Els jugadors del Barça fan cas a la petició de Rakitic en la prèvia de la visita al Tottenham i (es) demostren que no són tan dolents com ha semblat durant la darrera setmana. El conjunt blaugrana posa punt final a la crisi de futbol i resultats amb una victòria treballada i lluïda a Wembley (2-4). Coutinho, el mateix migcampista croat i Messi (2) han estat els encarregats de reanimar, amb quatre grans gols, un equip que feia dies que es trobava a faltar a si mateix.
Arthur i deu més
El Barça ha començat a guanyar el partit abans d’iniciar-lo. Primerament, per l’escenari, el mític estadi de Wembley, que ha viscut dos dels moments més importants de la història del conjunt blaugrana: la primera coronació culer a Europa (el 1992) i la culminació de l’obra mestra de Guardiola amb aquell 3-1 al Manchester United que va meravellar el món sencer el 2011. El feu londinenc sempre és un amulet per al Barça; l’estadi anglès sempre serà seu. Valverde, en segon lloc, ha deixat de banda el seu costat més conservador i ha decidit que, per lluitar contra un equip anglès que acostuma a reptar els seus rivals a un intercanvi de cops, la millor solució era fer jugar un futbolista de toc com és Arthur. El tècnic extremeny se n’ha adonat que el camí de reconciliació amb els resultats passava perquè els seus futbolistes es reconciliessin, valgui la redundància, amb la pilota. Amb el futbol. Amb l’estil de joc tan característic i, quan està ben dut a terme, tan efectiu.
Els de Valverde han necessitat el primer compromís de nivell de la temporada per mostrar de tot el que són capaços. Amb paciència quan tenien la possessió, i sacrificats quan eren els de Pochettino els que duien la iniciativa, els culers han desactivat des del primer moment la pressió alta dels locals i només han tardat dos minuts a veure porteria. Messi ha activat Jordi Alba amb una gran passada a l’espai, Lloris ha fet una molt mala sortida i el lateral li ha servit en gol en safata a Coutinho. En només uns instants, el Barça ha trenat una jugada de combinació amb què feia força temps que no delectava els seus aficionats. Cop de puny sobre la taula. Els qui havien dubtat d’aquests futbolistes ja podien tornar a confiar en ells. I és que la diana ha estat el preludi a una primera part d’un equip català que ha dominat les àrees, però també el mig del camp. El Barça s’ha defensat amb la pilota de l’intent de reacció més emocional que futbolístic del Tottenham (ha tingut una possessió del 65%) i, a més, la seva superioritat s’ha traduït amb oportunitats clares. Suárez segueix desencertat i Leo Messi s’ha topat amb la defensa adversària, però els visitants no han deixat de picar pedra fins que Rakitic ha marcat el segon amb una gran rematada des de fora de l’àrea que ha tocat al pal dret abans d’introduir-se a la porteria. Espectacle; poesia; música celestial. I Arhur, que avui debutava a la Champions, ha ballat al ritme d’aquesta i ha fet un recital a l’altura de molt pocs per homenatjar Xavi, que ahir va jugar el seu partit 1.000 com a professional amb l’Al-Sadd. Aquesta versió sí que s’assemblava més a la d’un equip que vol proclamar-se campió d’Europa.
Patiment immerescut
El concert de música clàssica del Barça a Wembley era tan maco que ni una diana de Harry Kane al contraatac només iniciar la represa s’ha atrevit a espatllar. Abans d’aquesta, Leo Messi havia fet dues jugades idèntiques que havien finalitzat amb rematades al pal dret de la porteria d’Hugo Lloris. No tenia el dia en l’àmbit golejador, però ell no deixava de somriure. Sabia que tard o d’hora la pilota acabaria entrant i Wembley no deixaria de ser territori blaugrana. Només dos minuts després que els anglesos retallessin distàncies, els futbolistes de Valverde han fet una altra jugada col·lectiva preciosa que ha acabat amb una passada de l’argentí a la xarxa. No un xut, no, una passada. Així, i només així, és com es poden definir les definicions del ’10’.
Tot i ser molt superiors als londinencs, no obstant això, els culers han hagut de patir fins al final. És cert que no es pot pretendre visitar el Tottenham i no fer-ho, però avui els catalans han estat força millors que els seus rivals com per haver d’acabar el matx demanant l’hora. Quan faltaven vint minuts, Lamela s’ha aliat amb la fortuna i ha fet el segon dels locals amb l’ajuda de Lenglet, que ha tocat la pilota i ha despistat Ter Stegen. La diana ha esperonat els de Pochettino i el Barça no ha pogut tancar la seva exhibició a Wembley sense passar-ho malament. Els de Valverde no han aconseguit seguir-se defensant amb la pilota com havien fet durant la primera hora i s’han arraulit a camp propi per segellar el triomf. I si la imatge de Messi lluitant amb dents i ungles i corrent com ningú per aconseguir-ho no era suficient per demostrar que aquest elenc vol aixecar la Champions League 2018/19 al Wanda Metropolitano, el capità s’ha encarregat de tornar a enviar un missatge anotant el quart gol de la nit i donant per acabada la festa a Wembley.
