Buscant el nou guru que redirigeixi el rumb d’un equip a la deriva, l’Espanyol s’enfronta aquesta nit a un repte de dimensions bíbliques. Remuntar un 4-0 és un desafiament només a l’abast d’aquells que, a part de creure-hi, compten amb un argumentari sòlid que els permet veure que és possible. I enguany l’Espanyol, malauradament, no té ni una cosa ni l’altra. Immersos en la pitjor temporada del segle, l’equip es troba en una constant deriva que el condueix cap a la segona divisió. Ni les alegries efímeres de l’Europa League, ni els canvis a la banqueta, ni els nous fitxatges semblen ser capaços de mantenir en peu un equip que cau noquejat cada vegada que té un contratemps.
Davant el Wolverhampton, per tant, l’Espanyol no té per davant el repte d’intentar aconseguir la proesa, sinó que té per davant l’escull de mantenir-se de peu (què millor que acomiadar Europa amb un triomf) per fer-se veure a sí mateix que, perquè no, pot aconseguir encara la salvació (Movistar Liga de Campeones / 18.55 h.).
Infausta Europa
Per uns un error flagrant de planificació i per altres un mala interpretació de les prioritats. Encara no se sap ben bé perquè, però una temporada que havia de ser de somni s’ha anat convertint de manera lenta però inevitable en un curs d’autèntic malson. Només dos triomfs a casa (un a Europa i l’altre a la Lliga) acrediten el pèssim bagatge d’un equip que enguany no ha trobat la ‘tecla’ que tant cercava David Gallego a principi d’estiu.
Sense tecla ni model, el caramel europeu s’ha anat assecant fins el punt que dijous passat se li travessava a un Espanyol que queia estrepitosament a Wolverhampton. El 4-0, preludi del 1-2 a Zorrilla, evidenciava a la vista de tothom que enguany l’Europa League havia fet més nosa que servei. Tot i això, els d’Abelardo, que alinearà un onze de circumstàncies, intentaran acomiadar la competició amb un triomf.
Possible alineació: Andrés Prieto; Pipa, Naldo, Calero, Pedrosa; Iturraspe, Lozano, Vargas, Melendo; Ferreyra i Wu Lei.
