En quina lliga jugarà el Barça en cas d’independència de Catalunya? És la pregunta del milió i una qüestió, a dia d’avui, sense una resposta concreta. Inicialment, i sense cap moviment per cap de les parts, els clubs catalans haurien d’abandonar les competicions estatals per llei i per, en el cas del futbol, reglamentació de la Reial Federació Espanyola. Però sembla difícil que, ni les lligues privades, ni els clubs -ambdós interessats en seguir plegats-, tanquin les seves portes, separin els seus camins i decideixin no mantenir un diàleg per tal d’entendre’s, existint, a més, diversos exemples d’entitats esportives a Europa disputant competicions d’altres països.
A més, el discurs de Javier Tebas, president de LaLiga, ha virat en els darrers mesos. Del “marxaran de la Lliga espanyola” mantingut fa quatre mesos, Tebas ara admet que la decisió no dependrà de la seva organització: “Veurem què passa amb la declaració d’independència. Si es produeix, automàticament citaré els clubs catalans. Crec que no hi haurà una ruptura immediata. La nostra obligació és escoltar, però s’haurà de complir el reglament. El Barcelona no podria jugar, ja que s’hauria de produir una modificació de la Llei de l’Esport, d’acord amb el parlament espanyol.”
La Llei espanyola de l’Esport, datada del 1990, impedeix que cap club esportiu no inscrit en territori estatal participi en les competicions organitzades per les federacions o lligues privades del país espanyol. En el seu article 20, la llei especifica que les “societats anònimes esportives i clubs que participin en una competició professional hauran d’inscriure’s en el registre d’associacions esportives corresponents i en la federació respectiva”. En la mateixa línia que la Llei de l’Esport, el Reglament del a RFEF detalla que “els clubs hauran d’estar afiliats a la Reial Federació Espanyola de Futbol i integrats a aquesta, a més de la Federació d’àmbit autonòmic de la qual siguin membres”.
És a dir, els clubs que disputen la Lliga espanyola -Barça, Espanyol, Girona, els de Segona, Segona B i Tercera- ho fan inscrits a la RFEF a través de la federació territorial, la Federació Catalana de Futbol. En cas d’independència, la FCF deixaria de formar part de l’espanyola i, per tant, els seus clubs deixarien d’estar integrats a la RFEF, fet pel qual quedarien fora de les competicions estatals automàticament.
Ara bé, hi ha diversos exemples a Europa -fins i tot dins l’esport espanyol- que obren la porta a la participació dels clubs professionals catalans en els tornejos organitzats per estaments estatals com la RFEF (Copa del Rei), LaLiga (Primera i Segona Divisió) o l’ACB (lliga i Copa del rei de bàsquet). És el cas d’equips andorrans, gal·lesos, monegascos, de San Marino, de Liechtenstein o de Transnístria amb les seves respectives lligues: l’espanyola, l’anglesa, la francesa, la italiana, la suïssa i la Moldava.
El cas més proper al dels clubs catalans és l’Andorra FC. Inscrit a la Federació Catalana de Futbol, amb seu localitzada a Àger (Lleida), el club andorrà pot disputar les competicions estatals des que la Llei de l’Esport afegís a la seva normativa una Disposició Addicional, la dissetena, que permet l’Andorra jugar en qualsevol categoria del futbol espanyol. En aquest cas, es van produir dos acords: el primer, a nivell governamental, modificant la llei estatal per tal de permetre la participació dels clubs andorrans; i el segon, a nivell federatiu, fent la vista grossa a la inscripció d’un club estranger en una federació espanyola. Qüestió de voluntat i de negociació.
A Europa
La Lliga de Futbol Professional francesa, l’Associació de Futbol anglesa, la Lliga Nacional Professional italiana, l’Associació Suïssa de Futbol i la Federació Moldava de Futbol disposen, en les seves divisions del futbol professional, de diversos equips no pertanyents a l’estat on es desenvolupa la competició. Els casos més coneguts són els del Mònaco, campió enguany de la Ligue 1 francesa, i el Swansea City, participant a la Premier League anglesa. Els dos clubs disputen les competicions de França i Anglaterra des dels seus inicis, cada un d’ells procedent d’una situació diferent.
Pel què fa el Mònaco, el club del Principat és membre de la Federació Francesa des del 1924, vuit anys abans de la creació de la lliga professional, i disputa la Ligue 1 perquè Mònaco no disposa de la seva pròpia competició nacional. El Swansea City, així com el Cardiff City o el Wrexham, participen en les competicions angleses des d’abans de la inauguració de la lliga gal·lesa, de la mateixa manera succeïria amb el Barça, l’Espanyol o el Girona en cas d’independència i de creació d’una lliga professional catalana, a dia d’avui inexistent. Els tres clubs, així com la resta d’equips catalans professionals i semi-professionals, han jugat sempre la lliga espanyola.
“Ara existeixen lligues catalanes a tots els nivells excepte el professional”, expliquen a El Món fonts del Govern de la Generalitat de Catalunya. “Quan siguem independents hi haurà la lliga catalana professional, però els equips grans és provable que juguin en d’altres lligues professionals, sobretot durant els primers anys”, admeten, conscients de la dificultat de frenar clubs com el Barça en el seu procés de globalització i de competició al màxim nivell. A més, Javier Tebas ho té claríssim: “Si el Barça marxa de la Lliga, se’ns acaba el negoci del futbol.”
