Leo Baptistao, davant Zou Feddal, remata durant la primera meitat | EFE

Els últims minuts, novament, han colpejat l’Espanyol; això sí, el Villamarín dictarà sentència. Els blanc-i-blaus es reconcilien amb la graderia després d’un partit on s’han retrobat amb les millors sensacions però on, malauradament, s’ha tornat a posar en relleu la preocupant falta d’eficàcia de l’equip. El Betis, desencertat i imprecís durant la primera fase del duel, ha aprofitat l’habitual passa enrere de l’Espanyol en els darrers minuts perquè Sanabria neutralitzés el gol inicial de l’incommensurable Borja Iglesias (1-1). Resultat a banda, l’Espanyol pot fer una lectura positiva per encarar la més que oberta tornada al Benito Villamarín. 

 

Factor Panda

 

Un dia és un dia. El del Betis, més enllà de la lògica transcendència que té la Copa, era un partit per esmenar el ridícul d’Ipurua, recuperar sensacions d’una vegada per totes i redreçar el rumb d’un equip sense esma. Com a mínim, Rubi i els seus sabien que mantenir viva l’eliminatòria serviria, si més no, per treure ferro a una situació límit en Lliga. A la recerca de nous estímuls i d’un somriure que fa temps que es va esvair quan que els rivals van trobar la fórmula per desconnectar l’ideari de Rubi, l’Espanyol ha fet tot el que no va fer a Eibar i ha estat capaç de sorprendre el seu rival.

 

Amb Borja i Hermoso com a referències i prescindint, per moments, del mig camp, els blanc-i-blaus han trobat el camí per produir molt més que el seu rival. I així, l’Espanyol ha fet de la pressió a tres quarts el seu millor actiu per esborrar del mapa Canales; o el que és el mateix, per neutralitzar un Beits sense idees si la pilota no passa pel seu jugador franquícia. Qui sí ha aparegut, però, és l’estrella perica. Borja Iglesias, eficaç com ningú en el seu hàbitat, ha sabut interpretar a la perfecció un cúmul d’infortunis a l’àrea per anotar el primer de la tarda (1-0). Diana afortunada i primera alegria per una afició espanyolista que, si bé és cert que comença a dubtar sobre alguna de les màximes de l’inici de temporada, també ho és que no dubta gens ni mica del fitxatge més car de la història espanyolista: un Borja Iglesias que ja ha anotat 12 gols entre Lliga i Copa.  

 

L’Espanyol s’engrandia i adobava el terreny al mateix temps que el Betis, amb la possessió però sense profunditat, es deixava fer. Fins i tot, en una primera part de llibre, els de Rubi haurien pogut fer encara més mal si Marc Roca, Dídac i Baptistao, respectivament, haguessin estat més encertats de cara a porteria.

Piatti marxa de Canales en un acció del duel | EFE

Sanabria nega la glòria blanc-i-blava

 

A la represa, més Espanyol. Amb el Betis sense brillar com altres dies, els blanc-i-blaus han sabut mantenir la dinàmica dels primers 45 minuts i han seguit il·lusionant els més de 13.000 valents que s’han donat cita a Cornellà-El Prat amb un joc d’allò més planer. Sense estridències, combinant a la zona de mitjos i deixant-se d’estridències, l’Espanyol ha contingut bé les ofensives bètiques. Un context favorable on, sí o sí, s’havia de destacar el bon paper d’un Lluís López que necessitava una injecció d’optimisme després del fatídic debut com a titular que va tenir a Eibar.

 

El Betis necessitava solucions i, amb l’entrada de Sergio León, els verd-i-blancs intentaven retrobar-se amb tot el punch que els havia mancat durant els primers seixanta minuts de joc. Escenari ideal per a un conjunt bètic que s’ha trobat amb l’empat; anul·lat, però, a instàncies del jutge de línia per una falta prèvia de Sanabria. Ha estat el preludi del Betis més temible. Els visitants han posat tota la carn sobre la graella i sort n’ha tingut l’Espanyol que Roberto tingués una tarda inspirada, en rebutjar diverses pilotes de perill a l’àrea espanyolista. Rubi, per contra, movia fitxa i donava entrada a Sergio García pel sacrificat Baptistao.

 

El Betis, en línia ascendent, ha començat a merèixer l’empat quan Canales ha entrat en escena. Els locals, altra vegada massa dèbils en l’estratègia, reculaven davant un Betis que ha tingut el gol quan Bartra ha errat estrepitosament davant un Roberto gegant. L’Espanyol patia i el Betis s’ho creia. Els de Setién han tret a relluir totes les pors dels blanc-i-blaus amb una pressió asfixiant durant la recta final. Donant entrada a Puado, Rubi ha demanat als seus que fessin una passa enrere i la decisió ha resultat mortal. A deu minuts del final, Sanabria ha culminat una de les moltes contres bètiques per anotar el gol de l’empat i deixar-ho tot obert pel duel al Villamarín (1-1). Finalment, el Panda hauria pogut aconseguir l’empat però Joel li ha negat la glòria quan Cornellà-El Prat ja cantava el gol. 



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa