L’Espanyol bufa les espelmes i alça el puny. Les bufa perquè celebra el seu 120è aniversari i s’alça perquè crida amb orgull que és el líder de Segona. En una celebració més que amarga, sense ànima a l’estadi i encara lluny de la categoria desitjada, els blanc-i-blaus s’exhibeixen davant la Ponferradina i quallen una de les millors actuacions del curs (2-0). Intensos en la pressió i sense donar bola al rival en una primera meitat excelsa, els espanyolistes reafirmen el seu liderat a Segona amb una victòria més que contundent. El camí és llarg, però l’Espanyol ja ha superat 9 etapes i suma 20 punts. A la porteria, modèstia a part, Diego López ja suma 8 partits amb la porteria a zero. Això fa bona pinta.
Un guió perfecte
120 anys donen per molt. Una història de llums i ombres, de grandeses i de xàfecs. La de l’Espanyol no és una història massa comuna, però és la seva història. Fundador de la Lliga i setè classificat històric de Primera Divisió, el club blanc-i-blau està de celebració. Això si, tacada de dalt a baix pel context actual. La pandèmia i la baixada als inferns obligaven l’Espanyol a celebrar els seus 120 anys sense gent a l’estadi i amb la visita de la Ponferradina. I sí, així és la Segona Divisió. Doble estocada per a una institució que es troba en plena recerca de la grandiloqüència passada.
Sense marge per a l’especulació i la obligatorietat autoimposada de tornar a l’elit, a l’Espanyol li feia falta retrobar-se amb el triomf per a reafirmar-se com a líder de la Liga Smartbank. I avui, els blanc-i-blaus tenien clar que havia de ser el seu dia. Que si hi havia algun dia per servir-se un festí, havia de ser el mateix que celebrava el seu 120è aniversari. Dit i fet. Els barcelonins no s’han estat per romanços i han deixat clar a la Ponferradina que vendrien la seva pell molt cara. I és que abans que el rival aixequés el cap, Raúl de Tomás ja havia fet el primer. Als 20 minuts de la primera i amb l’Espanyol quallant la millor actuació del curs, el ‘9’ perico ha aprofitat una excelsa centrada de Darder per, amb una tranquil·litat que fa feredat, executar Caro (1-0). L’Espanyol somreia i feia somriure.
Una fórmula que funciona
I és que avui sortia tot. Ja a la represa i amb un conjunt blanc-i-blau amb la lliçó ben apresa, Embarba ha aparegut per fer el segon amb la inestimable col·laboració de la defensa castellana (2-0). A manca de 40 minuts, l’Espanyol ja havia enllestit la feina. I ho feia, per més inri, amb precisió alemanya. De fet, només petits detalls han impedit que els catalans se’n anessin a casa amb un resultat més ampli. L’Espanyol bufa les espelmes i ho fa amb una estadística històrica: ja acumula 8 partits deixant la porteria a zero.
