L’Espanyol continua sense sortir-se’n a casa, però com a mínim ja sap el què és puntuar. A cavall d’una afició que, avui sí, s’ha bolcat amb l’equip, els blanc-i-blaus s’han revelat contra la seva pròpia lògica a casa i han posat la primera pedra del que ha de ser el renaixement per sortir del descens. Ara bé, l’empat és insuficient i queda molt camí per fer (1-1). Però com a mínim, els espanyolistes són capaços de mostrar tot aquell orgull que semblava perdut i que hauria de servir per passar per sobre d’Osasuna en la següent final a casa. La permanència queda ara a cinc punts, l’Espanyol no pot fallar més.

Un punt per créixer

Fugir de les brases per escriure un nou relat fora de l’infern. Per a l’Espanyol no hi havia un altre escenari possible. Però quan el cap no hi és, les cames no responen. A Can Perico enguany res és paradisíac. A sis punts de la permanència i amb una necessitat vital de sumar els primers tres punts a casa, l’Espanyol ha comprovat que les coses sempre poden anar més maldades. I és que avui el rival, el farragós Getafe, només ha necessitat dos minuts per estripar el guió (0-1). Jaime Mata, guanyant-li la partida a un Calero que il·lustrava a la perfecció la passivitat de la defensa blanc-i-blava, feia miques les esperances d’una graderia que s’havia aixecat amb la premissa de ser el dotzè jugador.

L’Espanyol, conscient que no podia caure a les primeres de canvi, ha fet mans i mànigues per a sortir de la inòpia a la qual l’havia sotmès el gerro d’aigua freda inicial. Batallant contra sí mateix, l’equip de Machín s’ha sabut sobreposar al cop sobre la taula del Getafe i ha començat a fer tot allò que li havia mancat els últims dies: dominar el ‘tempo’ del partit. A excepció de les il·lògiques però massa reticents errades defensives, els espanyolistes han buscat sense encert –ni solucions ofensives- la diana de l’empat. Nul·litat absoluta de tres quarts cap endavant. L’Espanyol era incapaç d’aclarir la situació al ritme que l’afecció començava a fer palesa la seva desesperació amb un equip que ha fet de la màxima debilitat la seva raó de ser.

Esperança Wu Lei

A Cornellà-El Prat s’havia decidit jugar a la ruleta russa. Wu Lei perdonava amb tot a favor i, minuts després, era el Getafe qui decidia no sentenciar l’Espanyol. Però el destí tenia reservada al menut atacant xinès. Al llindar del descans, el ‘7’ ha fet esclatar la patidora parròquia blanc-i-blava amb la diana més necessària de totes a la sortida d’un córner (1-1). Nou èxit de la pissarra i teràpia de xoc per revertir una dinàmica que s’estava complicant com mai.

A la represa, per tant, l’Espanyol no podia defallir. A Cornellà-El Prat ja s’havia fet el més difícil i la remuntada ja es veia un pèl més a prop gràcies a la diana de Wu Lei. Però encara amb massa dubtes, als de Machín els tremolaven les cames. Faltava potser un factor diferencial i aquest era Sergi Darder. El balear s’ha posat l’equip a l’esquena quan faltava un lideratge a qui aferrar-se i ha començat a marcar el ritme dels blanc-i-blaus. S’havia escollit el camí del triomf i només faltava aquella punta de sort tan necessària en aquestes situacions.

Però amb Darder no n’hi havia prou. L’Espanyol necessitava un nou factor diferencial i Machín ha optat per introduir el ‘Monito’ Vargas. Versatilitat i màgia per posar contra les cordes un Getafe que no es rendia i que posava l’ai al cor de la pericada amb una rematada al pal. Però res va de cara a Can Perico i el ‘22’ ha caigut lesionat al minut de saltar al terreny de joc. Finalment, ni amb l’entrada del debutant Kevin Soni, l’Espanyol ha estat capaç de capgirar el guió. Diumenge vinent davant Osasuna, nova final.



Més notícies

Més males notícies a l’Espanyol: Naldo, entre quatre i sis setmanes de baixa

El central pateix un trencament a la musculatura isquiotibial de la cama esquerra

L’Espanyol es continua complicant la vida (3-1)

La tremolor de cames torna a aparèixer en escena i l’Espanyol veu com l’Atlètic de Madrid, amb el VAR com a gran aliat, necessita ben poca cosa per remuntar-li el partit

Comentaris

    Ramon Novembre 24, 2019 | 14:22
    Per mi que d'aquí a final de Lliga empatin sempre. 9 + 24, 33 punts. On cal signar?

Nou comentari