L’estadi de Montilivi no va presentar una mala imatge durant el partit entre la selecció catalana i la tunisiana, en el tradicional partit nadalenc del combinat nacional absolut. Prop de 8.300 espectadors es van reunir per presenciar la seva selecció, ja sigui Catalunya o Tunísia, en un estadi preparat per encabir-hi poc mes de 9.200 persones. En percentatge, és gairebé un 90% de l’aforament, una xifra amb la qual el Girona FC -habitual usufructuari de l’estadi- estaria plenament satisfet, però l’assumpte no rau en els percentatges, ni en la bona afluència al camp gironí, sinó en les explicacions prèvies, en el procediment d’assignació d’entrades per part de la Federació Catalana de Futbol i en el tancament de les guixetes (online) per a la compra al públic general.
Segons detalla la documentació a la qual ha pogut tenir accés El Món, les entrades del Catalunya-Tunísia, gestionades únicament per la Federació Catalana de Futbol, no es van obrir a la venda general fins el dia 20 de desembre. Abans, del 14 al 19, els clubs de futbol que així ho volguessin, podien demanar una quantitat indeterminada de localitats que els hi serien entregades de forma gratuïta per a la distribució entre els seus jugadors i jugadores. Com manté la carta enviada pel delegat de la FCF a Girona, Jordi Bonet, “la sol·licitud està reservada només als clubs i federats/des i són gratuïtes”.
Sis dies després, el 20 de desembre, la Federació Catalana va fer pública l’obertura de venda al públic general a 24 euros, una possibilitat que no va durar ni 24 hores, ja que el dia 21 -l’endemà- la FCF va anunciar que les localitats estaven exhaurides. “Així doncs, el dia 28 a les 18.45 hores podrem veure les més de 9.200 localitats del camp plenes de gent i banderes gaudint de la Selecció Catalana Absoluta”, deia el comunicat de l’ens federatiu.
Aquest anunci feia preveure un ple total a l’estadi de Montilivi, un 100% en l’aforament del camp i una entrada magnífica i immillorable per al partit entre les seleccions de Catalunya i de Tunísia. Però l’estadi no va presentar la saturació que set dies abans havia proclamat la Federació Catalana de Futbol. L’organisme federatiu va quedar bé amb els clubs i els seus presidents, la imatge d’Andreu Subies amb els seus votants va quedar reforçada, però el regal de les entrades no va acabar de funcionar i el públic general interessat en assistir al camp va haver de veure el partit per televisió, amb una bona part de cadires buides.
