Cada club decideix com es reparteixen les entrades de la UEFA Champions League entre els seus aficionats. El Futbol Club Barcelona, sense anar més lluny, ha decidit que, de cara a la temporada 2026-2027, el passi de temporada de l’Spotify Camp Nou, que inclou els partits de la competició europea, només el puguin adquirir els socis que ja el tenien la temporada anterior. A més a més, mentre durin les obres i l’aforament continuï sent parcial, també està suspesa la condició d’abonat i no està entre les opcions el Seient Lliure, la qual cosa restringeix encara més l’accés als grans partits internacionals.
Altres clubs ordenen la demanda de manera diferent. La mecànica per aconseguir entrades pel Reial Madrid a la Champions és que reparteix les localitats d’aforament general per a col·lectius, des dels socis abonats fins al públic en general, que tanca la llista. El Chelsea, en el desplaçament a Múnic de la temporada passada, va donar prioritat als seguidors de l’esquema de la UEFA, després als abonats i després als socis, i va declarar les entrades intransferibles.
L’aficionat visitant té una part reservada
El reglament de la Champions obliga el club local a posar a disposició dels visitants, com a mínim, el 5% de la capacitat d’espectadors i limita el preu d’aquestes entrades. Cada club visitant les distribueix amb els seus propis criteris. En el PSG-Barça del 20 d’octubre al Parc dels Prínceps, les penyes registrades podien sol·licitar entrades entre el 21 i el 24 de setembre. Els gestors confirmaven les peticions i el Departament de Penyes assignava les localitats, amb sorteig davant de notari si calia. La sol·licitud no garantia entrada. Les localitats eren nominals i personals, amb polsera d’accés, i es recollien a París el mateix dia del partit. El viatge també té una part col·lectiva. En els quarts de final del 2024, la Penya Blaugrana de París va habilitar un punt de trobada, el Seguin Sound Bar, obert des de les 10:30 h fins a mitjanit. Des d’allà es feia un trasllat conjunt cap al Parc dels Prínceps.
Els canals oficials marquen la prioritat
Cada club indica quins són els seus canals de venda, i la resta d’espais són una altra cosa. Hi ha dues categories diferents:
- Revenda autoritzada, quan existeix, que és un canal diferent del club, que només és vàlid si el club el reconeix
- Portals sense autorització, que són webs que el club no cita com a canal, sovint ben situades als cercadors
El Centre Europeu del Consumidor adverteix que sortir a les primeres posicions d’una cerca no vol dir que una pàgina web sigui oficial. El públic general entra després dels col·lectius vinculats al club i cap portal extern no altera aquest ordre.
La identificació reforça el control d’accés
La llei 19/2007 obliga els recintes de competicions professionals d’àmbit estatal a tenir un sistema informatitzat de venda i control d’accés. També permet que la Comissió Estatal impulsi sistemes de verificació d’identitat dels compradors en partits d’alt risc o en recintes sancionats, amb cancel·lació de les dades un cop acabat l’acte. La Champions és una competició de la UEFA i no pas estatal, de manera que les condicions concretes de cada partit les fixa el club. La nominalitat és una peça d’aquest control. Si l’entrada és nominativa, el comprador ha d’identificar el titular amb nom i cognoms i no la pot cedir a tercers. Si el titular no hi pot anar, els acompanyants perden també l’accés, segons el Centre Europeu del Consumidor.
Les nits europees condicionen el viatge
L’octubre va deixar dues cites seguides a les 21:00 h, com van ser el PSG-Barça al Parc dels Prínceps el dia 20 i el Reial Madrid-Leipzig al Santiago Bernabéu el 21. Un inici a aquesta hora acaba cap a les 23.00 h, i qui viatja des de Catalunya ha de quadrar la tornada amb aquest marge. A casa, el Camp Nou segueix amb aforament parcial, així que la demanda dels abonats pesa més que mai en les entrades que arriben al públic.
La revenda planteja dubtes als consumidors
El debat europeu gira al voltant de la igualtat d’accés i dels sobrepreus. Segons el Centre Europeu del Consumidor, els revenedors professionals acaparen entrades i deixen poques localitats al canal oficial, mentre les plataformes de revenda mostren preus elevats. Les condicions varien segons el país. Per exemple, França i Bèlgica limiten la revenda habitual, i a l’Estat espanyol diverses comunitats autònomes la prohibeixen, amb Galícia vetant expressament la telemàtica.
El mateix organisme assenyala que el preu original i les comissions sovint només apareixen en acabar la compra. Afegeix que no hi ha dret de desistiment en entrades amb data fixada i que, si es compra a un particular, no s’apliquen els drets del consumidor. Eines com SeatPick permeten cercar anuncis de diversos mercats associats en un sol lloc, però no equivalen al canal oficial. Convé revisar les condicions de cada mercat abans de formalitzar cap compra.
Preguntes habituals abans de buscar localitat
Qui té prioritat per comprar entrades de la Champions?
Depèn del club. Els abonats i els socis solen anar primer, i el públic general arriba al final, si en queden. Cada club publica el seu calendari de venda.
Quantes entrades tenen els aficionats visitants?
Com a mínim el 5% de la capacitat d’espectadors UEFA, segons el reglament de la competició. La distribució la fa el club visitant, sovint a través de les penyes o dels seus socis.
Què és SeatPick i és un canal oficial?
SeatPick és una plataforma que compara anuncis de mercats associats. No emet entrades ni és un canal del club, així que cal comprovar el canal, les condicions del mercat i la identitat de qui emet l’entrada abans de comprar.
Què cal comprovar abans de viatjar a l’estadi?
Que nom, partit, hora i zona coincideixin amb el que s’ha comprat, ja que la seguretat pot demanar el títol d’accés i hi ha controls i videovigilància a l’entrada. Si l’entrada és nominativa, convé portar un document d’identitat i arribar amb marge per passar els controls.
