“El futbol és l’únic esport en què un equip eminentment inferior a un altre el pot superar”, solia repetir l’exentrenador del Girona Pablo Machín; amb unes paraules que recorden a l’inoblidable Roger Milla i el seu “gràcies al futbol un país petit pot somiar amb ser gran” i que, avui, serveixen per il·lustrar la il·lusió i l’ambició amb què el Linares Deportivo del català Joan Grasa (Barcelona; 12.12.1991, 28) afronta el duel d’aquest dijous (21:00) contra, precisament, el conjunt de Montilivi, corresponent a la primera fase d’una Copa del Rei que des de dimarts ha donat ja moltes sorpreses.
“Volem donar la campanada”, arrenca el versàtil davanter d’un Linares que acaba de coronar-se campió d’hivern del grup IX de la Tercera Divisió; avantatjant en deu punts al seu més immediat perseguidor, un Reial Jaén que aquest dimarts va protagonitzar la primera gran sorpresa del torneig en eliminar l’Alabès. “Volem allargar el màxim possible el somni de la Copa. L’afrontem amb moltes, moltíssimes, ganes de competir contra un Segona que pràcticament és de Primera. Sabem contra qui juguem, un Girona amb jugadors de gran qualitat, que vol tornar a l’elit per la via ràpida. I que serà molt complicat, però farem el possible per intentar posar-los les coses difícils. Per gaudir de la nit, que serà molt bonica. Per donar la sorpresa. Per guanyar-los”, remarca Grasa, conscient i convençut que a la Copa tot és possible. “I més a un sol partit”, matisa abans d’assegurar que “ens hem guanyat permetre’ns lluitar de tu a tu contra el Girona”. Tot i que Josep Lluís Martí, pensant en el duel de diumenge contra el Mirandès, transcendental en la lluita per les posicions capdavanteres de la classificació de la categoria de plata, ha deixat fora de la convocatòria, per decisió tècnica, Cristhian Stuani, Borja García, Àlex Granell, Pablo Maffeo, Juan Carlos Martín i Pablo Maffeo; els catalans es presenten com l’indiscutible favorit per superar l’eliminatòria i per ser al sorteig dels 32ens; però el Linares, valent, es nega a enarborar la bandera blanca abans d’hora.
“Afrontem el partit amb moltes, moltíssimes, ganes. Intentarem posar-li les coses difícils al Girona. I gaudir, competint, de la nit, que serà molt bonica”
“No sé si sortiran relaxats, amb els suplents o amb nois del filial. Però a nosaltres ens és igual. Perquè sortirem amb la mateixa il·lusió, amb la mateixa ambició; sigui com sigui. I amb les mateixes ganes de menjar-nos el món. Serà una gran festa; i volem disfrutar-la competint. Volem competir-la disfrutant. Sabem que serà molt difícil. Però jugant a casa, amb la nostra gent, tindrem les nostres possibilitats”, subratlla el ‘7’ d’un Linares que vol rebel·lar-se contra la lògica; que somia amb escriure un dels capítols més bonics de la seva ja centenària història, amb materialitzar el desig de viure una nit que seria eterna.
Dignificant el futbol més pur, més humà, més humil; el conjunt de la província de Jaén disputarà el duel contra el Girona de Josep Lluís Martí lluint, a la màniga de la samarreta, l’emblema de la Tercera Divisió. L’equip, però, aspira a deixar enrere la categoria aquesta temporada; retornant, tres anys més tard, a la Segona Divisió B, on, des de la seva fundació (1909), ha competit 17 cursos. “Des del principi, l’objectiu és pujar a Segona B. Tan sols hem perdut un partit i n’hem empatat un altre. Tot està anant molt bé, i som un equip amb jugadors amb qualitat i experiència, molt difícil de batre; però encara queda molt i no ens podem relaxar. Hem de seguir treballant”, afirma Grasa. Amb 46 punts en 17 jornades, deu més que el Jaén, onze més que l’Almeria B i l’Ejido i catorze més que el Motril, cinquè i ja fora de les posicions del playoff d’ascens, el Linares és el segon millor equip de la Tercera Divisió; tan sols superat per l’invicte Zamora (49) i avantatjant en deu els dos primers del grup català de la categoria, L’Hospitalet i el Terrassa.
