Raúl de Tomás és oxígen. Dilluns passat, amb la persiana del mercat de fitxatges per fi abaixada, l’Espanyol era plenament conscient del què havia conservat. Tenia un tresor: tenia el killer. Només feia falta que RDT traduís tot el seu prestigi en dianes. I així ho ha fet aquest dissabte. Altra vegada esperant els darrers compassos, l’Espanyol ha aconseguit el triomf davant l’Alcorcón amb un gol d’autèntic escàndol d’RDT (1-0). El davanter madrileny ha deixat asseguts fins a dos defenses rivals a l’àrea petita i, ja sense marge, ha definit a la perfecció per tornar a atorgar els tres punts a un Espanyol que recupera de moment el lideratge de la Segona Divisió.
Tornen a suar sang
L’ascens reclama victòries. Sumar, sumar, sumar i sumar. És l’única clau per retornar a la Primera Divisió el mateix any que, paradoxalment, l’Espanyol té una de les plantilles que fan més patxoca de les últimes temporades. Casualitats del destí (i d’una pandèmia que ha deixat tocada de mort la caixa de molts clubs de futbol), a Can Perico s’hi ha quedat tots aquells futbolistes a qui, en condicions normals, se’ls hauria penjat l’etiqueta de ‘transferibles’. Els De Tomás, Cabrera, Darder i David López no han marxat finalment de l’Espanyol i, lluny de la realitat que s’esperava, els blanc-i-blaus són plenament conscients que no poden deixar escapar la oportunitat que tenen de refer-se de l’any passat i retornar a l’elit del futbol espanyol.
Sota aqueta premissa, els catalans han saltat a l’RCDE Stadium volent sotmetre ràpidament l’Alcorcón. Amb la batuta (per fi) altra vegada a càrrec de Sergi Darder, els de Vicente Moreno han estat els amos de la possessió i han protagonitzat totes les ocasions de la primera meitat. Però si alguna cosa no té encara aquest Espanyol, és les claus de la porteria rival. Partit rere partit, als espanyolistes els costa deu i ajuda enderrocar el mur rival i avui no n’ha estat una excepció. De Tomás i Wu Lei han perdonat durant la primera meitat i, de nou, l’Espanyol s’ha presentat a la represa amb la obligatorietat d’imprimir una marxa més al seu joc.
RDT ja decideix
Ja amb l’entrada de Nico Melamed per Wu Lei a la segona part, el partit ha prosseguit amb el mateix patró: un Espanyol dominant i un Alcorcón avocat a treure aigua. Però sense saber traduir encara la possessió en gols, els espanyolistes han arribat al punt de desídia de dies com els de l’Oviedo o el Sabadell. I sort n’han tingut de l’encert de Diego López en un contraatac claríssim del rival. L’Espanyol no havia marcat i, com era d’esperar, el partit es trencava i entrava en un escenari d’allò més perillós. Ja amb Vadillo i Campuzano al terreny de joc, Vicente Moreno ha cremat totes les naus per continuar sumant de tres en tres. I, ves per on, la jugada li ha tornat a sortir bé.
Quan el partit ja feia ferum a 0-0, Raúl de Tomás ha fet el que més s’espera d’ell aquest any: marcar la diferència. I de quina manera!. Amb una tranquil·litat envejable, el davanter madrileny ha sortejat fins a dos defenses a l’interior de la petita per sentenciar amb una rematada suau Javi Jiménez (1-0). L’Espanyol havia fet el més difícil, però havia tornat a esperar als darrers compassos per rematar-ho. I, per més inri, ha acabat patint més del que s’esperava davant un Alcorcón que ha pressionat fins el darrer instant.
