Un clàssic de somriures i reflexions

Barça i Reial Madrid s'enfrontaran en un partit sense transcendència, però amb els dos conjunts feliços pel doblet i la classificació per a la final de Kíev

Aquest proper diumenge es disputarà un dels Barça-Reial Madrid més intranscendents dels darrers anys. Sense res en joc, només l’honor i el prestigi que otorga vèncer el màxim rival, els equips blaugrana i blanc es veuran les cares en un clàssic marcat per la polèmica del passadís i pels èxits assolits en els darrers dies. El Barça ha estat campió de Lliga i de Copa, ha aixecat els dos títols estatals en disputa, essent enormement superior al seu gran adversari sobretot en el campionat de la regularitat -on els separen quinze punts-, però els madridistes han tornat a imposar-se en el torneig predominant, la Copa d’Europa, de la qual en disputaran la final el proper 26 de maig.

Tots dos equips arriben al partit satisfets. El Reial Madrid encara no ha guanyat cap títol -a excepció de les Supercopes d’Espanya i Europa i del Mundial de Clubs-, però la sensació d’èxit després de l’eliminació del Bayern de Munic i la classificació per a la final de Kíev, la tercera consecutiva i la quarta en cinc anys, farà que els de Zinedine Zidane arribin al Camp Nou treient pit i mostrant-se orgullosos d’haver recuperat l’hegemonia europea, podent alçar-se amb la tretzena Lliga de Campions i la setena en els darrers vint anys.

 

El Barça, que s’havia apopat al Reial Madrid amb la cinquena Copa d’Europa -abans de la famosa ‘Décima’ de Lisboa-, s’ha tornat a estavellar contra un mur, ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra que l’ha fet caure en els darrers tres anys en la màxima competició europea de clubs. Però com ja se succeí en el segon any de Luis Enrique o en el primer de Louis Van Gaal, amb el Madrid dominant el continent, el Barça tancarà la temporada amb un doblet estatal.

Al club barcelonista hi ha complaença general. Tot i l’estrepitosa caiguda a Roma, que obliga a una reflexió urgent i una presa de decisions que permeti a l’equip recuperar el terreny perdut, tant al cos tècnic com a la directiva l’estat és de satisfacció. Sense obrir el cava, amb molt poca eufòria i amb la boca petita, a l’entitat blaugrana la valoració és positiva. “Un doblet no es guanya cada dia, només s’ha aconseguit vuit vegades en els 118 anys d’història”, expressen des de la zona noble. Ara bé, també admeten la necessitat de millorar: “Hem de corregir els errors per evitar accidents com el de Roma. Però tampoc ho podem cremar tot.”

 

Al Reial Madrid, la situació és exactament la mateixa. El conjunt blanc segueix amb pas ferm a Europa, però es rendeix a la supremacia del Barça en les competicions espanyoles. En les darreres deu temporades, la Lliga ha estat blaugrana en set ocasions, per dues del Madrid i una de l’Atlètic de Diego Pablo Simeone. Els merengues no aconsegueixen ser regulars, com tampoc eficients en la Copa del Rei, on el Barça ha estat protagonista en sis de les darreres deu edicions, amb també dos títols pels blancs.

 

Amb alegries per sengles conjunts, però també amb obligacions de millorar de cara a la propera temporada, el Barça i el Reial Madrid es veuran les cares en el darrer clàssic del curs. L’últim gran partit de l’any no tindrà cap valor tangible, únicament mantindrà la categoria simbòlica tradicional dels enfrontaments entre catalans i madrilenys. Un enorme partit de futbol sense transcendència.

Nou comentari