“És l’hòstia tot el que estem vivint ara”, afirma, just després de despenjar el telèfon, orgullós, emocionat, amb una felicitat encomanadissa, Chema Moreno (Alcorcón, Madrid; 1992); un dels màxims golejadors d’un Badalona que aquest dimecres es vestirà de gala per rebre la visita del Granada en un dels duels dels setzens de final de la Copa del Rei; amb l’ambició de conquistar la glòria, de donar la sorpresa, aconseguint un bitllet per la següent ronda de la competició.
“Serà una nit històrica. Molt bonica. Serà difícil, molt difícil, però també sabem que segur que tindrem les nostres possibilitats”, comença, optimista, l’entrenador del conjunt badaloní; un Manolo González (Folgoso do Courel, Lugo; 1979) que, després de quedar-se sense equip a l’estiu, a mitjans d’octubre va acceptar retornar a terres catalanes per fer-se càrrec del club que ja havia dirigit entre el 2014 i el 2018; un Badalona que, deprimit, en caiguda lliure, només havia aconseguit un dels primers 21 punts possibles a la lliga del grup IV de la Segona Divisió B, i que semblava condemnat a acomiadar-se de la categoria de bronze després de més de quinze anys jugant-hi de manera ininterrompuda. “M’ho vaig pensar molt perquè sabia que el més normal era baixar. Però, després de tantes temporades aquí, em sento part del Badalona. I em feia mal veure’l tal com estava. Està sent un curs complicat, perquè el fet d’haver sumat només un punt dels primers 21 ens farà anar tota la temporada a remolc. Però la veritat és que ara l’equip està molt bé. Amb treball, treball i més treball, hem anat creixent. I hem recuperat la confiança. Hem començat a creure en nosaltres mateixos”, apunta González, que ha retornat el somriure i la il·lusió a l’afició d’un Badalona que estava ferit de mort; traient-lo del purgatori.
“Després de passar-ho tan malament a l’inici, totes les alegries que estem vivint a la Copa del Rei són com un premi, merescut, per l’equip, el club, l’afició i la ciutat”
El conjunt badaloní, que havia sortit de les posicions de descens en enllaçar cinc jornades sense conèixer la derrota, amb tres victòries i dos empats, ha tornat a caure a la zona vermella després de perdre contra el Barça B (2-1) i d’empatar amb l’Andorra (0-0) en els dos últims partits de lliga; però l’objectiu d’assolir la salvació, que ara tenen a un punt, ja no sembla una utopia irrealitzable. “L’inici de curs va ser dur. Ho vam passar malament. Però ara estem en una bona dinàmica, tant de joc com de resultats. Anem tots a una. I l’equip està creixent molt mentalment, amb confiança. Hem fet una cosa molt difícil, perquè fa uns mesos teníem la permanència molt i molt lluny, però encara ens queda el més difícil: aconseguir la salvació”, subratlla, convençut, Moreno abans d’assegurar que, “després de passar-ho tan malament a l’inici, les alegries que estem vivint a la Copa són com un premi, merescut, per l’equip, el club, l’afició i la ciutat”.
L’emocionant aventura que el Badalona està protagonitzant aquest curs a la Copa va començar el 18 de desembre; quan els homes de Manolo González van donar la primera sorpresa en batre l’Oviedo, de la categoria de plata del futbol estatal, per un clar 3 a 1, amb un gol del jove atacant valencià Hugo Esteban a la primera meitat i dos més del centrecampista Cristian Montes, format a la pedrera de l’Sporting de Gijón, a la segona. “Va ser un partit meravellós. Una nit increïble. Una alegria immensa. Eliminar un equip històric com l’Oviedo és molt complicat, però vam sortir amb molta il·lusió, amb moltes ganes. I ho vam aconseguir. Sempre sortim a guanyar. A donar-ho tot. Aquesta és la nostra recepta. La recepta que ens ha portat fins aquí i la que ens ha de permetre aconseguir la permanència”, emfatitza Moreno, que va viure el partit de la primera ronda de la Copa del Rei contra l’Oviedo des de la banqueta de municipal de Badalona.
