteritza un duel com aquest. Cal destacar, això sí, que en el tram final del primer temps hi ha hagut algunes arribades una mica més perilloses dels citizens. Erling Haaland ha rebut una gran passada a l’interior de l’àrea i ha estat a punt de batre Onana amb un xut baix. Més enllà d’això, però, poca cosa més a subratllar d’un primer temps que ha acabat amb la pèssima notícia per als de Guardiola de la lesió de Kevin de Bruyne.
Al segon temps, la tònica ha estat similar. El City ha tingut alguns moments d’inspiració, on ha trobat les connexions característiques i brillants dels equips de Guardiola. Aquestes situacions, però, han estat gairebé anecdòtiques i semblava que el gol no arribaria mai. No obstant això, al minut setanta, una d’aquestes connexions ha acabat amb una centrada perillosa i, en el rebot, Rodrigo Hernández ha caçat la pilota i l’ha enviada al fons de la porteria amb un xut sensacional.
El City ha trobat finalment el gol que semblava impossible, però la reacció de l’Inter ha estat fulgurant. En la primera acció després de la diana de Rodrigo, Federico Dimarco ha enviat una rematada de cap al travesser. Els italians s’han començat a desplegar amb moltíssima velocitat i als anglesos els ha costat molt contenir els seus atacs. En una contra, Phil Foden podria haver calmat les aigües, però ha fallat un mà a mà claríssim amb Onana.
Això ha provocat un final d’infart. L’Inter de Milà ha sortit desbocat a l’atac, sobretot al temps afegit, i ha generat moltíssim perill. Ederson, porter del Manchester City, ha estat l’heroi dels sky blues. Primer, amb una aturada a una rematada de cap de Romelu Lukaku que encara costa d’entendre que no hagi entrat. Després, amb una bona estirada a la darrera jugada del partit, a la sortida d’un còrner, que ha permès que el seu equip aixequés per fi la primera Champions de la seva història.
