“Des de l’època colonial molts recursos naturals han sortit del continent africà cap a Europa. Animo a tots els fills de la colonització a retornar alguna cosa a l’Àfrica. Allà no només competeixes per les victòries. Competeixes, també, per fer feliç a la gent”, apunta Frédéric Kanouté en el pròleg del meravellós Indomable. Cuadernos del fútbol africano (Panenka, 2019), del vallesà Alberto Edjogo-Owono. Les precioses paraules de l’exfutbolista del Tottenham i el Sevilla, que va rebutjar la proposta de la selecció de França per defensar la samarreta de Mali, les subscriu, una a una, el jove migcampista del Lleida Esportiu Joan López Elo (Lleida, 01.03.1999), ‘Joanet’; que, a principis del mes de novembre, va ser convocat per la selecció del país d’origen de la seva mare, Guinea Equatorial. “Va ser una cosa molt inesperada. Molt bonica. Vaig dir que sí sense pensar-m’ho dos cops. Estava amb el meu pare quan ens ho va dir el director esportiu del club, en Jordi Esteve, i cap dels dos no ens ho creiem. No ens ho creiem. És un somni fet realitat. No tothom pot dir que és internacional. I això ja no m’ho pot treure ningú”, comença el prometedor centrecampista lleidatà.
“Estic molt, molt, content; tot i que no vaig jugar ni un minut. Però l’experiència que em vaig emportar és per tota la vida. Va ser molt bonic. Ara espero tornar-hi i poder debutar”, reconeix López, que va viure des de la banqueta les dues desfetes contra Tanzània (2-1) i Tunis (0-1); corresponents a la fase classificatòria per la Copa d’Àfrica de 2021. L’ambició del modest combinat guineà, que només ha participat en dues edicions del torneig; arribant a les semifinals en la del 2015 i als quarts de final en la del 2012, és “intentar tornar-nos a classificar per una fase final. Som quatre equips al grup i en passen dos. Lluitarem, farem el possible, per ser un d’aquests dos. Classificar-nos per la Copa Àfrica seria molt bonic per tot el país”, remarca el jugador de Lleida; un dels setze que tenen la doble nacionalitat guineana i espanyola dels 23 que van ser convocats pel l’enfrontament contra Tunis del 19 de novembre.
“A l’Àfrica quan hi ha un partit tot el país es paralitza. És diferent allà. És molt més bonic. És molt més pur”
“Allà parlem en castellà. Perquè, de fet, la gran majoria hem nascut a Espanya”, afegeix López. Entre els seus companys al vestidor de l’equip de Guinea Equatorial, una antiga colònia espanyola, destaquen, per exemple, Pedro Obiang, que juga a la Serie A amb el Sassuolo; Emilio Nsue, que va arribar a disputar més de 100 partits a la Primera Divisió amb el Mallorca i 33 amb la Reial Societat a la categoria de plata; o Igor Engonga, fill d’Óscar Engonga i nebot de Vicente Engonga. També van vestir la samarreta de Guinea Equatorial, precisament, els germans Edjogo-Owono; Juvenal i un Alberto que, en la primera frase de l’imprescindible Indomable, reivindica que “a l’Àfrica el futbol és molt més que un simple esport”. “Allà quan hi ha un partit tot el país es paralitza. És diferent allà. És molt més bonic. És molt més pur”, apunta; fent seves, també, les línies en què Alberto Edjogo-Owono, que actualment exerceix com a comentarista, afirma que el futbol és com un oasis rectangular, un refugi, una vàlvula d’escapament, per un continent que sempre troba un motiu per somriure, per ballar; per una terra, castigada, espoliada, saquejada, sotmesa als designis d’un nord que se la va repartir sobre el mapa com un pastís, amb escaire i cartabó, que “durant 90 minuts de passió oblida els problemes territorials, les injustícies del passat, els abusos colonials, les lluites internes entre veïns i els enfrontaments tribals”.
