Feia molts anys que l’Espanyol no rebia el Barça en una situació tan còmoda com la d’avui. Amb els deures fets a falta de quatre jornades pel final –Europa gairebé era una quimera a aquestes alçades–, i amb un equip sòlid com feia molt de temps que no tenia, el quadre blanc-i-blau tenia l’oportunitat immillorable per tancar la temporada de la millor manera possible: guanyant l’etern rival ciutadà i, de passada, fent volar pels aires les seves aspiracions de guanyar la Lliga.

 

Potser per això, perquè l’Espanyol se sentia més capacitat que mai per superar el Barça, que la clatellada ha estat més forta. L’Espanyol ho ha fet tot bé fins al minut 51. Ha pressionat la sortida de la pilota del Barça, ha tapat tots els espais, ha buscat les pessigolles al Barça en el contraatac, ha aturat bé Messi… A la mitja part tot era optimisme a Can Perico. El Barça no podia amb l’Espanyol i els minuts corrien a favor dels locals.

Però ha arribat el fatídic minut de Jurado, que en té un a cada partit. Jurado és d’aquells jugadors capaços de fer el millor –deixar detalls de qualitat dignes del millor crack del Barça– com regalar inexplicablement la pilota a Luis Suárez perquè aquest, tot sol davant Diego López, faci el 0-1. Encaixar un gol contra el Barça entra dintre de la lògica però encaixar-lo d’aquesta manera ha estat un cop massa baix.

 

El gol ha posat cada equip al seu lloc. L’Espanyol ha començat a sentir-se inferior i s’ha anat empetitint a mesura que passaven els minuts. I el Barça, que no havia fet res de l’altre món, ha anat fent-se gran i gran fins a trepitjar un Espanyol que no ha acabat més golejat perquè Sant Diego López ho ha impedit, com és habitual. Total, que aquest Espanyol encara no és equip d’Europa League. Ni falta que fa. El projecte de Yansheng no passava per guanyar contra el Barça, ni per ser a Europa la pròxima temporada. Poc a poc i amb bona lletra, que tot arribarà. Europa, i guanyar el Barça.



Nou comentari

Comparteix