El Sevilla Futbol Club ha ampliat encara més la seva gesta i ha conquerit la seva setena Europa League. És la setena vegada que aquest equip arriba a una final d’aquesta competició des que ho va fer per primera vegada la temporada 2006-2007 i no n’ha perdut ni una. Aquest cop, el rival ha estat la Roma de José Mourinho. En aquesta final es donava un fet curiós, i és que el portuguès tampoc no havia perdut mai cap final europea. En aquesta ocasió, però, el Sevilla i el seu idil·li amb l’Europa League han pesat més i han acabat amb aquesta proesa de Mourinho.
La crònica del Sevilla-Roma (1-1)
La final entre andalusos i italians no s’ha resolt fins a la tanda de penals. Durant els noranta minuts reglamentaris i la pròrroga, l’empat ha estat el resultat que s’ha acabat plasmant al marcador. La Roma ha estat superior a la primera part i s’ha avançat gràcies a un gol de Paulo Dybala. Els de Mourinho podrien haver ampliat encara més l’avantatge, però el Sevilla ha resistit i ha acabat aconseguint el premi a la represa, amb un gol en pròpia porteria de Gianluca Mancini. A la pròrroga no s’ha pogut resoldre aquest empat i els penals han acabat decidint. Els jugadors del Sevilla, acompanyats d’un escut que dona superpoders en aquesta competició, han estat molt superiors des dels onze metres i d’aquesta manera s’han adjudicat la setena Europa League del club.
L’espectacle lamentable de José Mourinho
Que Mourinho és una persona amb molt poca capacitat de respectar el joc net ja ho sabíem. El que ha estat més impactant, però, ha estat la seva reacció absolutament vergonyosa i lamentable davant la frustració de perdre la seva primera final europea. No ha volgut quedar-se la medalla de subcampió, que s’ha tret immediatament i ha regalat a un aficionat; s’ha encarat en diverses ocasions amb la banqueta del Sevilla; ha protestat contínuament pels arbitratges i fins i tot ha esperat els col·legiats al pàrquing per increpar-los; ha dirigit insults a tort i a dret… En definitiva: un nou espectacle tristíssim d’un personatge que, si bé aconsegueix molts èxits esportius, ho fa d’una manera tan qüestionable que sempre quedarà tacat per això.
2 