“Estic molt, molt, orgullós de vestir els colors del país de la meva mare”, remarca, sempre conscient dels seus orígens, de les seves arrels, López; que aquest novembre va tornar a Guinea Equatorial per primera vegada des dels 12 anys i que està gaudint de la millor temporada de la seva encara curta, incipient, trajectòria futbolística. El ’26’ del conjunt de la Terra Ferma, un centrecampista polivalent, tècnic i treballador, cridat a ser un home molt important al Camp d’Esports de Lleida en els propers anys, va debutar amb el primer equip a Segona B en la primera jornada, completant els 90 minuts al camp del València Mestalla (1-2), i s’ha consolidat com una peça clau en els esquemes de Manuel Jesús Casas, ‘Molo’. López, una de les grans sorpreses del curs al grup 3 de la categoria de bronze, suma ja dotze partits (set dels quals com a titular), una diana, contra l’Espanyol B, i una assistència. “Estic molt content. No m’esperava irrompre amb tanta força al primer equip. Estic complint un somni. Vull continuar treballant per aprofitar al màxim tots els minuts, totes les oportunitats”, subratlla el centrecampista lleidatà, que a mitjans de setembre va refermar la seva vinculació amb l’històric equip de la capital del Segrià allargant el seu contracte fins l’any 2022.
“No m’esperava irrompre amb tanta força al primer equip. Estic complint un somni. Vull aprofitar al màxim tots els minuts, totes les oportunitats”
Tot i que en aquests moments acumula fins a quatre partits seguits sense conèixer la victòria; el Lleida Esportiu, que no ha abandonat els llocs de playoff des de la quarta jornada, es troba en una destacada quarta posició, a quatre punts del Castelló, a dos del Sabadell i amb els mateixos que el filial de l’Espanyol i l’Andorra. “Les sensacions són bones. Estem allà, lluitant. Competint per materialitzar l’objectiu d’acabar la temporada en posicions de playoff per intentar tornar el club a Segona”, reconeix López, que va néixer cinc dies abans que es complís el cinquè aniversari de la màgica i inoblidable victòria del Lleida de Mané, el que va escriure les pàgines més glorioses de la història de l’entitat de la terra Ferma, contra el Madrid al Camp d’Esports (2-1). “Jo no havia ni nascut. Però n’he sentit molt a parlar. Del triomf contra el Madrid. De la victòria contra el Barça al Camp Nou”, destaca el jove jugador del Lleida, que aquest diumenge a les 8 del vespre visitarà el novè, el Cornellà, en un dels partits de la dissetena jornada del campionat, amb l’ambició de retrobar-se amb la victòria. Ja dijous, el conjunt de Molo tornarà a vestir-se de curt per rebre la visita de l’Espanyol en un dels duels de la primera ronda de la Copa, amb l’ambició de repetir la gesta de fa dues temporades; quan, després d’eliminar el Melilla i el Mallorca, que aquell curs jugava a la Segona Divisió B, es va desfer de la Reial Societat als setzens de final, en una eliminatòria èpica. “Són partits dels que tothom vol gaudir. Intentarem, farem el possible, el màxim, per donar la campanada, la sorpresa. En un partit de futbol pot passar de tot. Això és el més bonic de la Copa, que pot passar de tot; i encara més a un sol partit. Tot és possible”, afirma López, reescrivint aquell antic proverbi africà que subratlla que el depredador i la presa beuen aigua al mateix riu; recollit a Indomable.
Indomables són, també, precisament, les ganes de menjar-se el món, de seguir vivint moments únics, de Joan López Elo, que continua perseguint la pilota amb la mateixa il·lusió que quan ho feia de nen, calçant unes Total 90, lluint la samarreta de la Unió Esportiva Bordeta, somiant en ser Ronaldinho; desconeixent que, algun dia, ell també arribaria a ser internacional.
