La selecció espanyola de futbol va tancar aquest diumenge un any 2018 que es presentava esperançador en el seu començament i que a poc a poc es va anar torçant per viure una turbulència certificada amb tres seleccionadors, un amarg adéu en la gran cita marcada amb retolador vermell en el calendari i una nova etapa que no ha acabat de quallar en els seus dos primers mesos.
En l’àmbit del futbol de seleccions, el 2018 estava marcat pel Mundial de Rússia, al qual Espanya arribava com a seriosa candidata després d’una fase de classificació impecable en què havia deixat fora Itàlia i on havia recuperat una bona versió en poc més un any i mig de la mà de Julen Lopetegui. A tres dies de debutar en la Copa del Món davant de Portugal, però, el Reial Madrid anunciava el fitxatge del tècnic basc i Luis Rubiales, president de la RFEF que l’havia renovat fins a finals de maig del 2020, no va perdonar aquesta traïció i el va destituir fulminantment.
Fernando Hierro, en aquell moment director esportiu, va assumir la responsabilitat del càrrec de seleccionador. Cristiano Ronaldo va evitar que el debut mundialista fos feliç, però el 3-3 i la imatge oferta en molts trams augurava una classificació per als vuitens de final sense problemes. La Roja es va embussar davant de l’Iran, al qual va derrotar (1-0) amb un gol de rebot, i contra el Marroc, amb qui va empatar (2-2) amb una diana en el temps d’afegit de Iago Aspas, però tot i això va segellar el passi a la següent fase. El primer encreuament, contra Rússia, no es preveia impossible per a una selecció a la qual li faltava inspiració, però el forrellat de l’amfitriona va ser infranquejable. Els penals van condemnar una Espanya horitzontal a l’eliminació del torneig.
El projecte de Luis Enrique no alça el vol
A partir d’aquí, i després de les retirades de Gerard Piqué, Andrés Iniesta i David Silva, la selecció espanyola va iniciar un nou projecte de la mà de Luis Enrique, que no ha pogut aconseguir el primer objectiu que tenia en el camí. L’eufòria a l’ambient es va deslligar la nit del 27 de març, pocs dies després d’empatar amb bones sensacions contra Alemanya: al Wanda Metropolitano, la triple campiona d’Europa va endossar un demolidor 6-1 a una Argentina sense Leo Messi. L’inici de la UEFA Nations League també va ser prometedor. La victòria a Wembley contra Anglaterra (1-2) i, sobretot, la golejada endossada a la subcampiona del món, Croàcia (6-0), van esperançar els aficionats espanyols. L’amistós a Gal·les (1-4) en la següent aturada ratificava les sensacions fins a uns desastrosos primers 45 minuts al Benito Villamarín, quan Anglaterra va posar punt final a la ratxa de 27 partits sense perdre que registrava Espanya (2-3).
La desfeta a Sevilla va difuminar el bon inici dels de Luis Enrique i els va obligar a guanyar a Zagreb per accedir matemàticament a la ‘final four’ de la Nations league. La Roja, però, castigada de nou per errors defensius, va perdre a Croàcia (3-2) i va encadenar la segona derrota consecutiva després de més de dos anys sense fer-ho. En el darrer partit, Anglaterra no van fallar davant dels croats i Espanya s’haurà de conformar amb el fet d’haver aconseguit la permanència a la Divisió A de la nova competició de la UEFA.
