Massa sovint, el dia a dia ens fa perdre la perspectiva. I és que faríem bé de no normalitzar realitats extraordinàries com les exhibicions artístiques que protagonitza Leo Messi cada vegada que els seus peus trepitgen un terreny de joc. Faríem bé de no normalitzar realitats extraordinàries com les demostracions de competitivitat que completa, setmana rere setmana, aquest incansable Girona, que avui ha enllaçat el desè partit sense conèixer la victòria en caure derrotat per 0 a 2 en un derbi en què el gran vencedor ha estat el futbol català.
Plenament conscient que, com emfatitzava ahir Eusebio, “fa molt poc temps que la Ciutat de Girona pot dir que s’enfronta a equips com el Barça”, l’afició blanc-i-vermella ha omplert Montilivi per presenciar un derbi que ha reunit els tres màxims golejadors de Primera Divisió: Leo Messi (19), Luis Suárez (15) i Cristhian Stuani (12). L’encarregat d’encetar l’electrònic, però, ha estat un Nélson Semedo que, al minut 9, ha aprofitat la manca de contundència de la defensa gironina per celebrar la seva primera diana amb el Barça.
Davant la indecisió local, el lateral portuguès ha caçat una pilota morta al vèrtex de l’àrea petita i ha batut Bono amb un xut ajustat al pal esquerre del porter marroquí del Girona. Els futbolistes d’Ernesto Valverde, esperonats per la necessitat d’enterrar les males vibracions que van transmetre dimecres a Sevilla (2-0), han pogut multiplicar el seu avantatge tan sols sis minuts després, però Bono ha estat més encertat que Philippe Coutinho en un u contra u franc pel futbolista brasiler.
Però per molt que aquest diumenge hagi sumat el seu desè partit seguit sense guanyar, el Girona no deixa mai d’intentar-ho. És un equip que va aprendre a afrontar el dia a dia amb un somriure amb Pablo Machín, que el 2014 va reconduir la situació d’un Girona que havia acumulat 14 jornades sense sumar els tres punts i que semblava inevitablement condemnat al descens a la Segona Divisió B, i que, amb Eusebio a la banqueta, continua excel·lint en l’art de sobreviure i de resistir quan sembla una utopia. Els dos carrilers escollits avui pel tècnic val·lisoletà, els joves Pedro Porro i Valery Fernández, jugaven fa uns mesos amb el juvenil blanc-i-vermell, i avui escenifiquen el caràcter ambiciós d’un equip que al minut 35 ha obligat Marc-André ter Stegen a intervenir de forma providencial per evitar l’1 a 1.
Camí ferm cap a la Lliga
Els futbolistes d’Eusebio han fet mèrits per anotar l’empat abans del descans, però el destí, Ter Stegen i Gerard Piqué s’han aliat per neutralitzar una doble ocasió molt clara. Pere Pons ha recollit el refús de l’1 del Barça a un xut d’Stuani, però la rematada del migcampista de Sant Martí Vell l’ha salvat Piqué sota pals, quan els 14.021 aficionats que avui han establert un nou rècord d’assistència a Montilivi ja celebraven la diana de l’home que il·lustra la samarreta de milers de nens de Girona que en els darrers anys han canviat el blaugrana pel blanc-i-vermell.
Aquest és, en essència, el gran mèrit d’un equip que ha tornat a la gespa de Montilivi amb la intenció de posar setge a la porteria blaugrana. Paraules majors per qualsevol conjunt de les característiques del Girona, però un repte més pels blanc-i-vermells, que al minut 49 han vist com Ter Stegen es convertia en un mur infranquejable per neutralitzar una potent rematada de Stuani. Els homes d’Eusebio, de fet, no s’han rendit ni quan han perdut Bernardo Espinosa, l’únic futbolista de l’equip que fins ara havia disputat tots els minuts possibles a la lliga, per una expulsió per doble amonestació més que rigorosa.
Els blanc-i-vermells, emparant-se en l’insaciable olfacte golejador de Stuani, han continuat somiant amb l’empat fins que Messi, sempre Messi, ha aparegut al minut 68 per sentenciar el derbi amb una vaselina tan preciosa com impossible per Bono i per confirmar que, oblidat l’accident de dimecres a Sevilla, el Barça continua caminant amb pas ferm i impassible cap a la consecució del seu 26è títol de lliga.
