Sona el despertador però l’Espanyol no s’aixeca. Les flames de la segona divisió continuen ben presents per a un equip que no guanya a casa des del 18 de març. Avui, davant l’Athletic Club, els blanc-i-blaus han mostrat la seva cara més apàtica i només han pogut sumar un punt que, de moment, els manté a tres punts de la permanència (1-1). La nota positiva, però, dicta que sumar sempre és bo per a un equip que ha descobert en Raúl de Tomás (que acredita tres gols en tres partits) una nova inspiració.

D’errors imperdonables i vicis del passat

L’Espanyol continuava immers en una lluita contra si mateix. La por a tornar a fallar a casa feia que l’equip s’hagués d’enfrontar de nou al seu particular mite de la caverna. El fantasma del descens impedia veure als d’Abelardo que hi ha vida més enllà de les tres últimes places. L’empat al derbi i el triomf a Vila-real, per més inri, indicaven un canvi de tendència que era autèntica vida per a un equip que per moments semblava tocat de mort. Però al futbol, dos més dos no sempre sumen quatre. I l’Espanyol, per història i pel devenir del relat d’enguany, n’és plenament conscient.

I és que l’Athletic Club, sense pràcticament buscar-ho, ha trobat el premi a través d’allò que tan mal fa als blanc-i-blaus: els primers minuts. Altra vegada desconnectats, els d’Abelardo han concedit massa a pilota aturada i Villalibre, rematant sol des de la frontal en una jugada assajada de còrner, sentenciava un Diego López que hauria pogut fer més per evitar la diana basca (0-1). Altra vegada, tocava remar. La història del dia del Betis, del Getafe, de la Reial Societat… el fatídic relat es tornava a repetir a per a un Espanyol que encara ha hagut de donar gràcies que l’Athletic topés amb el pal en la jugada posterior.

A Can Perico, de nou, s’hi patia. La banda dreta, amb un desconegut Víctor Sánchez al capdavant, era una autèntica autopista per a un Athletic Club que podia fer sang. Els vicis del passat afloraven de nou per a un equip fet un flam i capaç de perdonar l’imperdonable durant els primers 45 minuts.

Inspiració De Tomás

A la represa calia veure quelcom diferent, però Abelardo ha preferit continuar amb el mateix onze. Amb l’Athletic ben col·locat defensivament i a veure-les venir en atac, els blanc-i-blaus han mostrat la seva cara més voluntariosa, tot i que encara insuficient per inquietar la porteria de Iago Herrerín. Sense alternativa, el ‘Pitu’ ha volgut reverir el guió amb l’entrada d’Adrián Embarba i Lluís López.

I vaja si l’ha revertit. L’aire fresc ha estat el millor estímul per a un Espanyol que, a empentes i rodolons, ha aconseguit neguitejar el tranquil Athletic Club. I així, amb un rival que ja sentia la pressió local, Raúl de Tomás ha fet allò que tan s’espera d’un home pel qual has pagat 20 milions d’euros: ser determinant (1-1). En una jugada d’allò més estranya a l’interior de l’àrea basca, l’11 blanc-i-blau ha caçat la pilota en una rematada d’autèntic killer per empatar el partit a falta de mitja hora pel final. Tres partits tres gols, davanter de manual.

A deu minuts de final, Abelardo s’ho jugava tot amb l’entrada de Wu Lei, per Jonathan Calleri. El xinès, de fet, ha gaudit d’una clara ocasió només entrar però la seva rematada de cap ha marxat fregant el pal. L’Espanyol haurà d’esperar als resultats de Celta, Mallorca i Leganés per veure a quan li queda ara la permanència.



Més notícies

L’Espanyol tanca un mercat històric: paga 10 milions per Embarba

L’Espanyol tanca així un mercat de fitxatges d’autèntic rècord en gastar-se gairebé 40 milions d’euros per aconseguir la salvació

L’Espanyol fitxa Leandro Cabrera per 9 milions d’euros

El club blanc-i-blau paga la clàusula de rescissió del central uruguaià, que arriba procedent d’un Getafe on era l’amo de la defensa

Comentaris

    Ramon Gener 25, 2020 | 15:45
    Com que quan canvien d'entrenador guanyen un partit, la fórmula perquè els espanyolistes se salvin em sembla òbvia: que canviïn d'entrenador cada jornada. Disset entrenadors nous d'aquí a maig i us salveu. Feu-me cas.

Nou comentari