Aquest dimecres, el ciclisme femení català ha conegut dues notícies que expliquen d’allò més bé la contradicció que viu aquest esport. En l’apartat positiu, Paula Blasi, una de les grans revelacions de la temporada, ha fitxat pel Movistar Team per a les tres pròximes campanyes. En canvi, com a nota molt negativa, el Massi Baix Ter, un dels projectes pels quals va passar abans d’arribar a l’elit, ha anunciat que deixarà de competir al final de temporada per falta de recursos econòmics. Per tant, mentre el talent català troba espai entre els millors equips del món, desapareix una estructura que havia treballat precisament per fer possible aquest salt.
De tres noies a una estructura de més de cinquanta corredores
El Club Ciclista Baix Ter es va fundar el 1990 a Torroella de Montgrí. Durant bona part de la seva trajectòria, l’escola i el ciclisme de base han estat el centre de la seva activitat. La branca femenina de carretera va començar el 2012, amb el Catema.cat-Baix Ter, arran de la necessitat de donar continuïtat esportiva a tres noies que acabaven la seva etapa de formació. Aquella iniciativa va créixer fins a convertir-se en una estructura amb diferents categories i un primer equip capaç de competir internacionalment. El 2019, el Massi-Tactic Women’s Team va fer el salt a la categoria continental de la Unió Ciclista Internacional (UCI), un pas que va situar el projecte empordanès entre les referències del ciclisme femení català. Després de cinc temporades en aquesta categoria, l’equip va passar a competir en l’àmbit estatal el 2024.
La dimensió de la feina feta es pot mesurar amb les corredores que han passat pel projecte. Més de setze d’elles han acabat competint al WorldTour, la màxima categoria professional, entre les quals hi ha la també protagonista del dia d’avui Paula Blasi, una de les millors ciclistes del món, i Mireia Benito. El Massi no és l’únic responsable de les seves carreres, però sí que és un element fonamental del recorregut que les ha permès progressar. El 2025, l’estructura femenina reunia 53 corredores repartides en quatre equips, des de les categories cadet i júnior fins a l’elit.
Els resultats no paguen les factures
El més preocupant d’aquesta situació és que el Massi Baix Ter no desapareix per falta de rendiment esportiu, ans al contrari. Aquesta mateixa temporada, ha continuat dominant les proves catalanes: a l’abril, les seves corredores es van imposar en les categories elit i sub-23 del Campionat de Catalunya de carretera. La dificultat és una altra. El pressupost del projecte rondava els 95.000 euros i els dos equips de competició sumaven 26 corredores. Cal afrontar desplaçaments, allotjaments, material, personal tècnic i participació en curses, en un calendari que pot portar les ciclistes molt més enllà de Catalunya. La diferència entre tenir un equip competitiu i poder-lo sostenir econòmicament s’ha acabat convertint en un obstacle insalvable.
El problema, a més a més, no ha aparegut de sobte. En la presentació de la temporada 2026, el president del club, Sergi Güell, ja reclamava més recursos públics i privats per recuperar la categoria continental. La desaparició arriba després d’anys intentant trobar una base econòmica que permetés fer créixer el projecte. Ni els resultats ni la capacitat de formar talent han estat suficients per garantir-ne la continuïtat.
El preu de viure fora del focus
El cas del Massi Baix Ter retrata una de les debilitats dels esports que no tenen el mercat del futbol o d’altres grans disciplines en un país com Catalunya: costa molt més convertir el rendiment esportiu en ingressos estables. Un equip pot guanyar curses, formar ciclistes i tenir presència internacional, però això no garanteix patrocinadors suficients per cobrir una temporada sencera. Quan un equip d’aquestes característiques tanca, no perd només una plaça en una competició. També es redueixen les oportunitats perquè les esportistes més joves progressin sense haver de buscar una estructura fora del seu entorn.
La poca presència habitual d’aquestes estructures en el debat esportiu general tampoc no ajuda. Les grans victòries individuals, com les de Paula Blasi, poden ocupar titulars, però costa més mantenir l’atenció sobre els projectes que fan possible que aquelles esportistes arribin a l’elit. Sense visibilitat continuada, captar patrocinadors és més difícil; sense patrocinadors, costa sostenir els equips que generen resultats i talent. És un cercle que el cas del Massi Baix Ter il·lustra amb una claredat incòmoda.
