En molt poques ocasions la imatge de Florentino Pérez havia quedat tan tocada. El president del Reial Madrid era el gran impulsor del projecte que havia de canviar el futbol europeu, la Superlliga, el qual no ha durat ni 48 hores. És cert que els clubs que, de moment, queden vius en la fundació de la competició, Madrid, Barça, Juventus i Milan, mantenen que continuen endavant, tot i que amb una suspensió temporal del pla que seguien a causa de l’abandonament en bloc dels sis equips anglesos, l’Atlètic de Madrid i l’Inter de Milà. Tanmateix, la credibilitat d’aquest torneig és ja impossible d’aixecar.
A més a més, dels quatre clubs que queden, només n’hi ha dos que es mantenen ferms, el Madrid i la Juventus, ja que els seus presidents són els qui més s’han involucrat en aquest projecte. El Barça es planteja abandonar, segons el diari Sport, i el Milan dubta. Si ja amb aquests quatre equips seria gairebé impossible mantenir la Superlliga, si només en queden dos encara serà una quimera més gran.
Tot i això, Florentino Pérez és com l’orquestra del Titànic i, de moment, continua tocant malgrat que el vaixell ja fa moltes hores que ha xocat contra l’iceberg. El president merengue, Su Florentineza, va suspendre una entrevista amb la Cadena SER a causa de tot l’enrenou, però hores abans, quan ja se sabia que els anglesos ho deixarien, va protagonitzar unes declaracions a l’Équipe que són gairebé de manicomi: “No em fa por que hi hagi clubs que abandonin el vaixell”. O ha embogit o menteix, perquè sense el big six britànic, aquest projecte és insostenible.
A la vegada, també va assegurar que confia en l’arribada del PSG i el Bayern de Munic. Una altra mentida o una altra distorsió de la percepció de la realitat. Els francesos han deixat clar que continuaran a la UEFA pels grans interessos que té el president Al-Khelaïfi en el Mundial de Qatar, mentre que la Bundesliga ha estat el front principal d’oposició a la Superlliga. Davant d’aquesta situació, Florentino pot estar fent dues coses: o bé intentar mantenir la pressió del projecte per forçar la UEFA a negociar (tot i que la competició ja no té cap credibilitat per negociar res), o bé és conscient del desastre i senzillament s’està enfonsant amb el vaixell perquè n’és el capità.
