El futbol té cops amagats. I els derbis són una gran ocasió per il·lustrar-ho. El Girona pesca els tres punts a Cornellà-El Prat en un partit de final inversemblant, per no creure-s’ho. Els de Francisco, que arribaven amb fins a nou baixes al partit, necessiten només cinc minuts a la recta final per revertir un guió que semblava ideal per a l’Espanyol i donen un cop sobre la taula en aquesta Liga Smartbank (1-2). El Girona, que continua sense caure a Cornellà, obra un petit miracle.
El Girona treu l’orgull
Era una cita especial, era una nit de derbi. A Can Perico i a Montilivi eren conscients que sobre la gespa de l’RCDE Stadium s’hi disputaven molt més que tres punts. Si bé és cert que l’hemeroteca no coneix enfrontaments oficials entre Espanyol i Girona més enllà dels disputats a partir del recent ascens dels blanc-i-vermells a Primera, també ho és que els comptes pendents ja són innumerables entre pericos i gironins. Les picabaralles entre Stuani i David López, el mèrit d’ambdós equips de guanyar sempre a domicili però el demèrit de fer figa a casa, la irrisòria disputa per veure qui és considerat el segon millor equip de Catalunya… l’anecdotari és ben ple.
El present, però, és a Segona Divisió. Sí, és un cop baix. Lluny del què podien pensar tots aquells que feien càbales quan tots dos eren a Primera Divisió, la realitat diu que Espanyol i Girona es veuen immersos en un present feixuc, gris i desagradable. Sabent que LaLiga Smartbank no és plat de bon gust per a cap dels dos (un perquè s’ha passat la vida a Primera i el segon perquè continua enamorat d’aquella experiència dolça però efímera), barcelonins i gironins sabien que era un duel d’aquells amb molt a perdre i poc a guanyar. Com a mínim, així ho era per a l’Espanyol. Els de Vicente Moreno arribaven líders i amb bones sensacions mentre que el Girona, a l’altra cara de la moneda, aterrava a Cornellà lluny del Play-Off i amb un carrusel de fins a nou baixes.
Erràtic Espanyol
Tot i això, tots dos equips han necessitat poc més de cinc minuts per demostrar que vendrien molt cara la seva pell. Samu Saiz, als deu minuts, feia figa davant Diego López en una ocasió claríssima pel Girona i l’Espanyol, per contra, començava a carburar i fregava el primer amb diverses ocasions consecutives per part d’Embarba, Cabrera i RDT. Només l’encert de la defensa visitant i l’error de Samu Sáiz permetien que el marcador continués amb empat a zero. Eren els pericos, però, qui engrassant la màquina poc a poc, anaven tancant el Girona a la seva àrea. I en una d’aquestes, com ja ve sent una tònica habitual, Embarba ha trobat RDT. La resta ha estat història (1-0). El davanter madrileny, a plaer i amb la gentilesa de Ian Couto (que ha errat en una mala interpretació del fora de joc), col·locava els periquitos per davant.
Vist i no vist
A la represa, el Girona havia de cremar totes les naus possibles. El jove Pachón, de fet, deixava ben clar que els gironins no estaven disposats a donar el seu braç a tòrcer i a punt ha estat d’empatar en una jugada posteriorment invalidada per fora de joc. Tot seguit, Darder anava al terra per evitar que Cristóforo rematés sol davant Diego López en una clara jugada a l’àrea. Els de Francisco, ben plantats i negant-se a claudicar, continuaven donant guerra i posant en serioses dificultats la defensa perica cada vegada que ensumaven l’àrea. L’Espanyol, mentrestant, ho basava tot amb una estratègia massa senzilla per fer mal al seu rival: contenció defensiva i encert atacant. Però si quelcom té aquest Girona de Francisco és orgull. En un contraatac i amb els gironins absolutament bolcats a l’atac, Yoel Bárcenas es desfeia de fins a dos defenses blanc-i-blaus per a fer l’empat gironí (1-1). El Girona havia fet el més difícil, però en volia més. I és que en la següent jugada, els de Francisco es trobaven amb un penal rigorós que Samu Saiz no perdonava (1-2). Vist i no vist, el Girona ha obrat el miracle.
