Fran Escribá deuria prendre nota de les prestacions i l’esquema presentat per l’Athletic Club el dijous passat a San Mamés, en el partit que va acabar amb la victòria del conjunt basc davant el Barça. El seu rival aquest diumenge, el conjunt de Luis Enrique, es va tornar a trobar incòmode amb l’alta pressió realitzada pels bilbaïns i va cedir bona part de terreny a un Athletic que va superar els blaugrana sobretot en la primera part. L’estil del Vila-real, del nou Vila-real d’Escribá, creu, com el mateix Athletic, en la pressió compacta i avançada, en una subjecció del conjunt rival a través d’incomodar-lo en la construcció del joc des de les primeres línies de la defensa.
L’equip castellonenc és un conjunt molt complet. Les dues fases del joc, ofensiva i defensiva, han millorat les seves prestacions després de l’arribada d’Escribá, un entrenador que ha mantingut les idees i la base creada i consolidada per Marcelino García Toral, però també un tècnic amb conceptes propis com l’opció de mantenir llargues possessions de pilota abans de finalitzar les jugades d’atac. Si l’equip de Marcelino es caracteritzava per apunyalar el rival a través dels contraatacs ràpids i eficients, el d’Escribá amplia el repertori complementant les transicions amb la combinació pausada prop de l’àrea.
El Vila-real és, a més, un dels equips europeus més sòlids en defensa. De fet, el submarí groc és el conjunt menys golejat de la Lliga amb només 11 gols encaixats, tres menys que el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid i cinc menys que el Barça, que en duu 16. I aquesta consistència defensiva rau en la pressió intensa i en la compactació de les tres línies (defensa-mig-atac) a l’hora d’efectuar qualsevol moviment defensiu. La defensa, el mig del camp i la davantera es mouen a un ritme uniforme i amb una distància mínima entre elles, fet que dificulta qualsevol intent de sortida de pilota en curt.
En atac, l’ideari tàctic d’Escribá varia en relació el rival. Si el conjunt castellonenc opta per saltar a la gespa amb els laterals havent de fer la funció de carrilers de llarg recorregut, el mig del camp es replega cap al centre i jugadors com l’exblaugrana Jonathan dos Santos agafen pes. Si pel contrari, l’ordre és mantenir Mario i Jaume Costa -els laterals- al propi camp, el torn a la banda passa a ser pel rapidíssim extrem Samu Castillejo. Davant el Barça, el Vila-real tindrà l’opció d’aprofitar les pujades a l’atac de Sergi Roberto i Jordi Alba, un fet que fa augmentar les probabilitats de titularitat de Castillejo i la suplència de Dos Santos.
Però el líder indiscutible d’aquest equip, sigui quin sigui el plantejament tàctic (4-4-2 o 4-1-4-1), és el jove migcampista Manu Trigueros. Amb només 25 anys, el de Talavera de la Reina s’ha convertit en el futbolista imprescindible de Fran Escribá i en una peça que projecta el Vila-real com un dels equips amb més potencial del continent. Exquisit a nivell tècnic, amb bon xut des de mitja i llarga distància, amb una visió magistral i precís en la passada, Trigueros és el gran perill de l’equip groc. Acompanyat pel capità Bruno Soriano i pel nou fitxatge Roberto Soriano, el ’14’ ha acceptat el repte de traginar el pes del mig del camp en el nou projecte del Vila-real.
Havent recuperat Bruno i Víctor Ruiz, que es van perdre el partit de Copa a Anoeta, Escribá té a disposició tots els jugadors per completar el seu onze de gala, amb els únics dubtes de Jonathan dos Santos o Samu Castillejo a la banda dreta i amb l’opció de situar un migcampista més -el mateix Dos Santos- en detriment d’un dels dos davanters.
L’aposta d’El Món: Sergio Asenjo; Mario, Musacchio, Víctor Ruiz, Jaume Costa; Samu Castillejo, Bruno Soriano, Manu Trigueros, Roberto Soriano; Pato i Sansone.
