Manuel Ruiz de Lopera, mític expresident del Reial Betis, ha mort aquest diumenge de matinada als 79 anys. El que va ser màxim accionista del club andalús durant quasi dues dècades i expresident de l’entitat entre 1992 i 2010 ha perdut la vida en el seu domicili de Sevilla després d’haver sortit fa uns dies de la Unitat de Cures Intensives de la clínica sevillana Santa Isabel com a conseqüència d’uns problemes digestius derivats d’una diverticulitis intestinal. Les mostres de condol de tots els equips estatals han estat presents a les xarxes socials.
La relació de Lopera amb el Betis va començar l’any 1989 com a directiu, de la mà del president Hugo Galera, que el desembre del 1991 el va nomenar vicepresident de l’àrea econòmica. Un any després, va esdevenir el màxim mandatari del club andalús, comprant el 70% de les accions i alternant-se entre president i conseller delegat. Va convertir el club en Societat Anònima Esportiva i va presentar els avals necessaris per convertir la seva empresa, Farusa (Família Ruiz Ávalos S.A.), en màxima accionista de l’entitat, amb un 51%. Durant el seu mandat, va aconseguir dos ascensos per al club, el primer només dos anys després d’entrar, amb l’ascens a Primera Divisió, diverses classificacions europees, com la classificació per a la Champions i el títol de la Copa del Rei del 2005. Només dos anys després va assolir l’ascens a Primera Divisió amb el Betis.
Lopera i els problemes amb la justícia
Tot i això, Manuel Ruiz de Lopera va tenir molts problemes amb la justícia. El 2010, després de vendre el seu paquet d’accions a l’empresari Luis Oliver, el moviment va acabar als jutjats. L’expresident del Betis va ser acusat de delictes fiscals, però el 2018, l’Audiència de Sevilla el va absoldre dels delictes continuats d’apropiació indeguda i administració deslleial (1993-2006), amb una sentència absolutòria que va ser declarada ferma al cap de sis mesos. En els últims anys, Lopera havia estat allunyat del focus mediàtic pels diversos problemes de salut que tenia.
