Parlar de Johan Cruyff és parlar de futbol. L’holandès és, amb total seguretat, l’entrenador que més ha influït en la història del futbol, i qualsevol homenatge que es faci a la seva figura no serà suficient. En el segon acte organitzat per Els Amics de Johan, Ernesto Valverde, Joan Francesc Ferrer ‘Rubi‘ i Eusebio Sacristán han estat els encarregats de valorar el llegat d’El Flaco. Durant més d’una hora, els dirigents dels tres equips catalans de la Primera Divisió espanyola han celebrat un distès debat en el qual han parlat, com no podia ser d’una altra forma, del joc de posició.
Ricard Torquemada i Pere Escobar han presentat un acte que ha comptat amb la presència de Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport, i una àmplia expedició del Barça, formada pel president Josep Maria Bartomeu, els vicepresidents Jordi Cardoner i Jordi Mestre, els directius Javier Bordas, Silvio Elías i Jordi Vilajoana, el portaveu esportiu Guillermo Amor, el delegat del primer equip, Carles Naval, l’entrenador del Barça B, Francesc Xavier García Pimienta, els excandidats a la presidència Agustí Benedito i Toni Freixa (aquest també exdirectiu) i alguns exjugadors de totes les seccions blaugrana com Carles Puyol, Enric Masip o Onésimo, entre d’altres.
LES DECLARACIONS DE VALVERDE
“La influència de Cruyff es nota en tot. Ara veus a qualsevol entrenador i ho notes. El joc de posició que va practicar ell llavors era ciència-ficció. Quan ets futbolista, renegues i mai penses a ser entrenador. I aquí estem”.
“Quan l’engranatge funcionava, allò era imparable. La meva sensació de rival contra el Barça era que no podies deixar que funcionés. Era una cadena que t’anava passant per damunt… i on la pilota és la substància de tot”.
“La solució era prendre-li la pilota. Però no ho podies fer. Eren increïbles aquests partits amb el Barça d’en Johan. Pensaves a fer un contraatac ràpid perquè després estaves 5 minuts asfixiat corrent darrere de la pilota”.
“El futbol ha evolucionat molt, el nivell tàctic dels entrenadors i dels equips de LaLiga es nota. També veig que a la resta de les lligues (l’anglesa, l’alemanya, la italiana…) està canviant tot, encara que amb un estil predeterminat”.
“El que tu fas com a entrenador és el que a tu t’agrada. Tens una idea al cap i per molt que intentis adaptar-te a l’equip, també vols que sigui ell qui s’adapti a tu”.
“T’ho està dient Johan Cruyff, un dels millors jugadors de la història. Si et diu ‘cal pujar aquesta muntanya’, doncs la pugem. No ens enganyarem. Al final va acabar creant una escola, quelcom que ara tothom admira “.
“Quan fèiem els rondos, el Charly el Johan es posaven i jugaven millor que nosaltres. Ara, quan fallaven la passada, ells no hi entraven mai com sí que ho fèiem la resta”.
“Sempre vols tenir la pilota. Et poses molt nerviós quan la té el contrari i has de ser agressiu quan no la tens perquè el contrari no gaudeixi d’ella”.
“Aquí estem per guanyar. Triem un camí per guanyar, triem un camí que ens encanta: guanyar creant escola. Al final, per això estem aquí”.
“Cruyff no dubtava gairebé mai. Era molt intuïtiu i t’ho feia veure. Ho havies de fer perfecte, era exigent. Deia que calia fer-ho així, i així ho havies de fer. Si sortia bé, era genial”.
LES DECLARACIONS DE RUBI
“Quan era jove i ve Cruyff com a entrenador, et sorprèn el que vas veient per la televisió. ‘Això és diferent, no és el de sempre’, penses. És el primer xoc. Qui jugava de davanter juga ara en el mig del camp”.
“La meva idea de transmetre el futbol és exigir i, alhora, gaudir. Aquesta frase de ‘sortiu i gaudiu’ de Cruyff de vegades se m’escapa. Però això no és teu, eh… “.
“Els jugadors tenen cada vegada més coneixements i cal convèncer-los, perquè igual et contesten que la muntanya la pugis tu sol”.
“Jo no tinc cap dubte que el futbolista vol tenir la pilota. I com a entrenador ho passo fatal quan no la tinc. Quan un equip pateix és perquè no té la pilota”.
“El que té el deu per cent de possessió, necessita un cent per cent d’efectivitat per fer gol”.
“Has de tenir la convicció de creure que pots jugar com vols, però després veus que no tens el que necessites. Potser no pots començar per la Z i has de començar per la A. En el cas d’aquest any, sempre he pensat que tenia el perfil de futbolistes. Per a mi és molt important els centrals. He estat en equips que mai els han deixat conduir la pilota i jo penso: si el que volen és fer-ho”.
“Va haver-hi algun moment que els entrenadors que han volgut innovar s’han trobat amb què els deien: ‘quin mal que fan al futbol’, i al final el temps els ha donat la raó. Tothom s’ha adonat que per molt bo que sigui el rival, si ets capaç de fer quatre passades arribes a l’àrea rival i tens ocasions de gol. Encara que sigui contra equips molt importants. I això és mèrit d’aquests entrenadors que han innovat”.
“He estat un futbolista de no tant nivell, però sempre m’ha agradat jugar per dins, reconeixent que obrir el camp és molt important. El que m’agrada del plantejament de Johan és que es podia atacar de moltes maneres. Va ser innovador veure futbolistes arribant des de segona línia”.
LES DECLARACIONS D’EUSEBIO
“Em vaig enamorar de Cruyff el primer dia. Va ser un ‘flechazo’. Hi havia un rombe al centre del camp amb 4 posicions. Aquí tenia quatre possibilitats. Passar la pilota al que estava lliure. Em va caure del cel la seva proposta”.
“Jo, de lateral? Tot tenia sentit. Des de fora costava d’entendre; des de dins no. Com que anàvem a tenir molt temps la pilota, guanyàvem criteri en la primera fase. Sempre que jugava de lateral em vaig sentir còmode”.
“La idea de Cruyff era tenir la pilota per col·locar el jugador de tal forma que tingués línies de passada. Necessitaves tècnica perquè les passades arribessin amb més facilitat. Tot té un per què”.
“Cruyff ens va fer gaudir. I amb el nostre joc vam fer gaudir molta gent. Amb aquesta manera vam aconseguir l’èxit, i amb l’èxit arriba la credibilitat. Tots els que vam creure en això intentem donar-li continuïtat”.
“Johan Cruyff era únic, especial”.
