Mur de lamentacions (1-1)

L’Espanyol deixa escapar viu el Ferencváros en un partit on els de Gallego han llençat la primera meitat i que han empatat gràcies a una diana del ‘Monito’ Vargas

A Europa ningú regala res. I és que per a assolir fites com les de Leverskusen i Glasgow s’ha de suar sang. A ningú li fa més il·lusió el retorn a les competicions continentals que a l’Espanyol, però avui el modest Ferencváros ha demostrat als blanc-i-blaus que això no és un escull qualsevol, és l’Europa League (1-1). A remolc d’una primera meitat per oblidar i que ha posat de manifest les mancances de l’equip de Gallego, els espanyolistes s’han quedat a mitges a l’hora de remuntar un partit que s’ha igualat gràcies a una diana del nou ídol espanyolista, el ‘Monito’ Vargas. Per a la història, però, hi queda un rècord: l’Espanyol supera els 21 partits invicte a Europa de l’Ajax de Van Gaal, entre 1994 i 1996. Qui menja a part en aquesta festa, però, ha estat l’afició perica que, relegada a un segon pla al llarg de 12 anys, ha aprofitat l’ocasió per fer-se sentir més que mai. 

De nou a remolc

L’Espanyol i Europa, Europa i l’Espanyol. La història interminable tornava, per fi, a Can Perico. I és que dotze anys donen per molt, potser per massa. La recordada nit de Glasgow queda ja massa lluny per generacions i generacions de pericos que darrerament s’havien hagut de conformar en afiliar-se a un equip instal·lat a la mediocritat. Ara, però, el guió s’ha revertit com un mitjó i l’Espanyol, d’estrena a l’RCDE Stadium, es disposava a assaborir un caramel de dimensions majúscules. Contra tot pronòstic, tot i això, aquest s’ha desfet a la primera de canvi.

Els de David Galego, amb el futbolista del filial Pol Lozano en l’onze titular, han sortit de nou a veure-les venir i a Europa, com ja va passar davant el Sevilla o el Granada, els rivals no perdonen. Javi López s’ha convertit en el protagonista negatiu per als blanc-i-blaus quan, abans d’arribar als deu minuts, ha acabat convertint una centrada rival en la primera diana hongaresa (0-1). Autogol que més enllà de tornar a posar els de Gallego de nou per darrere al marcador, tornava a evidenciar les mancances d’un equip que no sap què vol. Desorientats novament i a expenses de les genialitats individuals, els espanyolistes han tornat a posar de relleu una inoperància manifesta a l’hora de saber interpretar els partits.

Els blanc-i-blaus, ja a les acaballes de la primera meitat, han volgut donar el cop de timó necessari per, com a mínim, empatar abans de marxar al descans. Però l’equip, orfe d’idees en atac, ha estat incapaç d’inquietar la porteria de Dibusz.

Factor Vargas

Sense canvis a la represa, l’Espanyol ha sortit amb la clara premissa d’avançar línies. Un renovar-se o morir per Gallego que, de nou, es trobava entre l’espasa i la paret. I sort n’ha tingut el de Súria que, només encetar la segona meitat, Isael –el millor del quadre visitant- ha enviat una pilota al travesser després d’una falta magistral. Cinc minuts i l’Espanyol no n’aprenia. El temps corria en contra i Gallego ha confiat en el davanter Jonathan Calleri per canviar el rumb d’un partit que s’escapava. I vaja si ha canviat.

L’Espanyol només ha necessitat quatre minuts amb més pólvora al camp per demostrar el perquè Europa il·lusiona tant a Cornellà-El Prat. Aprofitant l’empenta de l’aliança entre equip i afició, els blanc-i-blaus han demostrat que no donaven el seu braç a tòrcer i el ‘Monito’ Vargas ho ha escenificat amb una diana inversemblant (1-1). A empentes i rodolons i en segona jugada, l’hàbil atacant argentí s’ha desfet de la enganxosa defensa hongaresa per, servint-se del rebuig de la fusta, igualar el duel. El més difícil ja s’havia fet i, per més inri, Gallego retornava a l’exitosa fórmula d’Eibar amb l’entrada del veloç Adrià Pedrosa, i la posterior substitució de Campuzano, que entrava per Vargas.

L’Espanyol, finalment, ho intentava amb totes les seves forces conscient que el temps s’esmunyia. Granero ha fregat la diana en primera instància després d’enviar una pilota al travesser; i Wu Lei i Calleri també ho tenien a tocar en un final d’autèntic setge. La primera victòria europea, però, se li escapa a un Espanyol de rècord.

Més informació

Nou comentari