Joan Grasa, durant un partit | Linares Deportivo
El modest conjunt de l’estadi de Linarejos, entrenat per Juan Arsenal, ja va acariciar l’ascens el curs passat, però un gol del La Nucía valencià al temps afegit del partit de tornada de la tercera i última eliminatòria del playoff d’ascens el va deixar amb la mel als llavis; fent caure, de nou, al fang l’equip d’una ciutat, de 50.000 habitants, molt, massa, acostumada a patir. “Fa uns anys hi havia molts diners, però ara la situació és molt delicada. Hi ha molta gent sense feina, a l’atur. La gent, que té el futbol una via d’escapament per evadir-se una mica dels seus problemes, per desconnectar, és molt humil. Molt treballadora. I crec . que per això hi estic tan bé aquí; tan, tan, a gust. Perquè em sento molt identificat amb la ciutat”, reconeix el davanter barceloní; fent seus els versos del preciós himne del Linares que criden a no rendir-se mai, a no defallir mai, a perseguir els somnis de f incansable; persistint, lluitant, amb fe, fins al final, fins a l’últim sospir.
Format entre les categories inferiors del Sant Pol, el Mataró, la Grama i la Damm, Grasa va arribar a Linares aquest estiu passat procedent del filial del Màlaga; amb el qual el curs passat va celebrar dues dianes en 24 duels que no van servir per evitar el descens de l’equip a Tercera. Abans, el polivalent futbolista havia vestit les samarretes del Mallorca B, on durant dos anys va compartir vestidor amb Álex Gallar, avui al Girona, del Badalona i del Guadalajara, a la categoria de bronze, on ha jugat més de cinquanta partits al llarg de la seva carrera futbolística, i del Terrassa i del Motril, ja a la Tercera Divisió. Grasa, precisament, va viure la que fins avui és la temporada més brillant de la seva trajectòria a l’equip de la regió de Granada (17-18), amb el qual va anotar fins a 28 dianes en 37 partits, convertint-se en el màxim golejador del grup de Tercera que agrupa els conjunts de la part oriental d’Andalusia i de Melilla. “Em venia de gust marxar de casa, canviar d’aires. sortir del meu entorn, de la meva zona de confort, per tornar a disfrutar del futbol”, admet un Grasa que avui és feliç a Linares; on també exerceix com a entrenador d’un equip aleví del club, “transmetent-los tot el que he anat aprenent i gaudint de veure que s’ho passen bé i disfruten, que és el més important”, i on és molt estimat, apreciat, per l’afició. “Des que vaig arribar m’han tractat molt bé. Aquí, a Linares, la gent viu molt el futbol. Et coneixen. Et paren pel carrer. És com una gran família. Competim a Tercera, però els diumenges venen unes 2.000 persones al camp”, afegeix el ‘7’ del Linares, que va arrencar el curs marcant fins a quatre gols en els set primers partits; dels quals va ser titular en cinc.
“Sense la pilota, el futbolista sempre està malament. Però quan et recuperes, un cop tornes a sentir-te futbolista, tornes a ser feliç”
Una inoportuna lesió al menisc el va apartar llavors de la gespa fins fa tres jornades; però ara Grasa ja torna a perseguir la pilota, feliç de poder continuar gaudint de la que sempre ha estat la seva gran passió. “Des de petit. Recordo aquelles tardes d’estiu, a Sant Pol de Mar, amb cinc anys, en què tota la gent del poble ens reuníem a una pista. Jugàvem de les 5 de la tarda a les 10 del vespre; cada tarda. Podies jugar contra gent de 12, de 18, de 20. El futbol no té . edats”, afirma el jugador de Barcelona just abans de retornar als 43 dies que va viure allunyat dels terrenys de joc: “Són dies que et sents molt sol. El grup està jugant, entrenant, i tu et veus tancat al gimnàs. Són moments molt durs. I ho passes molt malament. Fatal. Sense la pilota, el futbolista sempre està malament. Però també et serveix per madurar, per millorar en tots els àmbits. Per aprendre a valorar-ho més tot. Jo abans odiava els escalfaments, però quan em vaig recuperar els gaudia com un nen petit. Per tots els moments que has estat lluny del grup, de la pilota. Una cop tornes a sentir-te futbolista tornes a ser feliç. Jo, a més, he tingut moltes lesions; i si no m’apassionés tant aquest esport, si no l’estimés tant, ja ho hauria deixat. Però el que sento pel futbol, tot el que disfruto quan sóc sobre el és el que sempre em fa tirar endavant”, conclou Joan Grasa; que aquest dijous desitja, anhela, fer història.