A la segona ronda, el Badalona va derrotar el Getafe per un clar 2 a 0 | Eloy Molina
La recepta que exposa el ’19’ del conjunt badaloní és, segons remarca González, la mateixa que va permetre que, fa deu dies, el seu equip derrotés el Getafe per un contundent 2 a 0, en una nit històrica, màgica; tan inoblidable com inesperada. “Era difícil, molt difícil, però no impossible. Sabíem que podíem passar. Que podíem guanyar-los. Resignar-nos a perdre, per difícil que sigui guanyar, no és mai una opció per nosaltres. Sabíem que podíem guanyar. I sentíem l’obligació d’intentar-ho. Per nosaltres, anar passant rondes, que és molt complicat, i fer-ho, a més, sent superiors a clubs com l’Oviedo o el Getafe, jugant bé, ha estat un chute a nivell anímic, moral; de confiança”, subratlla un González que el curs passat ja havia portat l’Ebre fins als setzens de final de la Copa de Rei.
Descarat, sense por, sentint-se més gran que mai, però sempre amb els peus ancorats a terra, el Badalona va batre al Getafe, que pel febrer jugarà contra l’Ajax en un dels partits dels setzens de final de l’Europa League, per dos gols a zero; obra de Chema Moreno i Hugo Esteban, als minuts 85 i 93. “És el gol més especial de la meva carrera. Per tot el que va significar i ha significat per mi. I per molta gent. No tinc paraules per descriure aquell moment ni aquella nit. Va ser màgic. Va ser increïble. I no ho oblidaré mai. Mai. Recordo el subidón del moment del gol. I les abraçades. Jo només volia cridar. Cridar, cridar i cridar. I cridar més. De felicitat. El més bonic de tot, el més emocionant, és veure les cares de les persones que són fora del camp, però que també pateixen, que sempre són al nostre costat. Veure-les tal com les vaig veure, amb llàgrimes als ulls, va ser una cosa increïble, impagable; que m’omple d’orgull. Viure tot això és un premi per tots. Quan vam fer el primer gol tots vam tenir clar que ho teníem molt a tocar, que podíem eliminar el Getafe, que no se’ns podia escapar de les mans. Havíem de morir per aquell resultat”, accentua Moreno, convençut, tal com va constatar en directe aquella nit del 2009 en què l’Alcorcón, sent encara equip de Segona B, va atropellar el Reial Madrid (4-0), que a la Copa del Rei pràcticament tot és possible.
“En el món del futbol, la glòria sembla reservada a uns pocs. T’emportes més desil·lusions que alegries, però quan t’arriben aquestes alegries són molt especials. Ara en volem més”
Ara, després de desfer-se de l’Oviedo i el Getafe, el conjunt de Manolo González afronta la visita del Granada, que en la primera i la segona ronda va doblegar L’Hospitalet (2-3, a la pròrroga) i el Tamaraceite canari (1-0), al Municipal de Badalona amb l’ambició de continuar allargant el somni que està vivint a la Copa; de gaudir competint, de competir gaudint, de seguir reivindicant, amb l’emblema de la Segona Divisió B cosit al braç, el futbol modest. “En el món del futbol, al final, la glòria sembla reservada a uns pocs escollits. T’emportes més desil·lusions que alegries, perquè aquí només guanya un, però quan t’arriben aquestes alegries són el triple de grans; encara que puguin semblar petites victòries. Nosaltres, per exemple, vam començar fatal, i ho hem passat molt malament perquè semblava que baixaríem a Tercera abans del final de la primera volta, perquè hi havia com un núvol negre sobre nosaltres; i, al final, haver pogut capgirar la situació, capgirar-la, lluitant, treballant, superant un Segona Divisió i un Primera, fa que ara estiguem així d’emocionats, així de feliços. Som molts els que vivim pel i per al futbol; i quan el vius amb aquesta passió, tenint, a més, la sort de poder dedicar-t’hi, les alegries les transmets així: plorant, rient, cridant. Perquè no sempre vius moments tan i tan feliços. Però quan arriben són molt, molt, especials”, insisteix a remarcar Moreno. “I ara en volem més”, conclou.
