L’Espanyol s’allibera de les cadenes. Esclaus d’una dinàmica frustrant i orfes de reacció a la competició regular, els blanc-i-blaus donen un necessari cop de puny sobre la taula a Europa golejant el dèbil Ludogorets i donant-se un bany d’autoestima (6-0). Quelcom necessari, per cert, per a un equip que enguany deambula sobre les brases i viu a l’espera d’una condemna que vol evitar com sigui. Deia la Divina Comèdia de Dante que per trepitjar el paradís abans s’ha d’haver passat pel purgatori. Veurem si aquest Espanyol, que ha passat per sobre del rival amb gols de Melendo, Lluís, Vargas, Campuzano, Pedrosa i Ferreyra, trenca tots els seus ancoratges i viatja, per fi, cap a un escenari de tranquil·litat.
La festa que tothom necessitava
L’Espanyol pot explicar, a base d’anys i panys de penúries, què és passar-ho malament. Marcats per una Lliga que els martiritza i que no els dona cap concessió, els blanc-i-blaus necessiten aferrar-se a tot allò que sí que funcioni. I enguany, com a mínim així ho diuen els números, el que funciona és el camí europeu. La visita del Ludogorets, per tant, és veia única i exclusivament com una oportunitat d’or per a tornar a assaborir la glòria. Una glòria, una alegria, una nova esperança. En definitiva, tot el que necessita l’Espanyol de Pablo Machín per a poder redreçar el rumb perdut amb Gallego.
I qui encarna a la perfecció aquesta esperança és, sense cap mena de dubte, Óscar Melendo. De mestre de cerimònies a suplent habitual, el de Sant Adrià de Besòs és el futbolista que millor encarna l’irregular any que està travessant l’equip. Però el futbol té cops amagats i avui el menut migcampista només ha hagut d’esperar quatre minuts per inaugurar el marcador després d’una rematada franca a l’interior de l’àrea petita (1-0). Les dinàmiques per fi li somreien a un Espanyol que, no content amb la primera diana, s’ha disposat com mai a desencadenar-se.
I així ha arribat el segon. Aprofitant-se de la prematura expulsió de Rafael Forster –per una clara falta sobre Campuzano quan marxava sol cap a porteria-, els blanc-i-blaus han fet gala de la seva clara superioritat i han sotmès al Ludogorets fins que Lluís López ha tornat a perforar la porteria (2-0). En una altra jugada d’estratègia marca de la casa de Machín, el jove central espanyolista s’ha alçat més que ningú per batre el desencertat Iliev. L’RCDE Stadium era una festa i l’afició, incrèdula i orfe d’alegries, gaudia amb un equip que abans de la mitja part ha tingut encara temps per sentenciar definitivament el duel amb la tercera diana, a càrrec del ‘Monito’ Vargas (3-0). En una jugada desafortunada per part del rival, on el col·legiat ha decretat penal i ha expulsat Gorálski, Vargas s’ha volgut afegir a la festa amb la seva segona diana en aquesta Europa League.
Un nou punt de partida
Ja amb la victòria coll avall, Machín ha volgut donar descans a un dels seus homes clau, Bernardo, substituint-lo per Adrià Pedrosa. Però res ha variat. L’Espanyol era massa superior al seu dèbil rival, que se sostenia amb només 9 jugadors, i el quart ha arribat als cinc minuts de la represa (4-0). Víctor Campuzano feia les delícies de l’afició i perforava la porteria rival en una acció clàssica del què és, un killer que comença a germinar a Cornellà-El Prat. Els blanc-i-blaus, però, volien tancar amb nota el bany sobre el Ludogorets i Pedrosa (5-0) primer i Ferreyra (6-0) cinc minuts després posaven punt final a la festa europea de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus classificats per als setzens de final de l’Europa League.
