En Josep Manel Casanova el va portar a l’Espanyol, va emigrar a Nàpols per quadrar els comptes de l’entitat i l’atzar el va fer tornar l’any passat. David López (Sant Cugat, 1989), que va passar revisió mèdica amb el Betis abans de fitxar pel projecte Chen, ha passat per totes les categories del futbol estatal. Ara és el líder de la defensa blanc-i-blava i l’extensió de Quique Sánchez Flores al terreny de joc. Tots dos entenen i projecten el futbol de la mateixa manera. Algun dia David López també serà entrenador. De moment, és el tercer capità de l’equip per voluntat dels seus companys. Té molt clar que vol créixer de la mà del club perico i, en una entrevista amb El Món, explica que vol viatjar per Europa de blanc-i-blau i penjar les botes a l’Espanyol.
Com va arribar a l’Espanyol?
Vaig arribar procedent de la Damm per jugar l’últim any de categoria juvenil. A mi em van fitxar en Josep Manel Casanova, l’Òscar Perarnau, que llavors era l’entrenador del Juvenil A, i en Paco Herrera, que era el director esportiu del primer equip. La meva primera temporada al club va ser tot un èxit: vam guanyar la Lliga i la Copa de Campions. Des d’aleshores, l’Espanyol no ho ha tornat a aconseguir.
Va cursar el primer any de la carrera d’arquitectura. Es planteja acabar-la?
De moment no. Crec que és totalment incompatible amb la meva carrera professional com a futbolista. Després de fer el primer any d’arquitectura, vaig intentar compaginar-m’ho, però no vaig poder.
L’agost de 2014 va marxar a Itàlia. Després de dos anys al Nàpols, parla bé l’italià?
El parlava força bé. A partir del segon mes a Nàpols ja feia entrevistes i rodes de premsa en italià. Tot i que el tinc una mica rovellat, sovint miro pel·lícules en italià per refrescar-lo.
Segueix al seu ex equip?
Sempre que puc. Mantinc moltes amistats allà, sobretot parlo amb en Reina, l’Albiol i en Callejón, els jugadors espanyols que queden a l’equip. Fa temps que el Nàpols està jugant molt bé a futbol. Tots els futbolistes de l’equip juguen a un o dos tocs. Es nota la mà de Sarri.
Pel carrer, el reconeixen més a Nàpols o a Barcelona?
A Nàpols, sens dubte. Em reconeixia moltíssima gent pel carrer. Mediàticament semblava que jo jugués al Reial Madrid o al Barça. Allà es viu el futbol d’una manera molt diferent. A més a més, gairebé tothom és del Nàpols de Roma en avall. Això es percebia a cada cantonada. Passejant per la ciutat, veia nens petits que portaven la meva samarreta o gent gran que sabia perfectament qui era.
El futbol italià és molt diferent de l’espanyol?
Ja no tant. A Espanya, cada vegada més es treballa l’estratègia i la tàctica. A Itàlia fa molts anys que ho fan. Hi ha moltes sessions de vídeo i de pissarra, allà s’estudia la manera de fer mal al rival. El futbol italià és més lent i previsible, mentre que a Espanya els equips depenen més de les individualitats d’alguns jugadors.
Descarta tornar a marxar fora?
No ho descarto. Estic molt content i tranquil aquí, que és on hi tinc la meva família i els meus amics. Però si hagués de marxar, ho faria.
L’estada a Italià el va ajudar a adaptar-se millor a la posició de central?
Sí. Sobretot gràcies als entrenadors que vaig tenir al Nàpols. Rafa Benítez i Maurizio Sarri són dels millors tècnics d’Europa en termes d’ensenyança tàctica. Tots dos em van ajudar molt. En concret, en Rafa Benítez explica molt bé que vol dels seus jugadors en funció de cada rival i de cada escenari de partit.
Prefereix jugar a la defensa o al mig del camp?
Em sento bé en les dues posicions. Al principi em va costar adaptar-me a la defensa perquè implicava consignes noves, coordinació i bona entesa amb la resta de la línia defensiva. Ara ja ho he agafat i em sento igual de còmode que al centre del camp.
El club ha fitxat a Darder, un jugador que il·lusiona. En què millora l’Espanyol amb ell?
En el tracte de la pilota. En Sergi té molta qualitat i dóna continuïtat a les possessions. Sap sempre on oferir-se i com posicionar el cos per treure avantatge de les jugades. Amb ell, la pilota ens dura més i la seva pausa sovint calma la verticalitat dels atacants, que són ràpids i volen córrer cap endavant.
L’ajuda tenir en Darder per davant?
Sempre és més fàcil treure la pilota si tens companys per davant amb capacitat per moure-la bé. El joc d’anada i de tornada desgasta molt físicament i la intervenció d’un jugador com ell, que pot fer girar l’esfèric d’un costat a l’altre durant dos o tres minuts, permet posar pausa al joc, recuperar forces i cansar a l’equip rival.
En Sergi Darder, com vostè o en Gerard Moreno, ha tornat a l’Espanyol. Sobre això, en Jordi Lardín va dir, fa uns dies, que la idea era tornar a tenir líders a l’equip.
Des de la direcció esportiva, s’està treballant bé. Quan estava a Nàpols, com a perico que sóc, temia que amb l’arribada d’un inversor estranger es fitxés gent de fora que no conegués l’entitat i que no sentís els colors. Per sort, no ha passat això i s’han repatriat futbolistes que havien marxat, com jo, en Gerard Moreno o en Sergi Darder. A més a més, al club hi ha altres jugadors, com en Javi López o en Víctor Sánchez, que representen molt bé el que és l’Espanyol.
