Una dècada sense un derbi barceloní de color blanc-i-blau

Dels 19 últims derbis de Lliga, el Barça n'ha guanyat 16, nou d'ells per una diferència de tres o més gols, mentre que l'Espanyol s'ha hagut de conformar amb només tres empats

Iván de la Peña, artífex de la darrera victòria de l'Espanyol al Camp Nou

Iván de la Peña, artífex de la darrera victòria de l’Espanyol al Camp Nou | EFE

A jutjar pels resultats de la darrera dècada, el derbi s’ha convertit en un autèntic suplici per a l’Espanyol. Les ganes de reivindicar la posició i l’orgull blanc-i-blau naufraguen –últimament amb massa freqüència- sempre que l’Espanyol intenta mantenir el pols al Barça. Ja sigui per l’abismal diferència econòmica, l’evident salt qualitatiu o el pànic escènic, el derbi ja no s’assaboreix com a tal. Des del bàndol blanc-i-blau, però, es continua somiant i, tot i que la mirada més realista indica que l’equip de Rubi té totes les de perdre, qui sap si aquest any es pot repetir una efemèride que no s’assoleix des del 24 de febrer del 2009.

 

Més d’una dècada sense tenyir un derbi en blanc-i-blau. A excepció del derbi de quarts de final de Copa de l’any passat, on els pericos van imposar-se per la mínima en un partit on es van alinear tots els astres, l’Espanyol ha hagut de mastegar sorra per treure quelcom positiu dels partits contra l’etern rival. Tant és així, de fet, que dels 19 últims partits en Lliga, el Barça n’ha guanyat 16 -nou d’ells per una diferència de tres o més gols-; i l’Espanyol, per contra, s’ha hagut de conformar amb la irrisòria xifra de 3 empats. Una dada demolidora que parla, i molt, de quina és la salut d’un derbi tocat de mort.

 

I si per la dimensió fos poca, per rememorar el darrer triomf blanc-i-blau ens hem de remuntar fins al citat febrer de 2009. Aleshores, la vella guàrdia espanyolista –els Tamudo, Dani Jarque o Iván de la Peña– van aconseguir l’efemèride de fer tocar de peus a terra a un Barça que, mesos després, faria història aconseguint-ho tot de la mà de Pep Guardiola.

 

El derbi, tocat de mort?

 

La reflexió és fàcil: només cal repassar l’hemeroteca per veure que la diferència entre els dos equips de Barcelona és abismal. Mentre que a Madrid, Sevilla o València, els afeccionats poden anar a l’estadi amb la sensació real de poder de guanyar el derbi, el perico, a la ciutat comtal, hi va amb aquell “a veure si aquest any sí”. El derbi barceloní continua amb una norma imperant: lògica o miracle.

Nou comentari