Laurent Blanc va aixecar tres Lligues franceses, tres Copes de la Lliga, dues Copes de França i tres Supercopes de França en els seus tres anys com entrenador del París Saint-Germain. A ulls de qualsevol aficionat al futbol, onze títols en tres temporades, comptant tres campionats nacionals consecutius, amb un joc atractiu i complaent per als simpatitzants del club parisenc, haurien de ser suficients per mantenir la confiança en un tècnic que va saber adaptar les virtuts d’un grup de futbolistes d’altíssim nivell individual en un esquema tàctic que els afavoria a tots ells.

Tot i la bona presentació, tot i els títols, tot i l’evolució evident de l’equip al llarg d’aquestes tres darreres temporades, Laurent Blanc va ser destituït a finals de juny per no haver assolit l’objectiu més gran marcat pel club parisenc des que Qatar Sports Investment n’adquirís el 70% de l’accionariat l’any 2011. La revolució iniciada pel nou president Nasser Al Khelaifi, completada amb la compra del 30% restant de les accions el 2012 i l’aposta definitiva per futbolises com Thiago Silva o Zlatan Ibrahimovic, va encaminar una missió en una direcció molt concreta: la conquesta d’Europa amb la consecució de la Champions League.

 

Aquest és, realment, el desig del govern de Qatar. El seu PSG ha de ser campió d’Europa, una fita que Blanc no va atènyer en tres temporades i per la qual l’exigència creix dia rere dia al centre d’entrenament Ooredoo del barri de Saint-Germain-en-Laye. Ara, però, les mirades se situen sobre un nou tècnic, un guipuscoà amb les idees clares i un concepte de futbol ofensiu que concorda amb el joc ofert als aficionats francesos durant els darrers anys. Unai Emery, exentrenador del València i el Sevilla, entre d’altres clubs, té el repte d’aixecar la tan preuada Champions League amb un dels equips amb més recursos del continent.

Però tot i les les facilitats econòmiques del club parisenc, que li permeten confeccionar la plantilla desitjada amb només el topall salarial com a límit inalterable, els primers mesos d’Emery a la banqueta del Parc dels Prínceps no han estat precisament una bassa d’oli. El seu equip no ha practicat el futbol que l’entrenador basc ha pretès instaurar i les actuacions irregulars han acabat traduïnt-se en diversos accidents a la Ligue1, on el Mònaco lidera un campionat que el mateix PSG ja s’havia fet propi conquerint-lo quatre vegades de manera consecutiva.

 

L’arribada de l’extrem alemany Julian Draxler, incorporat en aquest mercat hivernal, ha dotat el conjunt blaugrana de noves possibilitats en la parcel·la ofensiva, on Edinson Cavani ha assumit definitivament el lideratge arran de la sortida d’Ibrahimovic i on Lucas Moura s’ha apoderat de la banda dreta a base de bones actuacions. Sense el suec i amb l’uruguaià com a davanter centre, el joc del PSG ha variat ostensiblement. Cavani és un nou pur, menys impermeable que Zlatan i amb una menor participació en la fase de construcció, però més imprevisible dins l’àrea.

 

En aquest sentit, Emery va optar per un futbol de posició clarament marcat per la qualitat tècnica de Verratti i la intel·ligència de Motta, però un estil incòmode per a jugadors com Matuidi, Lucas, Di María o el mateix Cavani. Buscant la seva alliberació i millors resultats, el tècnic d’Hondarribia ha preferit abandonar la seva idea i aprofitar la qualitat dels seus futbolistes ofensius per marcar les diferències. Les transicions ràpides i el futbol directe han afavorit la parcel·la atacant i el PSG ha millorat prestacions. Ara, Emery busca la consolidació davant un Barça que posarà a prova el nivell real de l’equip francès i que fixarà la nota de la primera temporada de l’entrenador basc a la banqueta del Parc dels Prínceps. Per a ell, és una prova de foc.



Més notícies

Nou comentari