Un equip necessita referents?
Sí. Pel club és importantíssim que al vestidor hi hagi referents que representin l’entitat i que transmetin als companys el que significa pertànyer a l’Espanyol. Cal explicar als nous que tenim una gran afició darrera i que alguns partits, com els derbis, són especialment importants per a tots.
David López és el líder de la defensa. Què cal per ser un líder?
No sé si em considero un líder. Sé que parlo molt al camp, però només intento ajudar als meus companys. Des de darrere es veuen més bé les coses i per això estic constantment donant indicacions. Miro de facilitar la feina als altres. Si un company falla, cal animar-lo i fer-li oblidar l’errada. Als joves, cal ajudar-los a perdre la por i el nerviosisme.
Fa pocs dies l’Espanyol va renovar a Gerard Moreno, després li toca a vostè?
Això és cosa del club, no depèn de mi. M’agradaria renovar el meu contracte i estar molts anys més aquí. Tant de bo portem a l’Espanyol per Europa i tant de bo em retiri al club.
El projecte va endavant. Es veu jugant a Europa de blanc-i-blau?
Sí, evidentment. El projecte Chen va creixent de mica en mica. S’ha trobat obstacles però progressa bé. Aquest any tenim millor equip que l’any passat i estem superant els registres que teníem l’última temporada a aquestes alçades. La cosa va bé. Pel projecte de l’Espanyol no és tan important créixer ràpidament, com fer-ho de manera constant i sense parar.
Pocs dies abans de fitxar per l’Espanyol, va passar revisió mèdica amb el Betis?
Sí…
Ha pensat mai com seria la seva vida si hagués fitxat pel Betis?
Ho he pensat alguna vegada, però sobretot penso en com l’atzar em va tornar a l’Espanyol. Si en aquell moment -havent passat la revisió mèdica- m’haguessin dit que no acabaria fitxant pel Betis i ho acabaria fent per l’Espanyol, no m’ho hauria cregut. Llavors, em semblava impossible tornar a ser blanc-i-blau. Ara penso que les coses passen per alguna raó i que aquí m’espera una molt bona època amb l’Espanyol. Tant de bo sigui anant a Europa.
El seleccionador espanyol va assegurar que té apuntat el seu nom i el de Gerard Moreno. Li agradaria jugar el Mundial de Rússia?
Sí, molt. Ser convocat per la selecció espanyola per jugar un Mundial és un dels somnis de qualsevol jugador. Tinc la idea al cap i treballo per aconseguir-ho, però no tinc pressa. Espanya té molt bons futbolistes.
Ha insinuat alguna vegada que l’atrau la idea de ser entrenador. Ja s’ha començat a treure el títol?
Abans que acabi l’any començaré a treure-me’l. Ho intentaré.
Quin futbol faria un equip dirigit per David López?
Seria un entrenador molt intens. No sé si tant com el Cholo Simeone, però seria intens. M’agradaria jugar ràpid -a dos tocs-, controlar molt bé les transicions, pressionar a dalt després de pèrdua i replegar en bloc. Amb pilota, pocs tocs i molta verticalitat. M’agraden molt els equips que després de perdre la possessió, de seguida mosseguen per recuperar-la i, quan la tenen, són capaços de circular amb velocitat per trobar espais de camp sense aglomeració de jugadors.
Sembla que parli de l’Espanyol de Quique Sánchez Flores…
Sí, tot això ho treballem molt amb en Quique. Ell intenta perfeccionar el nostre joc i cada vegada li dóna una volta més a l’estil. Penso que encara ens queda molt marge de millora.
Quin entrenador l’ha marcat més?
Benítez i Sarri, tots dos. Amb ells vaig disputar competicions europees i vaig lluitar per guanyar l’Scudetto i la Coppa Italia. Amb en Rafa Benítez ho vaig jugar tot, amb en Maurizio Sarri no vaig jugar tant com m’hauria agradat. Tot i així, era el suplent amb més minuts. A Nàpols vaig millorar molt amb la pilota als peus.
Al Bernabéu va manifestar el seu desacord amb la violència de l’1-O. Al vestidor es parla del que està passant a Catalunya?
És inevitable, és un tema de màxima actualitat. Sempre intentem parlar-ne amb respecte perquè no tots pensem de la mateixa manera.
Com se’ls hi explica als jugadors estrangers?
Tots els futbolistes de l’equip som conscients del que està passant. Ho veiem per la televisió o per les xarxes socials. A vegades, alguns jugadors de fora ens pregunten i, els que som d’aquí, els aclarim dubtes que tenen o els expliquem el que no saben.
Està bé que un jugador parli públicament de política?
No és dolent, però no és el que toca. Cal diferenciar molt bé l’esport de la política. Els clubs de futbol han de parlar tan poc com puguin de política, ja que tenen molts socis i no tots pensen de la mateixa manera. Un club com el Barça, que sovint parla de la independència de Catalunya, ha de valorar que té molts seguidors a Espanya i al món. També l’Espanyol té aficionats que procedeixen de diferents llocs i que pensen de manera diferent. S’ha d’anar amb compte.
Està preocupat per la situació de Catalunya?
Sí. A tots ens preocupa aquesta incertesa. No sabem com acabarà tot plegat i en desconeixem les conseqüències que se’n derivaran.
