Món Esport
L’Espanyol s’enfonsa (2-1)
  • CA

La caiguda a Wolverhampton va ser molt cruel. Els blanc-i-blaus feia anys i panys que somiaven amb Europa i, la temporada en què finalment ha arribat, la mala situació a la Lliga ha obligat a, pràcticament, llançar la competició continental. Abelardo va optar pel plantejament, més que qüestionable, de reservar tots els jugadors titulars a Anglaterra i, a més de perdre per golejada i dir gairebé adéu al torneig, l’onze que ha portat a Valladolid no ha estat capaç de crear problemes al rival i lluitar per la victòria. La derrota blanc-i-blava (2-1) ha vingut provocada, en gran part, per dos errors individuals: David López s’ha “fet” expulsar al minut 24 amb una entrada fora de lloc i Diego López ha comès dues errades consecutives que han suposat el gol local que ha obert la llauna. 

Els primers minuts del partit es defineixen pel respecte que s’han tingut ambdós equips. Respecte, per no dir falta de qualitat per generar ocasions de perill. Es podria dir que se sentien còmodes amb l’empat i cap dels dos volia arriscar més del necessari. En un partit avorrit, soporífer pràcticament, una acció al minut 24 ho ha fet trontollar tot. David López ha arribat molt tard en una entrada totalment innecessària i ha vist la targeta groga. Era la segona: expulsat. Anaven mal dades pels periquitos, però com diu una de les frases recorrents del món del futbol, hi ha vegades que es juga millor amb un home menys. Els d’Abelardo han vist que la gran opció que tenien de fer mal era la pilota parada i han arribat les primeres ocasions de gol. Calleri ha rematat a les mans de Masip un cop de cap completament sol, dins de l’àrea petita. 

Si la primera part ha estat determinada per les poques ocasions de joc, les imprecisions i l’expulsió de David López, en la segona han destacat els jugadors ofensius del Valladolid, no per la seva qualitat, sinó per tot el contrari. Especialment Toni Villa i Enes Ünal han definit de manera molt deficient dues accions dins de l’àrea. L’Espanyol, amb un home menys i sense buscar la porteria de Masip, tampoc no patia per defensar l’empat, perquè el Valladolid no ha donat la sensació d’estar a prop del gol. Tot ha canviat, però, al minut 77.

Un xut llunyà de Raúl García Carnero ha estat molt mal refusat per Diego López, la defensa blanc-i-blava s’ha adormit i Sandro s’ha trobat sol, amb la pilota als peus davant el porter. El gallec ha comès un segon error consecutiu, no ha cobert el pal curt i ha deixat un espai enorme perquè l’exblaugrana marqués a plaer. Poca estona després, un contraatac ben excutat pels castellans ha acabat en gol de Sergi Guardiola. Els davanters del Valladolid han ofert tot el seu potencial, inexistent fins al moment, en els darrers minuts del partit i encara hi podria haver hagut alguna diana local més.

En canvi, el gol que ha arribat ho ha fet per part blanc-i-blava. Tot i això, no ha servit de res. Ha vingut des dels onze metres, obra d’Embarba, per un penal molt innocent comès per la defensa castellana. La impotència periquita s’ha fet evident en la celebració del gol, molt poc efusiva, quan encara quedaven minuts per buscar l’empat. Dues jugades més que demostren el moment de l’Espanyol en els darrers minuts de l’enfrontament: Sergi Darder ha fet una entrada imperdonable, de mal company, a Sandro i ha vist una targeta groga, que era molt i molt taronja. Poc després, Javi López ha comès mans en una acció ridícula, quan ha agafat la pilota abans que sortís per la banda per fer el llançament lateral.

L’Espanyol s’enfonsa. L’esperança que a Europa hi pugui haver alguna alegria és gairebé nul·la. El partit de tornada davant el Wolverhampton es pot convertir en una autèntica tortura, segons com. La derrota a l’estadi del Valladolid, un rival directe, ha suposat que la salvació es quedi a cinc punts dels periquitos. La marca el Celta, amb 24 punts. L’Espanyol és cuer, amb 19, els mateixos que el Leganés, i el Mallorca tanca la zona de descens amb 22. Els de Pucela, amb aquest triomf, escalen fins els 29, mentre que l’Eibar és setzè, amb 24, però amb un partit menys. I a tot això, Raúl de Tomás continua lesionat i encara no se sap quan es recuperarà.



Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ramon a febrer 23, 2020 | 19:59
    Ramon febrer 23, 2020 | 19:59
    Una concentració així de López no es recordava des dels governs tecnòcrates del franquisme.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa