En la seva segona temporada a la banqueta del Barça, Ernesto Valverde s’ha anat guanyant a poc a poc la confiança d’aquells crítics que l’acusaven d’un futbol massa defensiu per una plantilla amb arguments de sobres per dominar la gran majoria dels partits. La setmana fantàstica que van protagonitzar al Camp Nou, amb victòries contra Sevilla, Inter de Milà i Madrid, ha servit per esvair els dubtes sobre una plantilla que ha recuperat tot el crèdit a base de talent i, per sobre de tot, una actitud a la qual no es poden fer retrets.
Aquest dissabte, a Vallecas (20.45 h, Movistar Partidazo), l’estil tornarà a ser un dels temes de conversa més repetits, però a diferència de temporades anteriors, no serà l’únic. Lluny queden ja les crítiques rebudes per Gerardo Martino pel triomf per 0-4 a Vallecas el setembre del 2013, en un partit on del que menys es va parlar va ser del resultat. El Barça havia perdut la possessió en un partit (51%-49%) cinc anys després de fer-ho per últim cop al Santiago Bernabéu, el maig del 2008. Ni amb Pep Guardiola ni amb Tito Vilanova havia passat mai. Aleshores, el tècnic argentí -que tres dies abans havia perdut el seu pare-, segurament poc coneixedor de la idiosincràsia del club blaugrana, no va entendre com era possible que les mirades se centressin en aquell detall.
Aprendre d’accidents com el de Butarque
El Barça, cinc anys després, no s’obsessiona tant amb la possessió. La té la major part d’ocasions perquè els seus jugadors conserven el llegat de les últimes temporades, però el domini ja no és tan aclaparador. I el públic ho sap. Per això, aquest cop, a Vallecas ja no importarà tant la xifra de possessió com el que indiqui el resultat. I més d’on ve el conjunt blaugrana, que abans de les victòries contra Sevilla i Madrid, venia d’encadenar tres empats (Girona, Athletic i València) i una derrota (Leganés). Valverde va recordar l’accident a Butarque: “És una referència, sens dubte. Perdre aquell partit és un avís i ens serveix per aprendre. No volem repetir el mateix error. Però ells també juguen”.
El tècnic blaugrana va advertir a la prèvia que el Rayo, tot i la seva situació a la classificació, situats en descens, és un rival trampa. “Són un equip al qual li agrada construir bé el joc i estan necessitats de punts: això els fa encara més perillosos. Els tres punts contra el Rayo valen el mateix que els tres punts contra el Madrid”. Cal evitar relaxacions sigui com sigui. El conjunt madrileny només ha guanyat un partit aquest curs, a Osca, però la majoria dels que ha perdut -exceptuant les derrotes a casa contra Sevilla i Alabès-, ho ha fet per la mínima: 1-0 al Wanda Metropolitano, 1-0 a Butarque, 1-2 contra el Getafe i 2-1 a Montilivi.
El Barça afronta aquest partit encara sense Messi, a qui el tècnic blaugrana no vol forçar tot i haver tornat als entrenaments aquesta setmana, però amb un objectiu molt clar: cal donar continuïtat a domicili a la fermesa i solvència demostrades al Camp Nou. El conjunt blaugrana, de fet, no guanya en Lliga fora de casa des del passat 15 de setembre, a Anoeta. Vallecas és un escenari propici per recuperar la confiança, ja que el Rayo, amb 2 punts, és el segon pitjor local de la categoria, només per davant de l’Osca. Al Barça a més, no se li dona especialment malament el feu madrileny: des del desembre del 2002 que no hi perd un partit. Des d’aleshores, cinc victòries en cinc partits. 23 gols a favor i només un en contra, en la darrera visita, el 2016. Però, com se sol dir, l’estadística està per ser trencada. Amb fins a quatre equips a menys de dos punts del Barça, a Vallecas no s’hi val a badar. El liderat està en joc. Chumi i Aleñá, són les dues novetats en una llista on no hi són Malcom ni Denis Suárez.
Possible alineació: Ter Stegen; S. Roberto, Piqué, Lenglet, Alba; Rakitic, Busquets, Arthur; Rafinha, Suárez i Coutinho.
